Trepat Carles Andreu, camí del clàssic

Era una vegada una comarca que es dedicava a produir grans quantitats de vi, en cellers grans i tines enormes, de macabeu i parellada, sobre tot, però també d’un raïm exòtic i de nom curiós, que per alguna raó, havia sobreviscut dins del clos muntanyenc de la comarca i que més o menys es defensava en aquell món de grans rendiments i viticultura a l’engròs.

El raïm produia un vi prou digne -rosat, sempre-, que deixava albirar algun besllum de caràcter propi i que fins i tot despertava l’interès d’alguna casa gran del Penedès, més enllà de la seva capacitat d’omplir tines i cisternes.

Més endavant, la comarca va aconseguir la distinció d’una denominació d’origen i quan es va voler reivindicar va anar a buscar identitats foranes -com gairebé a tot arreu, val a dir- Aquestes es deien, bàsicament, Chardonnay, Merlot i Cabernet Sauvignon, també Ull de Llebre i més tard el syrah.

Quan el món es va atipar de tenir sempre el  mateix plat a taula, per bo que fos, i es va començar a interessar per relíquies ocultes pròpies de cada territori, vet-aquí que a algú se li va acudir de treure una mica de llustre a aquell raïm insòlit i rar i,  a més a més, fer-ho sota la forma de vi negre -suprema gosadia! com aquelles baies immenses i d’un porpre pàl.lid podrien arribar a infantar el més exigent i qualificat dels caldos?-

trepat 2005Això era per allà al 2004. Avui dia,  passats els anys, quan algú anomena, plegats, aquests dos conceptes,  “Conca de Barberà” i “vi”, immediatament sorgeix una sola i única paraula com a síntesi: “Trepat”. Fins a aquest punt ha arribat la identificació de la comarca amb aquesta varietat i fins a tal punt han proliferat les referències d’aquest monovarietal i s’ha focalitzat el missatge enològic de la nostra Denominació.

L’origen de tot plegat és a les Caves Carles Andreu, de Pira,  i per tant, el seu Trepat negre durà sempre l’ insígnia del pioner i tindrà per sempre el regust dels clàssics.

Tot és encara molt recent i tenim al davant un llarg recorregut en el coneixement i caracterització del trepat, tasca que és responsabilitat de la Denominació sencera. Fins al moment podem fer-ne una semblança.

El trepat sempre serà un vi negre de baixa intensitat colorant, mai haurem de jutjar el seu color, doncs. El seu pas de boca normalment serà suau i lleuger, sedós i lliscant, i presentarà una frescor més marcada que l’habitual en altres vins negres. Sempre allunyat del múscul i la potència, respondrà a la perfecció als qualificatius d’elegant i delicat. Allà on mostra el caràcter i la seva veritable singularitat és en el perfum, o “bouquet”. Aquest oscil.la entre el fruitós i l’especiat, habitualment més decantat cap al segon, i amb un rerefons vegetal, més o menys difús, que va de la garriga aromàtica al sotabosc.

SONY DSCSe’l compara sovint amb la varietat típica de la Borgonya, el Pinot Noir, per tot el que acabem de dir, però aquesta comparació és una mica forçada: difícilment el Trepat assolirà la longevitat i la intensitat gustativa dels pinots.

El Trepat Carles Andreu 2013 respon a l’arquetipus i és l’amabilitat personificada, grat i plaent al paladar, ofereix una frescor remarcable amb un relleu àcid acabat amb una fina adherència als llavis que manté el vi en tensió fins que ens inunda la retronasal dels seus perfums, en especial cacau i roure, encara protagonistes del pas per bóta (caldran uns mesos perquè es fonguin dins del caràcter més pròpiament varietal del vi).

Al nas es mostra pletòric en la seva delicadesa, tènue i subtil però ric i virolat: groselles, gerd, violeta, pebre i nou moscada, vainilla i fusta també aquí presents, i un rerefons de camamilla i altres herbes aromàtiques.

Anyada:               2013
% Alc:                   13,0
PVP:                      11,90€
Producció:          13.000 ampolles