Aquí trobareu tots els continguts que parlen del món de la societat des de diferents perspectives. Us convidem a gaudir i reflexionar a través de la lectura d’aquests articles.
Arriba a la vinya després de vàries setmanes de no haver-la trepitjat; li sembla una eternitat. El braç encara li fa mal però avui tant li fa. Necessita ser-hi. Observa els ceps amb certa amargor; voldria dir-los que no ha estat culpa seva que no hagi pogut tornar en tot aquest temps. Alguns pàmpols encara…
Llegir Més
Després de la crescuda sobtada del Francolí el passat 22 d’octubre, el meu article no pot anar destinat a una altre fet que no sigui aquest. Però deixeu-me que no parli tant dels terribles danys ocasionats en aquest fatídic dia, sinó del perquè crec que hem arribat a aquest punt i què hauríem de fer…
Llegir Més
La vida està plena de primeres vegades. Sempre són intenses perquè juguen amb l’avantatge d’allò desconegut. Les coses que no coneixem generen incertesa i desig, pel fet de no saber què ens hi trobarem ni quines emocions i sensacions viurem. Normalment, les primeres vegades sempre deixen memòries úniques i sorprenents i, segurament, quan les tornem…
Llegir Més
Altra veguada / que fon prenyada / – la voluptat / o lo prenyat, / qual la y mogue / may se sabe –, / del vi novell / del monestrell / beure pres tema. / Ple de verema / era lo trull, / al major bull / he fortaleha. / Sense perea, / ella…
Llegir Més
En el transcurso de nuestras vidas, siempre aparecen desgracias que nos hace perder personas, bienes, salud y la ilusión. Así es la vida tropezar, caerse, levantarse y luchar por nuestros sueños. Uno de los motores de nuestra existencia es la ilusión. La ilusión está estrechamente unida a los sentimientos. Esla capacidad que poseemos las personas para…
Llegir Més
“Nomes la veu, el poema, atansa espais oberts, acull el temps —arena que sense pietat llisca i no es detura—, arrela l’instant, tan fràgil” Zoraida Burgos Em captiven les mans de les persones que elaboren, senten i viuen el vi, però també i especialment la seva veu, el vers i la prosa. Els silencis, la…
Llegir Més
Si m’ho haguessin dit fa un parell d’anys no m’ho hagués cregut. Cua de parlaments, governs i institucions acadèmiques d’àmbit regional i estatal declarant l’emergència climàtica. Ha calgut una nena de 16 anys, la Greta Thunberg, per a impactar en el punt de flotació de la rutina benestant d’aquells que decideixen, legislen i dissenyen el…
Llegir Més
Octubrejar ; 1. intr […] Arrossegar els peus feixugament de resultes de l’esgotament dels últims dies de verema. 2. Estat d’ànim. Octubrejo amb les mans ennegrides, la cara llaurada a solcs per les arrugues i l’ànima inquieta. Inquieta i desassossegada perquè avanço molt poc a poc, seguint el ritme lent de les fermentacions, sense tenir…
Llegir Més
Tempus fugit Arriba un dia en què t’adones que el teu temps és finit, que vols multiplicar per dos el que fas i que no hi ha suficient perquè sempre hi ha quelcom que no tenies a la llista i pren la rellevància d’haver de saltar al davant. Al juliol tanco secció, i sempre arriba…
Llegir Més
Ara fa uns dies vaig veure aquesta fotografia a la revista virtual COMUNICATUR, http://www.comunicatur.info/el-turisme-mata-la-ciutat/, parlava d’una de les darreres accions del col·lectiu Arran a la nostra capital. És ben cert que Barcelona es troba en un moment turísticament delicat, però ni més ni menys que moltes altres ciutats d’arreu del món, els anys de bonança…
Llegir Més
