Fa uns quants anys un amic meu em va presentar un treball que, entre d’altres coses, analitzava la relació entre béns materials i felicitat al món del moviment escolta. Una de les conclusions principals a les que arribava era que aquests dos factors, béns materials i felicitat, no anaven estrictament lligats a l’escoltisme. D’entrada, aquesta reflexió em va trencar lleugerament els esquemes que el món actual ens ha incorporat a la ment, és a dir, comprar i consumir et faran ser més feliç.
L’autor del treball havia analitzat com en uns campaments d’estiu l’índex de consum de recursos és molt baix, però en canvi els índexs de felicitat són altíssims. Un exemple era ben clarificador: un llum de gas enmig d’una rotllana de nens i nenes assentats a terra mentre un monitor explica un conte amb un tímid fil de veu, és molt més gratificant que una rotllana de nens i nenes assentats en cadires i amb focus de llum artificial mentre un monitor explicar un conte amb un micròfon i dos altaveus. El consum energètic per càpita en el primer cas era ridícul, en comparació amb el segon cas. Ens trobàvem davant un cas en el que per generar benestar no ens calien alts consums energètics o materials.
És en aquests moments en els quals em venen al cap aquells lemes que tant hem cridat a les manifestacions: no és crisi, és capitalisme!
En les setmanes que portem d’aquest estiu he continuat fent l’experiment d’intentar relacionar la felicitat i el benestar amb elements immaterials. Automàticament em venen al cap imatges que he captat a indrets com el mirador de Forès, les paraules del prior de Poblet en una visita guiada pel monestir, els crits dels falciots al capvespre de Prades, les melodies dels acordions al cap de setmana diatònic de Mont-roig del Camp, els aromes del trepat de Barberà de la Conca, els paisatges des del Castell d’Escornalbou, la infinitat en la mirada a la Platja del Serrallo del Delta de l’Ebre, el vol de les cigonyes a la Reserva Natural de Sebes a Flix, el gust dels tomàquets cor de bou del meu hort a la Canonja i el tacte dels préssecs de Cal Dols.
Potser aniria sent hora de visualitzar el valor de tot aquest llistat de béns immaterials que he esmentat, un valor que no és ni monetari ni material. Tenim al davant béns amb un valor econòmic substitutiu, que ens permeten comparar costos, prioritats i nivells de felicitat.
El discurs pot semblar ambigu, però us recomano l’exercici de passar un diumenge a un parc temàtic “de cuyo nombre no quiero acordarme” i un diumenge de finals d’estiu passejant entre vinyes i olorant la verema. Feu-ho i compareu les sensacions al final del dia, compareu la despesa que heu fet, analitzeu on han anat els vostres diners i de ben segur que al final, sereu feliços.
