Tornant als orígens amb La Silvestrina

Tercer episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!”

“L’essència de l’ofici d’herbolari, la valentia i esperit viatger de les trementinaires, el coneixement i amor per la natura de les bruixes i el saber de les àvies”. Així és com la Marta defineix La Silvestrina, un projecte que ha florit a partir dels coneixements dels avantpassats i que treballa dia a dia per fomentar el respecte cap a la natura: “Jo vull compartir uns valors per intentar crear un món una mica més sostenible i més d’acord amb allò que hauria de ser”, reivindica.

Recuperar coneixements ancestrals

Aquesta vegada me’n vaig fins als afores del Milà (Alt Camp). La Marta m’espera al mas de les Oliveres, on actualment es troba La Silvestrina. M’explica que el projecte no va néixer d’un dia per l’altre, però admet que un voluntariat que va fer a Portugal va ser clau per fer un canvi en la manera que tenia de viure fins aleshores. Allà va participar en projectes ecològics de permacultura i bioconstrucció i confessa que va ser on “va fer el clic” per orientar-se cap a l’autosuficiència. Abans d’això, la Marta va estudiar Educació Social a Tarragona i, un cop va acabar la carrera, la inèrcia de començar a treballar va fer que s’hi quedés a viure. Tot i això, ella venia de família de pagesos i el lligam que guardava amb la terra és més que evident. És per això que quan va decidir traçar el camí per ser autosuficient se’n va tornar al camp, ja que va veure que a la ciutat li faltaven recursos. I va ser aquí quan va començar a recordar vivències del seu llegat familiar i tot allò que n’havia après. M’explica que quan era petita les seves àvies li ensenyaven a fer conserves i li van descobrir quines eren les plantes silvestres que es podien menjar, on estaven i quan s’havien de collir: “Va ser així com vaig començar a rescatar coses que ja sabia, coneixements que tenia i que no havia utilitzat fins que se’m va despertar l’interès i els vaig recuperar”, admet.

Estar present en tot el procés

La Marta es defineix com a herbolària artesana. Herbolària perquè té un coneixement sobre les plantes, des de saber on creixen per tal de recol·lectar-les, fins al punt de cultivar-les ella mateixa a partir dels seus esqueixos: “Jo formo part de tot el procés; conec les plantes, les treballo, interactuo amb elles i per això les puc recomanar”, manifesta la Marta. I precisament és aquí on s’hi suma la part artesana, ja que forma part de tot aquest cicle per tal de compartir-lo i “fer que tu participis en el procés”. Aquest anhel de compartir li ve de lluny; la Marta ha estat monitora durant molts anys i també va estudiar un postgrau en cooperació. A més, quan treballava com a educadora social va començar a participar a l’Escola de Naturalistes del GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans), un projecte d’educació ambiental que promou el respecte cap a la natura, on encara hi col·labora de manera paral·lela. I és així com, evolucionant en el projecte, ha passat de fer cursos més formatius a un acompanyament més terapèutic: “El meu objectiu és fer un acompanyament en què et coneguis el teu propi cos i puguis autogestionar la teva salut”, conclou la Marta.

Beneficiar-nos de les plantes

La Marta reivindica la importància d’observar el nostre voltant per descobrir que ens rodegen moltes plantes que ens poden beneficiar. No obstant, insisteix en què per poder fer-ho, cal aturar-se i “mirar-ho tot”: “Jo vull que mirem per què et trobes així, què estàs vivint o què menges. La fitoteràpia i les plantes han de ser un complement”, manifesta la Marta. És per això que cada vegada està reforçant més la part de fitoteràpia (ús de les plantes medicinals) amb la nutrició energètica, l’aromateràpia i la naturopatia femenina per tal de poder fer un seguiment complet i valorar diferents factors, ja que “tractant-ho de forma aïllada no soluciones res”. Ens hem acabat convertint en la societat de l’Ibuprofèn, aquella pastilleta que ens ajuda a suportar el ritme frenètic d’un sistema productiu esgotador. Aquesta mala costum ens ha allunyat encara més de la nostra salut i moltes vegades ho fem servir com un pegat que s’acaba desenganxant a la primera de canvi. La Marta insisteix en el fet que cal que siguem conscients d’allò que ens envolta i connectem amb el nostre cos i entorn: “Hauríem de partir de… Qui sóc jo? Em conec? Conec el meu propi cos? Si tu prens aquesta consciència, el fet de prendre una infusió o fer un passeig pel bosc et pot ser terapèutic”, reitera.

Respectar el cicle de la terra

A banda de l’acompanyament en salut, La Silvestrina també ofereix una línia d’infusions que són més degustatives: “Vaig decidir crear aquestes infusions a partir de combinacions i sinergies per fomentar el fet d’acostumar-nos a prendre plantes properes”, explica la Marta. Moltes d’aquestes plantes les recol·lecta als boscos del seu voltant o al seu propi hort medicinal. De fet, el que trobem a La Silvestrina és un exemple de com és un hort biodinàmic, on es respecten tots els elements naturals que hi conviuen: “Nosaltres intervenim el just perquè la terra també segueixi el seu cicle”, reitera la Marta. I és que quan no està a l’hort treballant, està envoltada de llibres o fent cursos de formació. La Marta confessa que està en constant aprenentatge i aquesta és també una part fonamental de la seva feina. Ella ho fa perquè li agrada i perquè sempre ha volgut estudiar “per entendre les coses”, però confessa que avui en dia sembla que s’ha acabat convertint en una exigència social: “Si jo et dic que això m’ho va ensenyar la meva àvia, com t’ho demostro?”, planteja.

