La custòdia del territori, una eina de futur.

Congress_BannerAquesta setmana es celebrarà a Barcelona el primer Congrés Europeu sobre la Custòdia del Territori (http://www.landstewardship.eu/ca/), 
(http://www.landstewardship.eu/images/Congress/141014_programa_Congres_CAT_2.pdf
en el que es posarà de manifest les múltiples versions existents arreu d’Europa a l’hora d’anar més lluny en la conservació de la natura. En aquest Congrés es fomentarà l’intercanvi d’experiències i es recolliran propostes per al futur de la custòdia del territori a Europa. Així doncs, des de Catalunya, la Xarxa de Custòdia del Territori encapçala un moviment que fa possible que entitats ambientals de tota mena facin efectives accions per a la millora dels ecosistemes naturals del territori.

A l’hora de definir la custòdia, la resposta és clara: una entitat, un propietari i un acord. Amb aquests tres elements tenim l’engranatge que fa possible que molts espais recuperin uns valors, ja siguin naturals o culturals. Aquest tipus d’iniciatives ara les coneixem com a “custòdia del territori”, però els seus orígens es remunten, com a mínim, a dècades enrere.

A la Conca tenim magnífics exemples:  el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà (amb diverses iniciatives en terrenys tant forestals com agrícoles o fluvials), els ermitans de Sant Joan, l’obra de vila coordinada per la Germandat de la Santíssima Trinitat, , sense oblidar-nos de l’Associació d’amics de Sant Magí i els seus entorns o l’Associació d’amics de la Capelleta de Sant Magí (mes centrats en la custodia patrimonial o cultural). Més recentment, l’associació per la Conservació dels Ecosistemes Naturals també ha iniciat accions de conservació per tal de millorar l’estat de conservació del riu Francolí i els seus afluents.

Per altra banda, hi ha ajuntaments que també tenen un paper destacable en la utilització dels mecanismes de custòdia. Ja sigui com a propietaris de terreny o com a entitats dinamitzadores, alguns consistoris van més enllà de les obligacions pròpies i col·laboren amb entitats i mouen recursos, els quals generen un efecte multiplicador que es tradueix en una bona valoració per part de la ciutadania. Recuperar espais (o millorar hàbitats, o fer prevenció d’incendis, o…) posa en valor el terme i genera turisme de proximitat. Actualment, una de cada quatre entitats que formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori son ajuntaments, fet que mostra l’assumpció de la coresponsabilitat en la defensa del medi natural. És a dir, que lluny de lamentar-se per que les administracions amb competències no arriben, ni de bon tros, a cobrir la fita d’aturar la pèrdua de biodiversitat, s’impliquen i treballen per disposar d’un territori cuidat i sensible amb les espècies que hi habiten.

A Catalunya, amb la societat civil tant potent i organitzada com tenim, la custodia del territori té un gran futur per desenvolupar-se. Així doncs, no dubteu si algun dia us conviden a participar en alguna acció de custòdia: segur que aprendreu moltes coses, i entre elles , noves maneres d’aproximar-se a una natura que ens aporta salut i benestar.

[Xavi Buqueras]