Cada dia obrim la nevera i els armariets de la cuina per seleccionar els aliments que farem servir pel dinar i sopar. Un cop exhaurides les existències hem de tornar al super o al mercat a fer la compra. I això, una setmana rere l’altra…
Aquesta activitat tan quotidiana i necessària és una baula més de tot el cicle dels aliments. Som, per això, conscients de que hi ha al darrera d’un plat a taula? Quines repercussions tenen els nostres hàbits de compra i consum d’aliments?
Doncs trobem dades esfereïdores…Un terç de la producció mundial d’aliments es perd o es malbarata al llarg de la cadena de producció, distribució i consum. Per tant, aquest és un greu problema que ja es troba a l’agenda de la Unió Europea i s’ha plasmat en el nou Circular Economy Package http://ec.europa.eu/environment/circular-economy/index_en.htm (publicat al desembre de 2015) on s’especifiquen una seria d’accions i estratègies alhora que es planteja reduir a la meitat el malbaratament de cara a l’any 2030.
Centrant la qüestió en l’àmbit català, aquí van algunes xifres oficials: dels aliments sòlids que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços al detall, es malbaraten uns 34,9 kg/hab. i any (7% del total consumit), xifra que equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies o a nodrir més de 500.000 persones durant un any.
La major part d’aquest malbaratament alimentari es produeix a les nostres llars, un 58% (151.800 tones). Els supermercats són responsables del 16% i els bars i restaurants del 12%. El sector del comerç de productes alimentaris al detall (fruiteries, carnisseries i peixateries, forns de pa, etc.) té associat al 9% del total del malbaratament. S’estima que els productes malbaratats suposen pèrdues econòmiques de 112 € per persona i any. (Més info: http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/prevencio/malbaratament_alimentari/index.html)
Totes aquestes dades es tradueixen en impactes socials, econòmics i ambientals molt rellevants, especialment en un context de crisi i quan part de la població té dificultats per accedir als aliments. Com a efectes ambientals negatius cal remarcar: la sobreexplotació dels ecosistemes i el sòl, la reducció de terres fèrtils pel cultiu, la pèrdua de biodiversitat, el gran consum d’aigua potable i energies no renovables, entre molts d’altres. Per altra banda, trobem els impactes de les activitats de gestió de residus alimentaris, un dels més destacats deriva de les emissions de gasos efecte hivernacle produïdes en els abocadors al dipositar aquests materials biodegradables.
Si realment volem garantir en les pròximes dècades un servei bàsic com és disposar d’aliments a les nostres neveres i que sigui sostenible en el temps, alhora que tancar el cicle de la matèria orgànica, només cal integrar en el nostre dia a dia una sèrie d’hàbits molt i molt senzills i reafirmar el gran valor dels recursos alimentaris i dels ecosistemes que els proveeixen.
Alguns d’aquests hàbits sostenibles són: fer llista de la compra i considerar els formats dels productes, comprar productes de proximitat i temporada, planificar els menús i les raciones, entendre i controlar les dates de caducitat i consum preferent, gestionar correctament la nevera i el rebost, saber conservar els aliments i utilitzar la congelació, reaprofitar les sobres, etc. I finalment aquelles restes que no es puguin utilitzar, cal separar-les i aportar-les al sistema de recollida selectiva de residus orgànics. En qualsevol cas, cal aplicar accions en paral·lel a cada una de les etapes del cicle, implicant a tots els agents. Per més consells consulteu: http://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/centre_catala_del_reciclatge__ccr/guia_consum_responsable-FINAL.pdf
Molts ja ho tenim clar…, jo a més tinc com a model els meus avis que, potser per haver patit penúries en aquelles males èpoques, són molt conscients del valor dels aliments de manera que fan sevir productes de l’hort propi i de proximitat, no desaprofiten res de res (portat a l’extrem, inclús les engrunes de pa les guarden pels ocells), i si cal mengen sobres i les reconverteixen amb molta gràcia en altres plats.
Realment quant et costaria incorporar aquests hàbits, ja sent coneixedor de que hi ha tantes coses importants en joc? Som part del problema però també tenim la solució en les nostres mans i a les nostres cuines.
Alguns vídeos sobre el malbaratament alimentari:
El Valor dels Aliments: https://www.youtube.com/watch?v=rQT3_S1dBD0&list=PLWQMeO43vsucDx0ZDQjGy746Oql_9PKv7&index=37
WASTE – Spanish
https://www.youtube.com/watch?v=nmNCIacPfUI&list=PLWQMeO43vsucDx0ZDQjGy746Oql_9PKv7&index=3
