La Ruta Cicloturística de l’Oli del Baix Camp és un dels atractius ecoturístics de les Muntanyes de la Costa Daurada que guanya valor durant la tardor amb la campanya de l’oliva
Després de l’olor de vi, els pobles es perfumen amb la verdor vehement de l’oli nou. Els camins de l’entorn rural enllacen temporades i batecs, són cruïlla de cultures, de civilitzacions i d’emocions i vinculen fidelment els municipis. Els del Baix Camp, des de 2019, estan units per la Ruta Cicloturística de l’Oli, que és un dels principals actius ecoturístics de la marca Muntanyes de la Costa Daurada. Són 49 quilòmetres que transcorren entre la capital, Reus, i sis altres pobles d’interior i de mar: Riudoms Vinyols i els Arcs, Montbrió del Camp, Vilanova d’Escornalbou, Mont-roig del Camp i Cambrils. L’itinerari és circular, pla i accessible per a tot tipus de públics. Si el recorregut a peu o amb bicicleta permet durant tot l’any meravellar-se amb el mosaic agrari i les arquitectures i evidències culturals sovint ocultes, ara, en plena collita de l’oliva, les aromes i el desig per tastar-ne el gust són un reclam ineludible.
“La voluntat ha estat des dels inicis posar en valor el paisatge agrari del Baix Camp. L’oli d’oliva verge extra i les oliveres són un dels elements més destacats del Mediterrani; la ruta està pensada no només per als turistes, sinó també per als locals. És un itinerari que dóna valor al paisatge i al producte que hi neix”, explica Jordi Gomà, responsable de l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal. La ruta la va impulsar l’entitat Bicicamp. Esther Àvila, n’és membre: “Els camins rurals són l’artèria de les comunicacions tradicionals i és el que ha quedat com a lloc per on poder circular de forma segura i tranquil·la, compartint amb vianants i amb molts pocs vehicles. És una manera còmoda i agradable de passejar pel Camp de Tarragona”. De respirar les estacions, de reconèixer la realitat dels pobles i de ser humanament responsables amb pràctiques sostenibles i ecològiques. Fa tres anys que la ruta va estrenar-se amb senyalització de banderoles i plaques d’identificació dels gairebé 50 quilòmetres de recorregut, però la pandèmia va ser clau per reconèixer-la; els residents al Baix Camp van redescobrir un paisatge rural amable per necessitat. Els camins transiten entre masos, murs de pedra seca, oliveres – algunes, centenàries – i enllacen municipis productors d’oli d’oliva verge extra DOP Siurana. A l’octubre i a principis de novembre es pot viure el tràfec de remolcs carregats d’olives per molturar que esperen a les portes del molí, mentre les agrobotigues despatxen l’oli del raig, el primer de l’any, el de consum ràpid, el del verd més ferotge i el gust més especial.
“La ruta cicloturística de l’oli és una bona manera d’iniciar-se en la descoberta dels camins que hi ha al voltant de Reus. Transitar-los és estimar-los i evitar que desapareguin també”. Ho afirma Josep Maria Galofre, que va ser president de Bicicamp i va ser un dels impulsors de la ruta que tant la DOP Siurana com el Consell Comarcal del Baix Camp han acompanyat des dels inicis. “Al bell mig de l’itinerari hi ha el Centre d’Interpretació de l’Oli de Vilanova d’Escornalbou, que gestiona l’empresa de guiatges El Brogit, i que és un actiu més per entendre el valor substancial de l’oli dins del mosaic agroalimentari del Camp de Tarragona. De fet, la ruta travessa cooperatives, molins, museus i centres d’interpretació”, afegirà. Des de Bicicamp tenen clar que la ruta ha contribuït a fer visible el potencial de camins invisibles que hi ha al territori i en particular al Baix Camp. Galofre és clar: “La ruta ha estat l’excusa per crear la senyalització pertinent i perquè es conegui. De vegades hi trobàvem gent perduda als camins, ara en canvi pots saber la distància amb el poble següent i a més habites un itinerari que està tematitzat per l’oli, que és un producte substancial de la dieta mediterrània”. La idea és que tant el local com el turista puguin començar i acabar el recorregut on vulguin, que l’usuari sàpiga que tot el circuït és practicable i que fer-ho amb bici és fàcil perquè no hi ha molt de desnivell. Els tracks estan penjats als respectius webs.
