“Tenim la carta de vins més diversa de Catalunya”

El president de la denominació d’origen Costers del Segre, l’enòleg Tomàs Cusiné, ressalta l’increment de la qualitat i del valor dels vins de la DO i la voluntat dels cellers de mostrar cada vegada més el detall de les finques

Tomàs Cusiné repeteix presidència a la DO Costers del Segre. És un enòleg experimentat que afronta el seu segon mandat orgullós de la qualitat enològica dels vins de la regió. El satisfà especialment que ho reconegui la crítica especialitzada, com ha fet el Master of Wine Tim Atkin en un estudi presentat a la Barcelona Wine Week. Troba virtuts en la continentalitat de les Terres de Ponent, en la possibilitat d’emprar el reg de suport en una situació de sequera extrema, en les varietats històriques i en la diversitat de paisatges que caracteritzen la DO. “Són riquesa i potencialitat. Podem dir que som la carta de vins mes diversa de Catalunya”, afirma. Lidera un territori despert i amatent, preparat per atendre l’emergència climàtica i que lluita per fer-se visible arreu del món, però té el repte de ser més reconegut a casa. Aplaudeix el camí que alguns cellers han iniciat per fer vins parcel·laris i remarca la transcendència de la col·lectivitat, de formar part d’una denominació d’origen, perquè “el vi és territori”.

Costers del Segre ha estat present a la Barcelona Wine Week, quin balanç fan de la quarta edició de la fira?

Està molt ben organitzada, n’estem contents, el fet d’anar 19 cellers sota l’empara de la denominació d’origen, ens reforça. Evidentment els més exportadors fan més contactes. Crec que és molt important el fet que l’organització de la BWW convidi compradors internacionals. En general hem fet molts contactes, els vins agraden i ara caldrà veure com es concreta la relació comercial. Constatem que s’ha convertit en una fira de referència en només quatre edicions.

Remarca el valor de pertànyer a una DO en un moment que molts cellers en reneguen.

Cadascú fa el que bonament pot. Nosaltres defensem que el vi és territori i que hem de coordinar l’estratègia entre tots i tots sumem a l’hora de fer promoció. Anar per compte propi és ser individualista. Reivindiquem la DO encara que sovint no hi ha agilitat administrativa; els canvis que volem introduir en el plec de condicions fa un any i mig que esperen. També la normativa europea interfereix en el nostre camí. Sóc president d’una denominació d’origen i per suposat que crec en la col·lectivitat.

Ara que parla d’Europa, és d’on han vingut també últims atacs al sector del vi des de la derivada de salut. 

Ja arribaran les advertències. Fan cas a Suècia on el vi no és un sector històric, arrelat i cultural com aquí. Està clar que el nostre model està en perill per l’emergència climàtica i per les qüestions sanitàries. Tenen en compte aquesta visió d’estar meravellosos sense menjar ni beure res. No hi ha consciència ambiental però sí la d’estar saludable. És més important que sigui orgànic que sostenible. I el món del vi hauria de creure en ell mateix, perquè és dels sectors més sostenibles. Els cellers estan situats als pobles petits, dinamitzen les economies rurals i els últims estudis apunten que allà on hi ha vinya, la població es consolida o creix.  

És inevitable preguntar per com es conviu a Ponent amb la sequera, les altes temperatures…

Fa un temps tots parlàvem d’anar a la muntanya a fer vi però si no hi ha aigua, es fa igual de difícil. L’avantatge que tenim a Costers del Segre és que el clima ens afavoreix perquè és més continental i si tenim aigua, doncs és fantàstic. La majoria de cellers treballen amb reg, els problemes i el perill de desaparèixer estan en els que no reguen, però estem buscant fórmules conjuntes de resoldre-ho.

Quant a varietats, experimenten amb noves que són històriques i es demostren més resilients, malgrat que representen un percentatge discretíssim de producció.

De moment amb la trobat el que tenim és un projecte experimental, però estic convençut que poden sortir coses fantàstiques. És una varietat molt adaptable al canvi climàtic, que requereix de poca aigua perquè és molt potent. Aquest any seguim amb el grup operatiu i confiem que el 2025 estigui legalitzada. Serà interessant treballar-la de moltes formes diferents i és una oportunitat enològica més que se’ns presenta. Està clar, per altra banda, que les varietats mediterrànies tenen més adaptació en aquest context climàtic i els blancs més bona expressió i millors resultats, per ser més primerencs en la collita.

