Terra d’oportunitats

A la Baixa Segarra, neixen microempreses i projectes, persones amb coratge, valentes, amb il·lusió i empenta que lluiten dia rere dia –creant un teixit social i econòmic- perquè els seus somnis passin a l’acció

Diuen que en temps de crisi econòmica és quan sorgeixen les millors idees, floreixen noves propostes, surten de la ment altres perspectives i iniciatives, surten nous punts de vista, altres prismes. Es creen noves cimes, expectatives, reptes. Sorgeixen pors, però ganes de vèncer-les. Arriben fites que fins llavors es creien quimeres o falses esperances. I el millor de tot, és que cada dia és una victòria. Arriba l’entusiasme per continuar seguint avançant, després d’uns mesos que han quedar fixats per un punt d’inflexió. Tothom vol buscar una nova oportunitat per submergir-se una vegada més al mercat laboral o bé per llançar-se a la piscina per primera vegada. A la Baixa Segarra també es respira aquest esperit emprenedor. Prova d’això, aquesta primera part d’aquest reportatge dedicat a aquests perfils de persones que creen, que reinventen i que lluiten cada dia per tirar endavant el seu negoci, és aquesta demostració que en temps de crisi, d’escassetat econòmica sí es poden fer coses.

 

“Moltes empreses no són conscients que si tenen un públic que gaudeix, també és degut a la seva sensació sensorial”

Gestions Musicals Núria Morera, una empresa pionera a la zona i creada per tal d’organitzar un esdeveniment o espectacle musical

La Núria Morera té 24 anys. És musicòloga amb menció de gestió musical per la UAB i ha creat una empresa basant-se en la seva passió: la música. Sent fidel als seus principis, neix “Gestions Musicals Núria Morera”, una empresa que empara i cobreix la majoria d’estils i gèneres musicals per diferents municipis del territori català. Aquest concepte de gestió musical, és la part de l’organització, administració i logística que hi ha darrere un esdeveniment o un espectacle musical, entre altres.

Abans, però, la seva trajectòria professional com a gestora musical va començar a partir del seu Treball Final de Grau: “El Segasons”, un projecte que vol crear i gestionar un esdeveniment musical a la Catalunya interior, concretament, a Santa Coloma de Queralt, incloent diversos gèneres i estils musicals, cada un ubicat en un espai diferent de la població, per tal de fomentar el turisme i la reactivació econòmica de la vila i la seva àrea d’influència, i tenint en compte l’actual situació de crisi econòmica i les implicacions que això comporta (finançament i redimensionament del projecte a la situació de crisi sense perdre la personalitat i la identitat que el defineix). “El Segasons” va tenir l’oportunitat de ser presentat davant del públic i dels congressistes al passat 19 d’abril de 2013 en el marc de les VI Jornades de Joves Musicòlegs, organitzades per la JAM i celebrades a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

L’empresa ja es va anar perfilant a l’any 2013 i la seva experiència professional i laboral també, a mesura que va anar impulsant diversos projectes com: la selecció de músics, selecció i programació de cançons per a casaments, preparació de visites guiades musicals per a un celler de Vilanova i la Geltrú, o la preparació d’una activitat d’Enoturisme per a bodegues de la Morera de Montsant, entre molts altres.

La gestió musical és una eina que permet que les empreses que per exemple treballen en el sector de l’hostaleria i la restauració, es posin en contacte amb ella perquè puguin tenir una bona imatge. La Núria explica que “moltes empreses no són conscients que si tenen un públic que gaudeix, també és degut a la seva sensació sensorial i que estan gaudint d’una bona vetllada perquè la música hi té un punt indispensable”. Una simbiosi perfecte creada entre gaudir d’un bon àpat, però també acompanyat per una de les grans arts: la música. La Núria ho clarifica: “és un bon mètode perquè totes dues parts estiguin beneficiades. Si el client gaudeix, tornarà i l’hostaler també se’n beneficia perquè el client li pot donar veus en què aquell lloc va gaudir tant i fa venir més gent”. Ella ho argumenta amb exemples, com “un celler que ofereixi un maridatge dels seus productes, acompanyat de música, el client gaudirà d’una sensació multi sensorial, atrapat pels seus sentits: el plaer del gust, de l’olfacte però també de l’oïda”.

La Núria és un exemple que la clau de l’èxit, també és estimar i fer allò que més t’agrada. Gestions Musicals està present també en diversos portals de cerimònies, ha participat en diferents projectes per a entitats, empreses hostaleres, cellers i ens locals com per exemple, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt on ha col·laborat realitzant cicles de concerts per al municipi. “Gestions Musicals Núria Morera”, una oportunitat perquè una petita empresa pugui tenir la proximitat, la comoditat i la fidelitat que busca el client. Per a més informació: http://www.gmnuriamorera.com Des del seu lloc web, actualitza les noves incorporacions a la cartera musical i les diferents propostes i projectes on participa.