“Quan fas la ruta, te n’adones de la riquesa del mosaic agroalimentari, del valor dels masos, les ermites, les torres, la pedra seca; ens hem convertit de retruc en divulgadors del patrimoni ocult. De fet, quan va néixer Bicicamp, això de club de bicicletes ho posàvem entre cometes, la nostra pretensió era ordenar el territori. Si la ciutat està desgavellada, els plans amb bicicleta el que fan és estructurar-la. Doncs en aquest cas és igual. De fet, Reus-Riudoms es podria fer amb bicicleta a diari, la gent que hi ve a treballar hauria de conèixer aquesta possibilitat”, comenta Josep Maria Galofre. “La nostra voluntat és arribar al major nombre de pobles possibles amb projectes d’aquest estil. Amb la Ruta Cicloturística de l’Oli hem vertebrat la part esquerra de la ciutat de Reus, ara estem dissenyant-ne una altra ruta, la dels campanars, per ordenar la part dreta. Tenim un patrimoni molt valuós, cal identificar-lo, fer-lo visible, caminar-lo, o visitar-lo amb bicicleta”, dirà.
La Ruta Cicloturística de l’Oli es pot fer amb bicicleta, però també a peu, i permet descobrir elements patrimonials i culturals molt diversos, com els edificis modernistes de Reus, la casa on va néixer Gaudí a Riudoms, el nucli antic de Vinyols, els rellotges de sol de Montbrió, les torres de guaita de Vilanova d’Escornalbou a l’Arbocet i les cases senyorials, el centre Mas Miró a Mont-roig del Camp, les barraques de pedra seca o la influència del mar a Cambrils. “A vegades caus en el parany que si vius a la ciutat, només pots viure la terra per fer una calçotada. Quan el més maco és conèixer-ho en la seva profunditat. Al Baix Camp estem a menys de mitja hora del mar i de la muntanya i això ho hem d’explicar. En altres indrets, amb l’excusa del tramvia, han fet rutes per descobrir el patrimoni i aquí ho hem de fer amb la bicicleta. El valor més gran ja el tenim, que és el paisatge, ara hem de donar-lo a conèixer perquè s’utilitzi”, diu convençudíssim Josep Maria Galofre. “M’agradaria que la Ruta evolucionés. La vam crear i ara l’hem d’animar i d’això se n’han de fer càrrec els organismes oficials. Hem fet un esforç col·lectiu de senyalització i d’informació, però s’hauria de fer un pas més. Durant la pandèmia, va ser molt poderós veure com s’omplien els camins, fruit d’una necessitat vital. Hauríem de ser capaços de crear al voltant seu un annex de negoci, amb lloguers de bici, hotels, càmpings, com s’ha fet en altres territoris”, comenta.
Està clar que el futur passa per oferir la ruta com un itinerari ecoturístic i saludable inscrit en el circuit ampli de possibilitats que ofereixen les Muntanyes de la Costa Daurada. L’oli és “molt més que un oli” diu l’eslògan dels olis catalans, segurament perquè inclou tot aquest paisatge natural i humà que a vegades ha estat poc visible i descobert. Fer salut i transitar camins. Fer salut i consumir oli. I no deixar passar aquest temps de collita de les oliveres, i aprofitar per respirar aire pur i especialment les aromes de poma, tomàquet, carxofa, ametlles i nous que regala l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana.
________________________________________________
Contingut amb el suport de Muntanyes Costa Daurada
