La comprensió de les tendències mundials de la vinya i vi és més important que mai, perquè la principal tendència mundial del segle XXI, com en altres sectors, és la globalització.
Tendència 1. Reducció de la superfície mundial de vinya
La superfície mundial de vinya s’ha reduït un 15%, des dels 8,9 milions d’hectàrees de 1990 fins als 7,6 milions d’hectàrees actuals. Espanya, seguint les directrius europees per al control dels excedents de vi, com a país amb major superfície de vinya del món, és qui més ha reduït la superfície de vinya, una reducció del 42%, dels 1,6 milions d’hectàrees a les 953.000 hectàrees actuals. És cert que Castella La Manxa és qui més ha reduït la superfície de vinya, però proporcionalment la reducció ha estat més intensa a altres regions. Les 280.000 hectàrees menys de Castella la Manxa representen una reducció del 37% de la seva superfície de vinya. Les 47.500 hectàrees menys a Catalunya representen una reducció del 46% de la nostra superfície de vinya. La reducció ha estat del 43% al País Valencià. De fet, totes les zones vinícoles espanyoles han reduït la seva superfície de vinya. Amb una única excepció, Rioja, que en el mateix període ha incrementat més d’un 60% la seva superfície de vinya. El líder és el líder, amb el pas dels anys i des dels fonaments.
Tendència 2. Reducció de la producció mundial de vi
La producció mundial de vi s’ha reduït en un 18%, proporcionalment a la reducció mundial de superfície de vinya, des dels 305 milions d’hectolitres de 1990 fins als 248 milions d’hectolitres actuals. A Espanya no ha estat així. Mentre la superfície de vinya s’ha reduït en un 42%, la producció de vi s’ha incrementat en un 7%. Des dels 33 milions d’hectolitres de 1998 fins als 35 milions d’hectolitres de 2017, una collita especialment baixa, comparada amb els 44 milions d’hectolitres de 2014, que representarien un augment de producció de vi del 33%. A Catalunya, si agafem la última dada disponible, una producció de 2,9 milions d’hectolitres podria semblar una reducció del 12% de producció de vi. Però la collita de 2017 va ser especialment baixa. Ens dona una idea més aproximada la mitjana de producció dels darrers 8 anys, de 2010 a 2017, entorn als 3,2 milions d’hectolitres, exactament la mateixa producció de l’any 1998, molt similar als 3,5 milions d’hectolitres de 1987.
Tendència 3. Increment dels rendiments
A nivell mundial, la superfície de vinya ha disminuït un 15% i la producció del vi ha disminuït un 18%, amb certa proporcionalitat. A Espanya la superfície de vinya ha disminuït un 42% i la producció de vi s’ha incrementat un 7%. A Catalunya la superfície de vinya s’ha reduït un 46% i la producció de vi és la mateixa que fa 30 anys. Només hi ha una explicació, s’han incrementat els rendiments per hectàrea. L’any 1998 el rendiment per hectàrea a Espanya era de 29,3 hectolitres per hectàrea. Avui és de 37,2 hectolitres per hectàrea. Amb màxims de 40,7 hectolitres per hectàrea l’any 2016 i fins a 56,3 hectolitres per hectàrea l’any 2014. Això vol dir que els darrers anys els rendiments per hectàrea s’han incrementat entre el 27% i el 92% respecte a fa tres dècades. Hem compensat la reducció de vinya amb l’increment del rendiment per hectàrea. A Catalunya ho hem fet fins a mantenir la producció. Espanya ho han fet fins a incrementar la producció. Si les directrius europees promovien la reducció de superfície de vinya per reduir la producció de vi, sembla l’estratègia no ha estat molt efectiva.
Tendència 4. Estabilitat i equilibri del consum mundial de vi
Mentre disminueix un 15% la superfície mundial de vinya i un 18% la producció mundial del vi, el consum mundial del vi es manté estable, entorn els 240 milions d’hectolitres, la mateixa dada, amb molt poques variacions des dels anys vuitanta. Les tres tendències han trobat un bon equilibri a nivell, ja que l’any 2017 el consum mundial i la producció mundial es van equilibrar, 247 milions d’hectolitres de producció mundial i 243 milions d’hectolitres de consum mundial. Lluny dels desequilibris de dues dècades enrere, 273 milions d’hectolitres de producció mundial i 222 milions d’hectolitres de consum mundial, que representaven excedents de 50 milions d’hectolitres anuals. Espanya va produir 35 milions d’hectolitres de vi l’any 2017, amb stocks declarats d’altres 35 milions d’hectolitres anuals. Catalunya va produir 2,9 milions d’hectolitres l’any 2017, amb stocks declarats de 5 milions d’hectolitres. Sembla que la necessitat de vendre és imperiosa.
