Així començaven els contes antics, que embadalien els infants i que els pares o els avis els explicaven abans d’anar a dormir, sobretot quan no existia encara la televisió. Molts d’aquests contes parlaven d’herois que emprenien grans viatges per viure aventures fantàstiques a països remots amb tradicions estranyes. La fantasia del viatge ens abstreia de la nostra realitat i les aventures que s’explicaven al conte, ajudaven a traslladar-nos a aquells paratges llunyans.
El temps dels contes era remot, com també els llocs on l’heroi vivia les aventures i això reforçava l’escapada de la nostra imaginació. Avui els viatges també ens ajuden a escapar del temps de la nostra realitat, el temps que no controlem perquè el dia a dia ens manté lligats i s’apropia de cada minut del nostre temps. De les 24 hores que cada dia s’escapen del nostre control. En el viatge, en el turisme, busquem apropiar-nos del temps que, a casa fuig, però durant el viatge està a les nostres mans quan decidim com l’administrarem. Paguem per disposar d’aquest temps, perquè avui és un dels béns més escassos.
Als empresaris turístics, el temps també els apressa i, malgrat que ho intenten, no sempre aconsegueixen controlar-lo a favor del seu negoci. Qui ha estudiat turisme o treballa en el turisme, sap que una reserva que no s’ha fet és una venda perduda. Les vendes per dia determinen l’èxit del negoci. Però també, la producció del servei turístic coincideix en el temps amb el seu consum, de manera que una bona part dels costos de producció es poden gestionar en funció de les vendes. Això no passa amb altres sectors, on la producció és anterior a la venda. La immediatesa entre venda/producció del servei i el seu consum, el fan especialment atractiu per a molts inversors. Si això ho associem a l’estreta relació entre sector turístic i sector immobiliari, explica bona part del que alguns anomenen pràctiques extractives d’algunes empreses turístiques. Inversors que busquen els beneficis ràpids i fàcils. I el temps determina en aquesta pràctica el final de la inversió i la fugida dels inversors cap a nous paradisos.
Com explica el filòsof alemany Hartmut Rosa, en el seu llibre Social Acceleration, la nostra societat es caracteritza sobretot per l’acceleració que afecta l’economia, la societat i les persones de manera que el temps resulta un bé preuat, però, sobretot que ens aboca en un descontrol al qual només la consciència del moment i l’empatia amb els altres, la seva comprensió, ens pot ajudar a controlar la pressió de l’acceleració que sovint provoca l’estrès i el “burn out”. El turisme esdevé un temps de recolliment amb nosaltres mateixos i amb les persones que ens importen. Sortint dels escenaris quotidians busquem guanyar temps amb els amics i les persones estimades. Però sovint practiquem la mateixa acceleració en la nostra planificació del viatge i busquem optimitzar el temps al màxim. Com diu el professor Dimitrios Buhalis, avui ja no busquem bon servei per preu, en canvi volem bon servei per al nostre temps o millor dit, una experiència remarcable per un espai de temps que volem dedicar-hi (experience for time).
L’acceleració que experimenta el turisme a les ciutats o a les grans destinacions de sol i platja fan que cada cop l’oferta alternativa del turisme a la natura o el turisme lent, (slow tourism) guanyin adeptes i a poc a poc es converteixin en pràctiques que segueixen cada cop més a joves i grans, sobretot de les zones urbanes. El turisme lent té moltes expressions i sorgeix primer amb moviments com el menjar lent (slow food), que a Itàlia es va desenvolupar força ja fa més d’una dècada i que basa en el gaudi tranquil i pausat dels àpats, per més endavant anar incorporant altres activitats de la pràctica turística com l’allotjament, l’oci, les activitats a la natura, etc. El slow tourism proposa la presa de consciència de l’experiència turística, el coneixement i descoberta conscient de l’entorn que es visita, de l’entorn i de la seva gent, del patrimoni tangible i l’intangible, de la seva natura i la seva cultura, del seu clima i de la seva geografia, de la seva cuina i dels seus productes autòctons, en resum, viure el lloc el més semblant possible de com ho fa la seva gent. Aquesta pràctica de viure amb consciència fa un temps es coneix com a “mindfulness” i té part dels orígens en la pràctica meditativa i els ensenyaments del budisme. Com moltes persones, també Hartmut Rosa ens proposa un antídot a l’acceleració, amb la presa de consciència dels moments viscuts, com podem practicar amb el slow tourism.
Davant l’escassesa de temps que tots patim ens espanta pensar que cada dia gastem 1.440 minuts que no tornarem a tenir. D’aquests, 480 minuts els hauríem de dedicar a reposar i dormir, altres 480, a l’empresa i els darrers 480, que hauríem de repartir entre el temps per la família i les seves obligacions i per a nosaltres. Els estudis demostren que a la feina hi dediquem més de 480 minuts diaris, sovint sostrets als que disposem per la família, mentre que el temps que voldríem dedicar-nos a nosaltres, els robem sovint del temps per dormir. El turisme ens permet recuperar part d’aquest temps, i això fa que també els caps de setmana o a les vacances dediquem, sempre que sigui possible, temps a sortir, a viatjar, fins i tot prop de casa.
Així podem entendre l’èxit del turisme a la natura, als pobles, al camp, a les vinyes, a les festes i les populars, etc., perquè les persones busquem recuperar els temps passats (tots tenim arrels al camp). També perquè desitgem viure el temps present amb consciència i vitalitat i perquè vivim l’aventura de la descoberta com una fantasia de la nostra projecció pel futur.
Sense arribar a la profunditat del turisme lent, les destinacions i les empreses turístiques dedicades a oferir experiències que reforcen el valor tranquil del temps com el turisme a la natura, l’enoturisme, el turisme gastronòmic, el turisme de salut, són cada cop més i ens plantegen ofertes més imaginatives i atractives. I és que voldríem tornar a apamar el temps sense que fugís de pressa. Fa anys, abans de l’arribada de la televisió, el temps era temps, temps de veritat, o així ens ho sembla. Però això el turisme i la també la nostra actitud amb la vida, ens el pot tornar.
Bones vacances de Nadal!