 

“Hi ha gent que no sap que té una joia a casa”

La Llibreria dels Àngels, una llibreria antiquària, una de les referents en la demarcació de Tarragona

La Rosa Almenara és la propietària de la Llibreria dels Àngels, una llibreria antiquària. Es tracta d’una empresa que va ser fundada fa trenta anys a Barcelona amb l’objectiu d’adquirir col·leccions de llibres antics provinents de col·leccions privades i públiques. Va ser fundada per Josep Perelló, dedicant el seu cognom a la llibreria a Barcelona, fins que més tard, es traslladà al Carrer dels Àngels i això va propulsar un canvi en el nom de l’empresa i passà a dir-se: Llibreria dels Àngels. Després la propietària passà a ser la Francesca Capdevila i des de l’any 2007 està a Santa Coloma de Queralt en mans de la Rosa.

Aquesta llibreria és la segona especialitzada en antiguitats i que ofereix un servei de cara al públic i per Internet, en la demarcació de Tarragona, després de la que hi ha a la Catedral de Tarragona. Disposa de més de 12.500 exemplars catalogats –i també exemplars únics, com un de la Història del Liceu, enquadernat en pell– i ofereix un ampli ventall de temes: des de llibres infantils a clàssics de la literatura catalana i castellana, de filosofia o de la guerra civil espanyola.

“Et pots trobar, fins i tot, un àlbum de cromos de Hitler, un llibre sobre l’art de fumar en pipa o un cartell de Bufallo Bill”, diu la Rosa. Una llibreria on s’hi poden trobar llibres amb més de 200 anys d’antiguitat, custodiats i cuidats com si es tractessin d’obres d’art. I és que sense dubte, un llibre també ho és.

Si les seves temàtiques són molt variades, també està especialitzada en monografies referents a Santa Coloma de Queralt i en tota la província de Tarragona. El llibre més antic de la Llibreria és el de Santa Rosalia, de l’any 1689, fet de pergamí. Un dels altres llibres més antics seria el Tratado de Fortificación, de Juan Muller i de l’any 1769. Però això la Rosa ho té molt clar: “un llibre vell no és un llibre antic. Aquí tenim llibres des de l’any 1940 cap anys enrere”. Rere aquestes prestatgeries, també hi ha curiositats: l’Auca de Francesc Macià, l’Armorial dels arquebisbes de Tarragona o un missal més petit que el dit anular. La Rosa explica que hi ha persones que tenen llibres antics a casa, heretats dels avis o pares: “hi ha gent que no sap que té una joia a casa”.

La Llibreria dels Àngels està present en diversos portals a Internet com: uniliber o iberlibro i també disposa de web pròpia per exposar el seu catàleg que permeten la seva venda internacional: http://www.delsangels.org. I fins i tot, la Llibreria, cada any pel dia 1 de novembre, organitza una fira d’antiguitats a Santa Coloma de Queralt.

 

“La crisi com a oportunitat”

Al Pot Petit Hi Ha és una empresa artesanal de melmelades a Guialmons, Les Piles. Els seus productes, melmelades, gelees i chutneys ja són presents i ben considerats a diferents establiments arreu de Catalunya.

L’empresa va començar a l’any 2007 en mans del matrimoni de la Maria Soler i el Pere Astasio, després de decidir fer un gir en la seva vida i passar de fer de forma desinteressada i regalar melmelades de móra als amics i família,  a voler fer un negoci i poder-les comercialitzar. Però també, realitzar cursos i tallers per tal de conèixer i especialitzar-se en aquest món artesà de les melmelades, les gelees i els chutneys.

“Al Pot Petit Hi Ha…”, ofereixen des de les tradicionals melmelades de préssec, taronja i maduixa; a d’altres totalment innovadores, diferents i totalment atípiques: melmelada de carbassa blanca –ideal per acompanyar-la amb formatges-, la de ceba agredolça –molt bona per al peix-, la de mango amb llimona –per als amants de la xocolata: perfecta per a magdalenes de xocolata, browneys i coulants– i les de cabell d’àngel amb toc de gingebre i la de pera amb pastilles de Juanola, com a melmelades més sofisticades, entre moltes altres. Però això no és tot: també ofereixen gelees i chutneys –que són melmelades d’origen indi ideals per acompanyar carn i peix, molt presents també a la cuina britànica-; de gelees se’n poden trobar com de pètals de rosa, de violetes i de safrà, entre altres i de chutneys, de mango, de peres, de pinya… I vinagres de fruites, molt presents a la gastronomia francesa. La Maria Soler, propietària i emprenedora d’aquest projecte, convertit ja en un sòlid negoci –juntament amb el seu marit, en Pere Astasio- han treballat dia rere dia des que va esclatar la crisi econòmica perquè l’empresa creixés i tirés endavant. No veu la crisi com a cosa negativa, sinó que la veu com a “oportunitat”: les seves ganes de créixer i els resultats obtinguts fins al dia d’avui, demostren clarament que darrere de tot esforç, hi ha la recompensa.

