Hi ha vuit localitats que han marcat la vida de Josep Vallverdú: Lleida, la seva ciutat natal; Barcelona, on ha viscut i estudiat durant la postguerra; Sant Feliu de Guíxols, per feina; Sant Martí de Maldà, el poble d’estiueig on hi té arrels familiars; Balaguer, on ha estat també per feina i hi ha retornat a viure recentment; i l’Espluga de Francolí, on va escollir viure-hi la jubilació. Mai li ha costat decidir canviar d’emplaçament, s’ha guiat sempre per la practicitat. És clar que la guerra ha sigut determinant per les primeres mudances. Després la feina ha sigut la batuta que ha marcat els trasllats. Però la jubilació ha sigut diferent. Ja no han comptat els factors externs que fan les decisions “fàcils”, tot s’ha tornat pura voluntat personal. Així doncs, perquè Vallverdú escull l’Espluga de Francolí? Ell mateix ho respon en un dels seus dietaris: “L’Espluga té diversos al·licients, dins i pels voltants de la vil·la; però m’apresso a estampar que els al·licients són sempre subjectius, i només en part els atorgaria el crèdit d’una objectivitat, a tot estirar, si volíem considerar alguns valors acceptats per tothom, com sien una catedral, un riu, un museu, una cascada. És una població que encara està envoltada de natura, de bosc i terra campa, de vinya i codolar, molt oberta, exposada com una flor al bes del sol i als vents acostumats”.
Qui l’hagi llegit i escoltat sap que és un escriptor d’experiència, i això vol dir que tot allò que veu i que viu es veu reflectit en tot allò que escriu. La seva escriptura és com una pintura hiperrealista cuidada al detall, com una peça d’orfebreria. Fa l’afecte al llegir-lo que escriure ha sigut la seva manera d’atresorar cada record entre frases i comes; un exercici personal que ha tingut la generositat de compartir amb públics de totes les edats. Perquè Vallverdú ha escrit en tots els formats perquè hom pugui créixer llegint els seus textos adaptats a cada edat: infantil, juvenil i obres per l’edat adulta com poemaris o dietaris entre altres. No és d’estranyar doncs que gran part de la seva obra reflecteixi també part de la personalitat de l’Espluga de Francolí, el lloc on més anys ha viscut. I no només això, sinó que hi ha viscut ni més ni menys que l’etapa de jubilació i, per tant, s’ha pogut dedicar a passejar pel poble, captar cada detall, gaudir del clima, xerrar amb el veïnat i participar de la seva cultura. I tot això, després, ho ha pogut reflectir i atresorar entre les seves pàgines. Trossets de l’Espluga escampats per les obres de Vallverdú.
De la mateixa manera que l’Espluga ha sigut, en certa manera, musa de Vallverdú, també l’escriptor ha encisat la gent i la cultura de l’Espluga de Francolí. Ell, des de la seva humilitat, declara que no ha sigut una persona amb molta iniciativa a l’hora de deixar-se veure i participar d’actes públics del poble. No obstant, sempre s’ha mostrat disposat a participar quan se li ha proposat. Ha visitat en diverses ocasions el Museu de la Vida Rural, així com, encara a dia d’avui segueix escrivint per la revista El Francolí, amb molta història darrere, renascuda després de la dictadura. Tanta és l’estima i la petjada que ha deixat al poble que ha sigut la primera vil·la en nomenar-lo Fill Adoptiu l’any 2007.
A dia d’avui Josep Vallverdú ja no viu a l’Espluga de Francolí. El no poder conduir i que la casa quedés gran per a dues persones va fer que, de nou, llevés l’àncora i se’n tornés a terres de ponent. Malgrat la seva marxa, el poble sempre guarda un espai per a tant prolífic conciutadà, així com també l’Espluga de Francolí ha quedat, per sempre, atresorada en fragments dins les tantes obres que per molts més anys diferents generacions podran gaudir. I, el que crec que és més important, llegint l’encís que Vallverdú projecta per l’Espluga, pel seu paisatge, la seva cultura i la seva gastronomia, vénen ganes de recórrer els seus carrers i gaudir de la seva cultura de la mateixa manera que ell ho ha fet durant vint-i-set anys. Just aquest any, tothom a l’Espluga i arreu on l’autor ha viscut (i m’atreviria a dit també hom que l’ha gaudit a través de la seva obra), estem de celebració. Celebrem la seva vida com a escriptor i com a convilatà. I tenim la gran sort de celebrar-ho amb ell, escoltant-lo i llegint-lo. Vallverdú aquest any està de “gira”. Tanta gent com l’estima, tanta gent com el reclama de la forma més honesta i càlida per celebrar amb ell un aniversari tan especial com aquest. I esperem que puguem celebrar molts més anys i llibres amb la mateixa salut que arriba a dia d’avui.
_________________________________________
Amb el suport de l’Ajuntament de L’Espluga de Francolí