Com es dibuixa el futur qualitatiu de la DO?

Com totes, hem partit de zero, però les últimes puntuacions de Tim Atkin ens fan estar molt ben posicionats amb una gamma àmplia de vins de Costers del Segre. Crec que no només és important el vi sinó la trajectòria i la història del celler. Guanyar-te un lloc sempre és difícil i mantenir-te en el temps fent coses bones encara més. Està clar que la prescripció ens ajuda a vendre més, sobretot en mercats on la crítica d’un Master of Wine influeix més, com als Estats Units. Si vas despullat, es molt més difícil.

Com descriuria el moment enològic que viu Costers del Segre?

Tot  el que succeeix és interessant. No hi ha molts nous projectes, però sí que n’hi ha que apunten a la muntanya, plantar a més alçada. Tots els cellers s’estan adaptant i fan un treball per conèixer estils i tipologies. Tenim cellers molt internacionalitzats i altres de petits. Es busquen vins amb fragància i hem de recordar que veníem de vins més complexos. Es fan menys extraccions, les garnatxes són més fines, però també he de dir que no volem renunciar ni a la força ni al que en castellà en dirien poderío, tot i que avui la gran tendència no és aquesta, sinó que es busquen vins frescos i menys tànnics. Però també es pot ser potent i fresc. Cal evitar oxidacions, que no hi hagi evolució, hi h menys sobremaduracions. En definitiva, seguir les tendències del que demanen mercats com Suècia…

Que és…

Sostenibilitat però en el sentit més ampli de la paraula. També ampolles menys pesants, zero plàstics, poc color, reducció de la petjada de carboni, igualtat en la gestió empresarial, consciència social… Tot això ha vingut per quedar-se. A Costers de Segre treballem molt amb la sostenibilitat social perquè volem que el territori sigui millor. Ja que el vi no és un gran negoci, que sigui un plaer. També anem cap a vins amb menys sulfits i de mínima intervenció a dins de la DO.

Constata una revolució o eufòria enològica com s’ha posat de manifest a la BWW amb les discussions sobre les diferents envasos més enllà de l’inox i la fusta?

Constato que cada vegada hi ha més vins de finca, de parcel·la, d’una procedència concreta, perquè el mercat ho demana.  D’eufòria fa anys que n’hi ha. Fa 30 anys que hi és i estem en plena evolució sense saber on acabarà. Del que sí que estic convençut és que el moviment dels vins naturals no és un camí d’un únic recorregut, hi seran però com un vi més. Els vins com les persones tenen la seva aura, la seva personalitat, la seva direccionalitat i l’aspiració de fer vins de finca és aquesta, mostrar-la. I també ens cal vendre el vi més car, donar-li valor. 

La riquesa de les 7 subzones de Costers ha estat una dificultat per explicar el conjunt de la regió?

És la realitat que tenim. Som diversos. No som una DO clàssica, això ho sabem tots, de fet cada vegada n’hi ha menys. Som un país també amb moltes varietats i no hi renunciarem. El que sí que fem, en aquest context divers, és fer passos cap a nous tipus d’agricultura, cuidant les vinyes de forma extraordinària. La mentalitat a Costers del Segre ha canviat molt. Amb formació, pedagogia, recerca i molta connexió entre els cellerers. Anem a una, perquè volem que la DO sigui més potent i més present i estic content del camí transitat més encara perquè és complex per tantes zones, varietats i variacions.  Podem dir amb orgull que tenim la carta de vins més diversa de Catalunya, es pot fer sencera sense sortir de Lleida.

La presència dels vins és la desitjada?

Tot és millorable, però som de les primeres DO amb presència a l’hostaleria, per bé que n’hi ha d’altres que han tingut una evolució més positiva i estic pensant per exemple en la DOQ Priorat i la DO Montsant. Però tenim bona qualitat i amb el respecte que tinc a totes les denominacions d’origen, quan fem comparacions en sortim guanyant. El que em fa sentir més orgullós és que treballem tots junts per fer-ho millor, per fer marca, per fer país i per ser més reconeguts internacionalment.  El nostre consum de proximitat és baix també perquè som pocs a nivell de població, però estem ben instal·lats a Barcelona i a l’exportació. Tot i amb això, cal d’invertir i sortir a l’estranger més encara.

No sé si el posem en un compromís, però un vi de Costers del Segre que li agradi i que no sigui dels seus cellers?

M’agraden els de Batlliu de Sort. També l’Olivera, els vins de nova cuina i d’investigació que fan.