La noció de país, estat i nació, avui dia paraules que surten en totes les tertúlies televisives i casolanes, no s’hauria de deslligar del concepte de terra. El risc de desconnectar el lloc on vivim de la coneixença, i alhora respecte, pel territori pot portar a greus conseqüències pel que podríem anomenar medi ambient, entorn natural o simplement hàbitat. M’estreno en aquesta secció que precisament porta per títol “territori polièdric”, res més escaient per entendre les diferents cares que té aquest territori, totes elles importants, però indispensables les unes de les altres.
Des d’inicis de l’actual segle XXI, el concepte de serveis ambientals dels ecosistemes està en boca de les ciències ambientals com a element clau que ajuda a entendre com l’ésser humà rep un benefici clar i directe, en el seu benestar, de tot allò que li aporta la natura en forma de béns i serveis. Sense posar-li preu, algú s’ha parat a pensar què li reporta la conservació del paisatge de l’entorn del Monestir de Poblet? Algú ha calculat els beneficis ambientals i econòmics que suposa la conservació i promoció de la varietat del trepat a la Conca de Barberà? Heu pensat mai en el diòxid de carboni que fixen els boscos de les Muntanyes de Prades? S’ha comptabilitzat la capacitat de depuració natural que té el Francolí en el seu naixement? Probablement ningú ho hagi fet mai, però només amb la lectura d’aquestes preguntes segurament haguem pensat que el valor que tenen tots aquests elements van molt més enllà del que socialment podem comptabilitzar.
Podrien ser moltes més les qüestions que ens podríem fer al voltant de tot allò que ens ofereix la natura, gratuïtament, i que incideix directament sobre el nostre modus vivendi i sobre la nostra sensació de benestar (o felicitat) de viure en el territori que hem decidit viure.
Com a exemple, un estudi de l’any 2011 de la Fundació del Món Rural sobre el valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya ressaltava que “el sector agropecuari i la silvicultura aporten gairebé un 1% del PIB a partir de les pròpies produccions i serveis, i un 1,8% addicional degut a les activitats induïdes a altres sectors (transformació aliments, etc.). En total 5.500 Milions d’€ que es veuen àmpliament superats pel que aporta el sector agropecuari i forestal a la societat catalana en termes d’un balanç mediambiental positiu. Les externalitats de l’activitat agropecuària i forestal a Catalunya es xifren en uns 7.500 Milions €, una quantitat equivalent al 3,8% del PIB. Les activitats agropecuàries i forestals, a més de crear riquesa quantificada, i riquesa valorada però no retribuïda en el cas de les externalitats ambientals, aporten la possibilitat de fixar les persones que porten a terme aquestes activitats al territori, i que millor o pitjor s’hi guanyen la vida. Catalunya existeix perquè hi ha una Catalunya rural que ocupa el 90% del territori (2,8 milions d’hectàrees) i en aquest espai es desenvolupen activitats econòmiques que permeten tenir, tot i que de forma desequilibrada, el país ple.”
En aquest sentit, de poc ens servirà parlar de país i de territori, si no contemplem parlar de com el volem teixir i què revertirà sobre el benestar de les persones. Caldrà debatre sobre com captarem i conservarem les externalitats ambientals positives i encararem un futur de respecte per l’entorn que ens alimenta i ens acull. De poc ens serviran els discursos per aixecar un nou país, si alhora estem contribuint al seu esgotament i a augmentar la pressió humana sobre un sistema que pot viure perfectament sense nosaltres, però que nosaltres no podem viure sense ell.
En el context del Camp de Tarragona, sentir a parlar de nous polígons logístics després del trinxament viscut i la substitució de la terra productiva per l’asfalt abandonat, de noves autovies innecessàries i paral·leles a vies de peatge plenament amortitzades, de complexos turístics devoradors de recursos i al marge de models de futur, de més línies d’alta tensió que trenquen el paisatge i contribueixen tan sols a l’economia energètica especulativa, així com greus mancances en la convicció de dotar de protecció als espais naturals ben propers; tot això fa que ens hagi de preocupar seriosament el territori que trepitjarem en els propers anys. País productiu? Sí, però la productivitat no només caldrà mesurar-la en termes de producte interior o la intensitat mitjana de vehicles que circulen per una carretera.
Podem dir ben alt que “ara és l’hora”, però tenim davant l’oportunitat de determinar com volem que siguin les properes hores. Creiem en el país, però també hem de creure en la seva terra i en aquest territori polièdric, territori divers, territori interrelacionat, territori de moltes cares, no n’hem d’oblidar cap.
[Joan Pons Solé]
