La contaminació atmosfèrica des de la vulnerabilitat

Durant els darrers 10 anys he viscut diferents embarassos de més o menys a prop, però cap d’ells era el meu. Ha estat en aquests darrers 9 mesos quan he estat conscient del què això implica. I és ara que penso que no vaig saber acompanyar de la millor manera a les meves amigues embarassades, davant aquesta barreja d’emocions i hormones que entre empoderament i vulnerabilitat.

Des del 2016 que col·laboro amb l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), i la Plataforma per la Qualitat de l’Aire (PQA), per treballar per la mobilitat sostenible i per la reducció de la contaminació atmosfèrica. Durant aquests 3 anys he sentit a parlar múltiples vegades de les dones embarassades, juntament amb nens i nenes i gent gran, com a col·lectius vulnerables en relació als nivells de diòxid de nitrogen, partícules en suspensió o l’ozó. I crec que potser no acabava d’entendre el significat del concepte, però ara que ho he viscut en primera persona, confirmo que sí formem part d’un col·lectiu vulnerable, no un col·lectiu dèbil, però sí vulnerable.

Haig de dir que des de l’inici de l’embaràs he estat molt més sensible a les olors i als fums, des de les cigarretes que aniria apagant amb un “flush flush” pel carrer, fins a les dels cotxes que a banda d’emetre fums, hem d’afegir el soroll que generen, l’espai que ocupen i l’energia i els materials que mouen.

Trobo que estem lluny d’entendre que els fums ens consumeixen la vida, i l’entorn.

Aquesta desconnexió i desvinculació de les causes, conseqüències i responsabilitats associades em recorda molt el procés viscut, i que encara vivim, en relació al canvi climàtic. Per sort, un grup de joves estudiants amb el moviment “Fridays for future”, són la clara mostra de la lluita contra el negacionisme i la inacció de les estructures de poder, davant dels problemes de contaminació que ens afecten però que no es veuen. Liderats per la Greta Thunberg , ella ens recorda que “tan sols ha arribat en el moment just. Cada vegada més persones són conscients de la situació d’emergència que vivim, del fet que estem atravessant una crisi existencial que no ha estat tractada mai com a tal”.

Però tornant a la contaminació atmosfèrica i al meu embaràs… Quan estava a l’Hospital de Sant Pau esperant l’hora per fer l’ecografia de la setmana 12 vaig veure la informació sobre l’estudi BISC, projecte liderat per l’ISGlobal per determinar la relació entre la contaminació acústica i atmosfèrica i el desenvolupament dels bebès durant la seva gestació i els primers dos anys de vida, i on participen els hospitals Sant Joan de Déu, la Maternitat, l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital Clínic, entre d’altres entitats. Abans d’entrar dins del despatx de la ginecòloga ja m’havia donat d’alta al web. Vaig ser la tercera persona en apuntar-me a l’estudi com a voluntària.

La captació de dones embarassades seguirà fins a arribar a tenir un conjunt de 1.200 voluntàries per tal de donar suficient informació rellevant i significativa al món científic, a l’administració i a la societat en general, i així prendre decisions sobre mesures definitives i valentes en relació a les restriccions necessàries per reduir les emissions de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió que malmeten la qualitat de vida de tantes i tantes persones, algunes de col·lectius vulnerables com jo mateixa, o d’altres que no són vulnerables i que també es veuen afectats amb més visites hospitalàries, malalties respiratòries, cardiovasculars, ictus i càncers, entre d’altres. Segons les estimacions realitzades i recollides en la proposta de Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2019-2014 de l’AMB, mostren que el nombre de casos anuals de mort associats amb els nivells de qualitat de l’aire d’NO2 l’any 2016 van ser de 2.260 al conjunt de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, dels quals 1.248 casos (el 55%) van succeir al municipi de Barcelona.

L’Uma en la setmana 12 de gestació

Aquesta és l’Uma, la meva filla… a l’ecografia de la setmana 12, i sembla que ens diu Hola! Aquí estic.. Esperant un món millor!

Ella i jo ja formem part del projecte BISC. Des de la nostra vulnerabilitat he decidit que lluitarem per una societat millor, per uns nivells de qualitat de l’aire que permetin viure en llibertat lluny de les malalties relacionades amb la contaminació atmosfèrica. Perquè tots i totes podem ajudar a transformar la nostra societat, només hem de veure què podem fer en cada moment, canviar els nostres hàbits i plantejar noves mesures que impliquen un nou paradigma en la mobilitat de la nostra comunitat.

En breu, esperem la implementació de noves polítiques de l’administració com la Zona de Baixes Emissions, però pel proper període legislatiu i de govern també espero noves mesures, més valentes, ambicioses i efectives, per lluitar contra la contaminació atmosfèrica. Entre d’altres, el peatge urbà vinculat a la contaminació i la congestió, la pacificació de carrers prioritzant l’ús social de l’espai públic i posant la mobilitat sostenible en el centre del disseny de la mobilitat, la regulació de l’aparcament i la inversió de la fiscalitat vinculada a la mobilitat en la millora del transport públic metropolità.

Potser així, l’Uma i les 3.300.000 persones que viuen a l’àrea metropolitana podrem respirar un aire més saludable en el continu urbà metropolità de la ciutat de Barcelona, en condicions de seguretat ambiental i per la salut.