Històricament la majoria de les cooperatives han nascut en moments econòmicament difícils, impulsades sobretot per la necessitat d’unir forces per fer front a les adversitats, però que amb el temps s’han consolidat i han donat resultats molt satisfactoris.
Actualment a Catalunya hi ha unes 4.000 empreses cooperatives, nombre que va en augment, com ho demostra que l’any passat es van crear 177 noves cooperatives arreu de Catalunya, el que ha significat un increment del 50% respecte a l’any anterior.
Les cooperatives són un tipus d’empresa que prioritza el bé de l’associat vers el benefici, doncs, de manera equitativa permet unir forces, optimitzar recursos i dissenyar estratègies de desenvolupament econòmic sostenible, socialment més just i cohesionat amb el seu entorn.
Les cooperatives formen part de les estructures de l’economia social, els seus valors la col·loquen en una posició capdavantera a l’hora d’escollir quin tipus de societat econòmica volem crear. Puix la cooperativa fomenta la participació democràtica dels socis inspirada en l’equitat, igualtat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat.
Dins el sector agrícola existeixen vàries cooperatives, però considero que el sector cooperatiu agrícola podria créixer molt més encara. Per exemple, observo com els pagesos compren i acumulen molta maquinària de manera individual o familiar. En molts casos parlem de maquinària que costa milers d’euros, difícils d’amortitzar, però que gràcies a les ajudes de la Unió Europea, es veuen en cor de comprar. Així doncs, cada cop veiem més tractors i màquines espectaculars, però també veiem una pagesia més endeutada.
Sovint raono, és necessari que cada pagès tingui una màquina que potser utilitza vint dies l’any? És necessari que cada pagès hagi de fer front a la seva adquisició, al seu manteniment global, a la seva depreciació? Em qüestiono, si d’aquesta manera per ser pagès s’ha de ser milionari. Però la realitat no és que els pagesos siguin milionaris, sinó que cada cop deuen més diners al banc, és a dir, cada cop poden ser més pobres.
La cooperativa pot significar una solució a aquest problema. A França existeixen cooperatives de segon grau d’utilització de maquinària. Em sembla que a Catalunya també n’hi deu haver, però no tantes. Aquest tipus de cooperatives permeten utilitzar la maquinària de la cooperativa a través d’aportacions econòmiques. Aquestes aportacions es materialitzen a través d’un contracte de treball que val com un compromís a utilitzar els serveis de la cooperativa durant cert temps i per una quantitat definida de treball.
Els serveis que presta la cooperativa a l’associat es cobren a preu de cost, no es busca l’excedent. Els drets bàsics dels associats són proporcionals a les aportacions subscrites. Es fixen de manera molt clara les regles d’utilització de la maquinària. Hi ha un calendari que indica l’ordre i/o prioritat d’utilització de la maquinària, la duració del treball, la responsabilitat específica de l’associat i el detall tècnic del treball a realitzar. Hi ha també unes regles de manteniment, de facturació i de sancions en cas d’incompliments per ambdues parts.
Com sempre, la tasca de la Comissió de Control i Vigilància serà fonamental pel bon desenvolupament de la cooperativa. La bona gestió serà imprescindible pel seu futur, ja que s’han de tenir en compte molts factors. A més, és totalment necessària la formació i en alguns casos la contractació de serveis externs que ajudin a conduir la cooperativa de manera eficient.
Una màquina no gaire utilitzada surt costosa per hora de treball. Una màquina massa utilitzada costa menys, però porta el risc de no cobrir les necessitats. Un cost d’utilització massa elevat o poc, ha d’orientar a escollir les màquines més adequades. El control de consum de cada màquina, de manteniment, com la resta factors també seran claus per l’èxit del projecte.
En quant l’ordre i prioritat d’ús de la maquinària, no es pot evitar que hi hagi un primer i un últim, però sempre hi ha una rotació, de manera que l’ordre va canviant cada any. A través de factors com la varietat de la planta, les zones de maduració, les distàncies de desplaçament de la màquina, la capacitat d’emmagatzematge, el fraccionament de la seva execució, etc., es pot ajudar a preveure una rotació adequada que permeti una millor distribució dels riscs i dels avantatges dels associats.
Finalment, pel bon funcionament de la cooperativa és molt important que els socis prenguin decisions estratègiques de l’empresa i assumeixin conjuntament els riscos econòmics i socials que comporta, per això, és fonamental que els socis estiguin perfectament informats de tots els comptes de l’empresa, i això no significa només facilitar els comptes, sinó que aquests s’han d’explicar, discutir i comprendre.
http://elmon.cat/vadevi/opinio/19147/un-si-a-les-cooperatives
