El Millor Sommelier de Catalunya 2023 defensa la prescripció honesta i reivindica l’ofici des de les botigues de vins
“Quan en Josep Roca em va abraçar i em va felicitar, vaig rebre un altre premi”. Al sommelier Toni Albiol encara li dura l’eufòria del 27 de març quan es va proclamar Millor Sommelier de Catalunya 2023. “Recordo una ovació enorme quan van dir el meu nom, va ser aclaparador, he rebut molta estima dels companys de professió. Em vaig sentir molt bé el dia del concurs i molt acollit per tots els qui competíem. També he sentit l’escalf de la favorita i la rival número u, la sommelier Anna Casabona (Juvé&Camps), amb qui tenim una relació fantàstica. L’endemà em va tornar a trucar per felicitar-me”, explica Albiol, encara emocionat. Fa gairebé 30 anys que està al capdavant de la botiga Enoteca Divins, a Martorell, i li han costat sis edicions participant al concurs que convoca anualment l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS), per situar-se al capdamunt del pòdium.
“Em faltava un premi important i era aquest. Els anys 2009 i 2010 vaig obtenir diferents reconeixements, fins i tot vaig ser campió nacional amb el Premi Azpilicueta del Taller d’Enologia, però un es pensa que s’ha fet vell i fins l’any passat no vaig quedar de nou tercer finalista al concurs de l’ACS”, resumeix amb un entusiasme majúscul. ”Porto sis anys presentant-me al certamen i el problema és que no hi ha un temari. Hi entra tot. Has de tenir coneixement de vins, formatges, mantegues, licors, destil·lats, tecnologia de servei… Són moltíssimes coses. És el concurs del sommelier total. Has de decantar, identificar producte, suggerir còctels, conèixer sòls i varietats…”, enumera. Com a repetidor coneixia la dinàmica del concurs però aquest any el comitè tècnic va introduir-hi variacions. “Vaig portar molt ben preparada la presa de comanda, suggerint aperitius, licors i puros. Mira, em va anar molt bé la MasterClass que va oferir fa uns mesos l’ACS per aprendre’n. En la decantació sempre he estat una mica maldestre, però vaig practicar-ho durant tres setmanes seguides amb el meu gendre de jurat i tot i que al concurs vaig tenir la mala sort que em va tocar el decantador de coll més petit, em va anar bé la prova”, diu sense manies.
Vol fer constar l’esforç que li ha representat obtenir el títol. Amb la mateixa insistència diu que treballar és un regal perquè té l’ofici que més li agrada. “Fa tres mesos que no vaig enlloc. Després de la feina a Divins, tot ha estat estudiar i he hagut de renunciar a moltes hores amb la família. Per això em va agradar molt quan en Pitu Roca va felicitar també la meva dona, la Montse, i li va dir que l’obtenció del títol no és treball d’un sol. I és cert, és d’un equip, d’una família. La meva m’ha permès arribar lluny. Sempre que hem anat de vacances, hem visitat zones vitivinícoles i la meva filla em preguntava ja des de petita si no hi havia llocs amb platja”.
Toni Albiol és un sommelier feliç. El concurs li ha reconegut una llarga, dilatada i soferta trajectòria. És un home senzill i agraït, generós i atent: “La meva dona té una paciència infinita i tinc la sort que es dedica al mateix ofici. M’entén”. Amb ella va celebrar la victòria l’endemà al matí passejant per la platja de Ponent de Salou, en un dia radiant de primavera. “Després vam dinar a casa. Sempre tinc alguna ampolla bona a la nevera. Vam compartir un Corpinnat, l’Ex Vite de Llopart”, revela. Quant al concurs, apunta: “Hi havia companys molt bons, he vist molt de talent. A Catalunya tenim cantera. Hi ha sommeliers que són figures, com la gallega Marta Cortizas (El Celler de Can Roca), que va quedar finalista i va fer un certamen amb un gran estil”.
“Vull reivindicar la figura del sommelier de botiga. Gaudim molt amb els sommeliers de sala de restaurant, sóc un gran gastrònom i a la meva panxa em remeto, els respecto i valoro moltíssim, són els millors sommeliers, però després estem nosaltres, una figura que queda amagada i que no té el lluïment del restaurant, perquè no tenim ni Estrella Michelin ni segones oportunitats. En una sala, pots revertir un servei si al comensal no li agrada el vi. A nosaltres no ens donen aquesta opció i, per altra banda, també tenim perfils de clients molt diferents per atendre”. A Enoteca Divins custodien més de 4000 articles de vi, escumosos i licors d’alta qualitat. Un 45% dels vins són catalans. Van obrir-la el 1996 i des d’aleshores s’han sentit compromesos no només a vendre sinó també a divulgar i eixamplar la cultura de vi al Baix Llobregat. Diu Toni Albiol: “Tenir una botiga de vins en una província és complicat. Ens hem dedicat a formar i a comunicar. Si no hagués educat la clientela, també des del programa de ràdio i televisió local i comarcal, estaria mort. El primer diumenge que vam obrir només vaig vendre una ampolla de vermut. Aleshores es comprava vi a granel”, recorda. Ressalta que el salt endavant a Divins va ser quan van comprar el local del costat de la botiga i hi van obrir la sala de tast: “Fem una prescripció honesta. Hi ha els vins que m’agraden, no els que m’ofereixen amb descomptes. I m’agrada molt fer tastos dirigits, perquè el client ha de sortir satisfet, s’ha de divertir, però tampoc hem de perdre el rigor quan comuniquem. Durant els tastos, a Divins, el 90% de les copes s’acaben i això és una bona senyal”. És un sommelier amb principis i amb ganes de servir plaer.
No només li dura l’alegria de l’últim dilluns de març, sinó que també té ganes, moltes, de seguir celebrant el reconeixement. Ha pensat en un acte íntim amb tots els qui l’han acompanyat des dels inicis a l’enoteca: “Serà una activitat enogastronòmica, un maridatge amb productes gourmet i 6 vins, amb videoclips musicals. M’agrada vincular el tast amb la música, des del flamenc a Bruce Springsteen o els tres tenors. Els tastos són un carrusel d’emocions, m’agrada que els assistents les visquin totes. El vi és el consort de luxe per completar emocions, estimula tots els sentits”. Mentre atén els clients, respon entrevistes i rep obsequis de cellers amics, Toni Albiol ja s’entrena pel campionat d’España de Millor Sommelier 2023; el fet de guanyar el certamen a Catalunya li dona un accés directe. L’acompanyaran Ton Colet (El Cigró d’Or) i Audrey Doré (El Celler de Can Roca). No es vol fer il·lusions però mai se sap. És sincer i demostra expertesa i bonhomia en les respostes: “Em sento millor sommelier avui que fa un o dos anys perquè m’he preparat més. El concurs t’obliga a formar-te de manera permanent. I quan tens una edat com la meva, tancar-te no és una opció. Has de seguir sent inquiet”.
