Tres dels màxims exponents del vermut de Reus conversen als Jardins de la Casa Rull sobre l’estat del sector i constaten la potència i la qualitat dels vermuts de la zona i el seu reconeixement internacional.
Als Jardins de la Casa Rull els queden pocs dies de calma. Amb l’arribada del bon temps s’obren al públic i Reus guanya un espai amb encant per prendre un vi o un vermut al capvespre. Al carrer Sant Joan, un oasi amb façana modernista acull els reusencs de tota la vida i puntualment una entrevista per LaConca.51. Per primera vegada, tres dels màxims exponents del vermut a la ciutat de Reus se citen per conversar de forma distesa sobre l’actualitat del sector, un dilluns de pont per a molts catalans. Joan Tàpias, empresari i director del Vermut de Reus, arriba puntual a la cita amb dues ampolles de vermut Cori. L’acompanyen Salvador Rofes, copropietari del restaurant Vermuts Rofes i Carles Prats, director de Vermuts Miró.
Sense mostrar-los el guió, el vermut fa d’esquer per encetar una conversa amb preguntes que respondran ordenadament, sense presses ni tabús. La tranquil·litat del jardí facilita una conversa pausada, que comença minuts després de les 5 de la tarda, massa d’hora perquè el vermut que forma part de l’attrezzo vingui de gust. Els tres convidats encara han de pair el dinar i la feina.
“És el primer cop que sóc als Jardins de la Casa Rull” etziba Joan Tàpias, d’inici. Agafa l’ampolla del Miró Reserva Etiqueta Negra que, com totes les gammes, ha renovat la seva imatge i li diu al seu director: “Carles, encara no me n’has portat cap de les noves, al Museu”. Prats seguirà la conversa i, amb un somriure sorneguer, dirà: “Només hem tardat 15 mesos a decidir-nos i implementar la nova imatge”. El resultat final agrada a tots els assistents, per l’elegància de l’ampolla i la finor de l’etiquetatge que inclou com a símbol una rosa, el mateix que el de Reus, la ciutat que els va veure néixer.
“Jo sóc client dels dos restaurants”, diu Carles Prats, en referència al Museu del Vermut i a Vermuts Rofes. “Jo, només d’un, i sempre hi vaig convidat. I és on he rebut un dels Premis Vinari”, diu Tàpias, en referència a Vermuts Rofes. El seu propietari, el més discret dels tres, no es pronuncia. Somriu.
Comença la conversa plantejant el com afronten l’efervescència del sector del vermut dels darrers temps. Segueix liderant el diàleg Joan Tàpias: “Hi ha nous vermuts que surten al mercat que em fan por, són invents. Penso que hem tocat sostre i que més aviat que tard tot haurà de passar pel sedàs. És com la bombolla de la construcció. Hi ha gent que ha aguantat molts anys fent una bona elaboració de vermut, que ha consolidat la marca… I ara hi ha molts vermuts que estan fora de la línia que cal per ser-ho. El temps tot ho posarà a lloc”.
Carles Prats continua el fil de la conversa: “Sortiran més marques, segur, i hi haurà una evolució cap a l’aperitiu. Fins i tot a l’estranger ja es comença a veure que hi ha països oberts a provar-lo, el fet cultural de fer l’aperitiu. Comparteixo que s’acabarà regulant, perquè no hi ha espai per a tanta producció diferent. Apareixen fórmules que són exageradament víniques i que estan fora de l’essència del que és el vermut. Els vermuts locals de Reus estem més a prop dels italians que molts vermuts que hi ha a la resta de l’Estat espanyol… I en sortiran més perquè tothom vol tenir quota de mercat”. Mentre reflexiona, l’interromp Joan Tàpias: “Estaria bé si hi hagués unes estipulacions més clares”. I Prats respon que el sector està per regular-ho. Avança que des de l’Associació Espanyola d’Elaboradors i Distribuïdors de Vermouth i la Federación Española del Vino es prendran mesures: “Miraran de fer més difícil que no tot serveixi, regulacions que vindran des de l’etiquetatge, als ingredients, a l’origen del vi… Cal evitar que qualsevol pugui dir que fa vermut sense que ho sigui”.