Tendència 5. Disminució del consum intern compensada amb l’augment de preu
La tendència a reduir el consum de vi en els països productors i a augmentar el consum de vi en els països no productors o poc productors, és especialment intensa en el cas espanyol. El consum de vi a Espanya ha caigut un 37%, dels 1.589 milions de litres de 1990 fins als 1.000 milions de litres de 2017. El sector s’ha adaptat als canvis de model de consum i ha canviat la quantitat per un preu mig més alt. Mentre el consum de vi a les llars espanyoles ha caigut un 39% en volum des de 1999, el preu mig del litre de vi ha passat d’1,34€ a 2,71€. Així, mentre el consum ha caigut un 39%, la facturació del sector del vi ha pujat un 24%. Això ha salvat el mercat intern, però com Espanya és el tercer productor mundial de vi del món i Catalunya la segona regió productora d’Espanya, es fa obligatori sortit als mercats d’exportació.
Tendència 6. Globalització del mercat del vi
L’estabilitat del consum mundial de vi es basa en l’equilibri entre la disminució del consum de vi als països productors i l’augment del consum de vi als països no productors o poc productors. Això ha multiplicat els moviments de vi al món. Les importacions i exportacions de vi han augmentat un 150% des de 1990. L’exportació i importació de vi representava el 15% de la producció mundial de vi. Avui els moviments d’exportació i importació representen el 44% de la producció. Espanya ha trobat aquí el seu camí, situant-se com el principal exportador mundial de vi, per davant d’Itàlia. Exportant 23 milions d’hectolitres anuals de vi, sobre una producció anual de 35 milions d’hectolitres. Amb un increment del 48% de les exportacions en una dècada. Ho ha fet gràcies al preu. Primers exportadors mundials en volum i tercers en facturació, per darrera de França i Itàlia. Per veure el model de negoci cal mirar el preu mig del vi exportat. França exporta a 6,07€/litre, Nova Zelanda a 4,15€, Argentina a 3,17€, Itàlia a 2,80€, Xile a 1,89€, però Espanya a 1,24€.
Les importacions mostren on van els vins espanyols. França és el principal comprador de vi espanyol en volum. Declaren comprar 5,4 milions d’hectolitres a un preu mig de 0,52€/litre. Això representa una quarta part de les exportacions totals espanyoles venudes al preu més baix del mercat internacional del vi. Alemanya compra el vi espanyol a 1,06€, Rússia a 1,19€ i fins i tot Xina a 1,27€. En aquestes condicions, no és estrany que el vi espanyol ja representi el 70% de les importacions totals de vins que fa França. Cap altre país del món té aquesta dependència dels vins veïns. A Alemanya el vi espanyol és un 16% de les seves importacions totals, a Xina un 18%, al Regne Unit un 9%. Potser tantes estadístiques publicades per la Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) i per l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OeMV) no acaben d’aclarir la relació entre el vi espanyol i França.
Diuen els experts que la normativa europea permet que el vi de taula pugui provenir de qualsevol país comunitària. Estaria bé saber quina quantitat de vi espanyol s’està servint com a vi de taula francès. Diuen altres que històricament el vi espanyol s’ha utilitzat per allargar i aportar color i grau al vi francès, no sé fins a quin punt dins de normativa. I alguns diuen també que els vins espanyols són reexpedits des de França com a vins francesos a destinacions de tot el món. Agrairia si algú pot aportar dades sobre aquest tema. França és el líder mundial d’exportacions en valor, amb una facturació total de 9.000 milions d’euros, gairebé un terç del negoci mundial del vi. Aclarir aquest tema, crec, podria ser de veritat una de les grans tendències mundials del sector del vi. Estaria bé aclarir-ho, almenys per celebrar el 135è aniversari d’aquella cita de la revista britànica The Wine Trade que l’any 1883 ja ironitzava sobre les compres massives franceses de vins de Rioja i com augmentava el seu preu en rebre l’aristocràtic baptisme de passar per Bordeus.