Connectar amb el nostre cos

Les aigües florals o aigües de lluna és un ritual que es fa per connectar el nostre cicle amb la natura. I és que de la mateixa manera que la terra segueix un cicle, les persones que menstruem també ho fem, però la majoria no sabem com funciona i quines repercussions pot tenir en el nostre dia a dia. La Marta assegura que “desconeixem els nostres cossos perquè socialment sempre se’ns ha tingut por i se’ns ha fet creure que som inferiors”. És per això que es va començar a formar per conèixer com funciona realment el nostre cicle: “Ens han fet creure que menstruar és dolent i se’ns diu que sempre hem de ser constants, estar actives i ser productives”, manifesta la Marta. I què passa quan ets fluctuant? Doncs que ets llunàtica, però en el sentit més pejoratiu de la paraula: “Jo sóc llunàtica i ho dic i m’agrada, però a ulls de la societat no és així”, confessa. A més, la Marta remarca que molt important entendre el nostre cicle, perquè qualsevol alteració pot ser un senyal. Si som capaces de captar-la a temps, “podem arribar a sanar desequilibris que més tard es podrien convertir en malalties”.

Allunyar-nos de l’individualisme

La Marta creu fermament que tot allò que ha anat aprenent sobre el seu cos la fa més poderosa i vol que passi el mateix amb les dones del seu voltant: “Si jo he descobert tot això ho vull transmetre”, diu convençuda. A més, assegura que és molt important que cada vegada hi hagi més dones que estiguin fent les paus amb el seu cos, perquè d’aquesta manera es “pot fer un acompanyament diferent per a les noves generacions”. De fet, estic segura que som moltes les que recordem la primera menstruació com un fet traumàtic: “Si ja no hi ha un acompanyament a una nena que té la menstruació, ves sumant tot el que hem d’anar aguantant al llarg de la nostra vida sota la tradició patriarcal”, manifesta la Marta. Amb això es refereix a quan es va quedar embarassada, ja que confessa que li van venir molts dubtes i se sentia molt sola: “Vaig tenir la necessitat de rodejar-me de dones que visquessin el mateix que jo i allunyar-me d’aquesta mentalitat més individualista”, reitera la Marta.

Quan la vida et regala més anys

Les que durant molts anys també s’han sentit soles són les dones que formen part del món rural. La Marta m’explica que al venir d’una família de pagesos ha pogut veure de ben aprop les dinàmiques que es generaven al camp: “Les dones al món rural han treballat sempre. A mi m’han explicat que la meva besàvia treballava a jornal i feia hores i hores al camp, a més de cuidar les criatures i la llar”, explica. Tot això ho sap perquè les seves àvies li han explicat: “He tingut la sort d’haver viscut 37 anys amb les meves àvies i he pogut aprendre tant d’elles que considero que la vida m’ha regalat més anys”, diu emocionada. Recorda que quan anava amb la família a l’oliva, els homes pentinaven i les dones posaven les borrasses: “Hi havia com una tradició i no sé per què… Com si sapiguéssim posar millor les borrasses perquè s’assemblen als llençols”, diu rient.

Tornar als orígens

Llençols a banda, no cal dir que les dones han jugat un paper clau a la història del món rural. De fet, la imatge de la remeiera ha estat estigmatitzada i apartada de la nostra cultura, però la Marta manifesta que avui en dia s’està recuperant. A Catalunya, sobretot als Pirineus, hi ha molta tradició on es commemora la figura de les trementinaires; dones que caminaven dies i dies per la muntanya i que portaven remeis a aquells indrets on no hi podia arribar ningú: “Ara s’està tornant a donar valor a aquestes dones que han estat allà sempre que se les ha necessitat”, reivindica la Marta. Són molts els coneixements que han estat expropiats per un sistema que no només ens ha explotat a nosaltres, sinó que també està acabant amb el planeta terra. La Marta ho té clar: hi ha hagut una falta de respecte cap a la naturalesa perquè ens hem cregut superiors. És per això que intenta donar a conèixer altres maneres de viure que, de fet, no són pas noves: “Es tracta de tornar als orígens i veure que estem aquí perquè la natura ens deixa estar aquí, el mínim que podríem fer és agrair-ho”, reitera la Marta.

Necessitem de manera urgent portar a la pràctica aquest agraïment i fer-lo extens a tots aquells projectes que, com La Silvestrina, han estat capaços de brotar enmig del caos. Perquè ha quedat demostrat que quan la llavor que planten les àvies comença a germinar, ens sobren els motius per continuar.