Salvador Rofes s’incorpora al debat reflexionant sobre el moment que viu el sector: “Crec que el fenomen durarà. El vermut ha arribat i es quedarà temps, perquè els vermuters de tota la vida seguirem i, al final, és el vermut que demana el client. Els petits projectes que apareixen tenen un mercat limitat, marcat per la singularitat i per la diferenciació. Però els vermuts de tota la vida s’elaboren perquè tenen un públic i 100 anys d’història és molt més que un vermut, també tot el que l’acompanya”.
“Quan fas vacances de cuina pròpia i visites restaurants de la zona veus que la gent demana vermut abans de dinar. I això és molt recent, abans no era habitual. Els que sou a la restauració heu ajudat a fer visible el vermut, a fer l’aperitiu amb un vi aromatitzat”, apunta Carles Prats. I afegirà: “Amb les tapes, el vermut encaixa bé, però heu aconseguit també introduir-lo durant el dinar”. “Sí, li hem donat un ventall més ampli, ha entrat definitivament a la carta, a la cuina i també a la cocteleria i això continuarà”, explica Joan Tàpias, que ho posa en pràctica al Museu del Vermut. I torna el debat dels primers minuts de conversa: “El vermut s’ha prostituït”, sentencia Tàpias. “N’hi ha fets amb sidra, amb xerès, amb albariño…”, continuarà. “Les empreses que fan vi també s’hi han llançat i busquen un espai de consum que hi és, que no poden obviar”, dirà Prats.
A les trobades que el director de Vermuts Miró de Reus manté amb el sector cerveser s’ha constatat d’acord amb estudis realitzats que hi ha un canvi important en la conducta dels joves: “No van a dormir tan tard, es lleven d’hora, fan més activitats esportives i tenen temps després de quedar per fer el vermut. Hi ha més consum de cervesa i de vermut abans de dinar. Esperem que es consolidi”, explica Carles Prats. Salvador Rofes, per la seva banda, assevera: “El vermut ha vingut per quedar-se. És un renaixement, no és una moda”. A Reus, ho saben bé. “La gent de Reus de tota la vida, n’ha pres sempre, de vermut, però abans es prenia a casa i ara es demana també als bars i als restaurants”, rebla Prats.
“A nivell internacional es parla de Torino, Chambery i Reus, de tres regions, de tres estils d’elaborar vermut per sobre de tot el demés. Sense menystenir les altres zones, aquest triangle ha arrelat”
Des de Reus Promoció, l’agència pública de l’Ajuntament, es treballa intensament per situar la ciutat al mapa vermuter amb iniciatives vàries com la Ruta del Vermut o accions comercials a Madrid, Andorra i altres capitals del país, però Joan Tàpias recorda que fa anys que, sense ser-ne conscients, el nom de Reus viatja arreu: “A Madrid, ja s’estava valorant. I aquí el repte ara és no defallir, seguir treballant per la qualitat, renovar la imatge i modernitzar-la i no perdre ni els orígens ni la manera d’elaborar el vermut que ve de molts anys enrere. En altres comunitats ho tenen més difícil perquè es fan coses estranyes”.
“Ho corroboro”, dirà Carles Prats. I seguirà: “A nivell internacional es parla de Torino, Chambery i Reus, de tres regions, de tres estils d’elaborar vermut per sobre de tot el demés. Sense menystenir les altres zones, aquest triangle ha arrelat. Quan vas a comercialitzar el Vermut de Reus, se sap que està per sobre dels altres. Les grans cadenes d’alimentació ho tenen ben present”. La dimensió internacional del vermut de Reus també la coneix Joan Tàpias: “Fa un parell d’anys al diari italià La Stampa van fer un reportatge sobre el vermut després de visitar el Museu del Vermut de Reus. Torí sempre ha estat la capital del vermut i van venir aquí a conèixer què estava passant. I el nostre importador dels EUA també ens ha comentat alguna vegada que tot el moviment que observa a Reus no és extrapolable a d’altres països. Hi ha molts elements que juguen a favor, des del clima, a les terrasses, la prohibició de fumar…” comenta Carles Prats.