I ara ja comercialitzen per tot Catalunya: pots trobar els seus productes al Mercat de la Boqueria de Barcelona, a botigues gourmet o de delicatessen més especialitzades, o a la botiga del poble, la de cada dia i la de confiança, entre altres tipus d’establiments repartits pel territori català, com ara fires, ja que tant la Maria com el Pere valoren molt el fet d’estar en contacte amb el client. La Maria explica que fins i tot, les seves melmelades han arribat fins a Canadà.

Les xarxes socials han servit “Al Pot Petit Hi Ha”, per donar-se a conèixer i ensenyar el seu ampli ventall de productes.

 

“El que ens diferencia és com presentem els llibres, fets gairebé, de forma artesanal”

L’editorial Obrador Edèndum, i la biblioteca de la Fundació Quer Alt, columna vertebral del coneixement i la saviesa a Santa Coloma de Queralt

La Fundació Quer Alt va ser constituïda l’any 2007 i té l’objectiu de la promoció cultural. Es troba a la Baixa Segarra, concretament, al municipi de Santa Coloma de Queralt. Josep Batalla i Costa n’és el president, una entitat que treballa bàsicament en dues línies d’actuació principals. No obstant, la Fundació Quer Alt també ha col·laborat amb l’Antena de Coneixement que forma part del Campus Externs de la Universitat Rovira i Virgili. Aquests eixos principals que vertebren la fundació són: l’editorial Obrador Edèndum i la biblioteca de la fundació. Gràcies a aquestes eines, Quer Alt se centra en la divulgació d’aquells aspectes de la cultura que requereixen un gran esforç intel·lectual i una considerable disciplina mental: filosofia, ciència, literatura d’idees i reflexió teològica. És aquesta promoció que acaba acaparant la cultura per a molts desconeguda. Tant l’editorial com la biblioteca es proposen apropar el corpus teòric dels millors pensadors universals al conjunt de la població. Traduir obres destacades en moltes disciplines perquè puguin ser llegides.

Obrador Edèndum ve de “Obrador que és la rebotiga on s’elabora un producte. En canvi, en llatí, edendum és un gerundi que indica “tot allò que s’ha de publicar” i també “tot allò que s’ha de menjar”. O sigui que Obrador Edèndum és un taller on s’elabora allò que s’ha de publicar, que és editable i consumible”, explica l’impulsor d’aquest projecte, en Josep.

I és que aquesta Obrador Edèndum és una petita empresa d’estructura artesanal que publica textos i estudis, a més, també assaigs, una gran especialitat. està lluny dels criteris  comercials i econòmics del món editorial d’avui:  “en planejar l’editorial, de seguida em vaig adonar que seria un taller artesanal de llibres i no una empresa comercialment rendible”, clarifica Josep Batalla.  Aquesta editorial rep el suport de molts professors universitaris: són els casos de Elena de la Cruz Vergari (URV) -encarregada de la comunicació- i d’Alexandre Fidora (UAB), director de l’editorial i membre de l’Institut d’Estudis Medievals.

Ja ha editat 40 llibres al llarg de deu anys, normalment, 4 o 5 de mitjana a l’any. Editant obres de Thomas Kuhn, Ramon Llull, Alexandre Cirici Pellicer, Marie Curie, Raina Maria Rilke, Albert Einstein, Isaiah Berlin i molts altres. Ha treballat i continua fent-ho per a moltes institucions: la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans, el Monestir de Poblet o el Centre d’Estudis d’Igualada, entre les més destacades. I és que avui dia, és difícil trobar una editorial que arrisqui per un llibre de filosofia o crítica literària. Josep Batalla explica que <sí existeixen, en l’àmbit europeu, editorials d’aquest perfil. A Catalunya, Edicions 62 va començar per aquest camí, seguint aquesta orientació. Traduïen llibres d’Einstein, Max Planck, Freud, Fromm, entre molts altres. El que ens diferencia és com presentem els llibres, fets gairebé, de forma artesanal. No són llibres de combat, sinó fets amb la voluntariat de convidar a la reflexió en tots els camps del coneixement>.

Una de les altres membres d’aquesta fundació és la Laia Corbella. Tant a la biblioteca com a l’editorial, la Laia realitza les seves tasques específiques, la producció i també la catalogació de llibres. Tots dos mostren cofois el gran tresor que tenen dalt: la biblioteca de la fundació. Un gran aparador de la importància de la cultura i del pensament medieval en llengua catalana, aquest tema com a eix principal, però n’hi ha de molts tipus, una biblioteca que forma part de la xarxa de biblioteques de les universitats catalanes, amb exemplars únics.  Destaquen un seguit de prestatgeries, dedicades a Ramon Llull, ben bé com si es tractés d’un altar.

Una tasca laboriosa, minuciosa i feta al detall i gairebé altruïsta, que es va consolidant poc a poc per treballar en aquesta artesania literària, en la promoció  i la divulgació de la cultura.