Farà poc mes d’un any que un bon i vell amic, conegut per molts de vosaltres, en Lluís Tolosa em va parlar del projecte d’en Jaume Serra. Mai abans havia tingut l’ocasió d’anar a visitar el seu celler.
Fa poc mes d’un any en tornant d‘un viatge de plaer pel sud de França on varem descobrir Toulouse, Albi i moltes de les ciutats del nostre veí Languedoc, varem decidir amb la meva dona de fer una aturada imprevista a Cantallops, per conèixer aquesta persona que tothom diu és un dels responsables de la primavera vitivinícola que estan vivint els vins de l’Empordà.
El cert és que molts deuen ser els que pensen que s’ha de posar-hi molta rauxa per decidir emprendre una aventura tant romàntica en un lloc tan remot. Es nota que és un home de gustos senzills, però elegant. Transmet sinceritat, proximitat, coherència i sobre tot molta sensibilitat.
Saber tant de vins no és casual, el pare li va transmetre la metzina del vi, aquesta droga tan additiva que crea il·lusions, eufòria i que fa que el que per a molts és una bogeria, sigui un esclat de felicitat per aquells que tenen la sort i el convenciment de viure dels seus somnis.
Tan bon punt arribes pots adonar-te que es un home tremendament ocupat, amb milers de coses al cap, una persona que va per feina, que no perd el temps per que per ell el temps és or, l’inverteix amb el que ell estima, la vinya, el vi i la seva família, no hi ha ordre en aquest triumvirat, és com la santa trinitat. Com tots els triangles una figura geomètrica màgica, perfecte i equilibrada que fa que la seva obra estigui impregnada ingredients que de ben segur identificareu en aquesta entrevista que avui us convido a llegir. Espero us deixi un molt bon gust de boca
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida
The Bells of hell (ACDC)
Una pel·lícula.
El último mohicano
Un llibre.
Els ponts de Madison
Un restaurant.
Badafia
El seu plat preferit.
Tartar
Qui cuina a casa seva.
La sílvia, la meva dona.
Una beguda.
El vi.
Un personatge que li ha marcat la seva vida
Els meus fills i la meva dona.
L’últim viatge que ha fet.
Romania.
El millor lloc de la seva comarca.
Alt Empordà.
I de Catalunya?
Alt Empordà.
I del món?
Alt Empordà, com a casa enlloc.
Un lloc on no portaria mai ningú.
A la fi del món.
Amb quin polític o personatge públic li agradaria sopar?
Degea, i m’enportaria el meu fill Adrià.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Una copa de vi, me la prendria sempre independentment de la persona.
Amb qui li agradaria fer un gran viatge?
Amb la meva dona i els meus fills.
Per a què serveix la TV?
No la miro.
Un programa de TV.
Cap.
I de ràdio?
Els Matins de Catalunya Ràdio.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un jersei polo pel dia del pare.
A quina hora es lleva?
A les set.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Dutxar-me.
Una paraula que li agradi.
Passió.
Quin cotxe té?
Una furgoneta.
L’última vegada que va anar a missa?
Aquest passat mes de març, per la comunió de la meva fillola Aroa.
Un insult.
Capullo!
Una olor.
La d’espígol.
Una mania.
Fer els cupatges escoltant AC/DC.
Un personatge històric.
Kurt Cobain.
Un hobby.
Caminar.
Un lema.
Endavant!
Què el treu de polleguera?
Els polítics.
Què el fa riure?
La política.
I plorar?
La política.
Quin esport practica?
Caminar i córrer.
Quins idiomes parla?
Català, castellà, francès i anglès.
Quin és el seu pitjor malson?
No en tinc.
Quin és el malson que s’ha fet realitat?
Cap.
Què hi té a la tauleta de nit?
El despertador i llibres.
Que prendria a una illa deserta ?
Una ampolla de vi i una copa.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de la seva vida?
Prendre’m una copa de vi amb la meva dona i els meus fills.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Tot!
I què no repetiria?
Res!
En un compromís ¿Camisa amb corbata o descordada?
Descordada.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
La torno.
Que vol transmetre amb els seus vins?
Passió i paisatge!
Perquè diu que els seus vins tenen una estructura pensada en els seus fills ?
Només l’Aroa, ja que és un vi que la seva columna vertebral està inspirada amb el seu caràcter.
On espera estar d’aquí cinc anys ?
Havent aconseguit part de les nostres il·lusions i sentint-me feliç com ho sóc ara mateix.
______________________________________
Jaume Serra, és propietari i enòleg del celler Masia Serra. Es va criar en una família de tradició vitivinícola. Després de cursar estudis d’enologia a la universitat Rovira i Virgili de Tarragona i d’esgrimir el seu bast aprenentatge en Châteaux Petrus, decideix crear els seus propis vins al celler per ell fundat a Cantallops. És professor de somelieria a la escola de Hosteleria de Girona i assessor en molts cellers del nostre país i de la veïna França.
Serra, nét d’un comerciant de vins i fill del també conegut enòleg Simón Serra, ha après a valorar el noble líquid, que, segons comenta, genera càlids sentiments al seu voltant.