El director del Museu del Vermut de Reus que ha viatjat per fer possible la seva col·lecció única de peces de vermut està convençut que el que fa falta és creure-s-ho: “A Torí, el vermut neix el 1780. A Chambery, el 1821 i ara tant a Itàlia com a França estan preocupats perquè veuen com des d’aquí competim amb la seva llarga tradició. En un altre moment seria impensable creure que el nostre vermut podria viatjar a aquestes dues zones i ara passa. Hi ha vermuteries que demanen productes de Reus i que siguin referents”, afegirà.
(la conversa seguirà en un proper reportatge).
_______
L’aposta del vermut per Reus
Vemuts Miró estrena imatge corporativa i en estaca la incorporació a l’etiqueta de la rosa de Reus. Ha estat un treball de l’empresa Branding Coleman que aposta per una ampolla “més Premium, amb vidre fosc, estilitzada, moderna i amb un nou disseny que demostra el compromís de la marca amb la ciutat i que varia el color de l’etiqueta segons la tipologia de vermut”, explica Carles Prats, director. La marca, fundada a Reus el 1914, sempre ha estat pionera i revolucionària com demostra la presentació de la Vermucola, les perles de vermut o la col·laboració amb pastissers per ampliar els usos i horaris de fer el vermut.
La gamma cromàtica de negres i vermells que caracteritza l’empresa es manté al nou disseny, de manera que el canvi no deixa de seguir l’estètica anterior. Carles Prats assenyala que l’aposta és arriscada però sense perdre el valor històric i aportant “un aire més fresc i modern” al vermut.
L’aposta arriba en un moment dolç per la casa vermutera, amb plena consolidació a Reus, de manera que el nou eslògan també fa l’ullet a la ciutat: “Vermut Miró, el de tota la vida”, seguint la tradició dels reusencs de repetir que ho són de tota la vida. Per a Vermuts Miró, l’adopció del símbol de Reus a l’etiqueta demostra el vincle estret amb una de les tradicions de la ciutat que és fer el vermut, com han fet moltes generacions. Prats destaca que fer el vermut “és un moment de felicitat, un estil de vida molt nostre i molt de la ciutat de Reus que ens acompanya des de joves a adults”. Des d’aquest mes de maig, les noves etiquetes de Miró ja es podran trobar als lineals de bars, restaurants, botigues especialitzades i supermercats.
En paral·lel, la marca “Vermuts de Reus” promoguda per Reus Promoció ha incorporat tres nous vermuts als cinc que ja en formen part. A Miró, Yzaguirre, Iris, Rofes i Cori s’hi sumen ara Fot-li, Olave i Or del Camp. Les noves marques poden formar part del grup de promoció perquè compleixen els requisits bàsics: elaborar o embotellar per algun dels productors històrics fundats a Reus entre finals del XIX i principis del XX, continuen fent vermut en l’actualitat i mantenen la fórmula tradicional seguint el mètode autèntic del vermut de Reus. Tots ells es promocionaran conjuntament a l’exterior, però el principal repte de l’agrupació és convertir Reus en Capital del Vermut amb accions que hi ha marcades al Pla Estratègic de Reus Promoció. Fot-li, per cert, va ser premiat al millor packaging de vermut als premis Vinari que convoca la revista especialitzada Vadevi.cat i que ja ha obert convocatòria per aquest 2018 i inclou com a novetat que tots els membres del jurat seran sommeliers professionals. L’11 de juny es farà el tast i el 14 el lliurament de premis. A l’edició de 2017, Olave Rojo va ser reconegut com el millor vermut per a l’elaboració de còctels. Les noves incorporacions a la marca reusenca sumen, per tant, atreviment i qualitat al nucli dur del vermut de Reus.
