tast de 10
Deu cellers, deu vins, deu tastos literaris. Amb Ruth Troyano i Elisenda Guiu
ESCUMÓS
- Carlania – Soo free! – Pet-Nat (Parellada i trepat) 2020
Et convido a un vi, de l’Empar Moliner
“Et convido a un vi, li dic al jove compromès per pagar-li un favor que em va fer. I em diu que sí, que quedem, però que ell és més de cervesa. Que a ell, en realitat el vi… I afegeix: “És que jo sóc de barri!”. La qüestió, doncs, és aquesta. La cervesa s’associa a ser de barri, a ser popular. En canvi el vi s’associa a l’elitisme. Si ets de barri, si no et compliques la vida, si ets senzill i vas de cara, beus cervesa. I per oposició, el vi és per als refistolats, els estirats, els rics. Com el te abans.”
BLANCS
- Jordi Llorens – Blanc d’Angera (macabeu i moscatell) 2020
El vi que només volia ser vi, de la Míriam Clotet.
“El vi que només volia ser vi, en realitat, parteix d’una base molt sòlida i bastant òbvia, del raïm que només volia ser raïm i del cep que només volia ser cep. El vi que només volia ser vi, neix d’una idea bàsica, clara i concisa: despullar les idees supèrflues que envolten el seu món. La idea neix amb la intenció de trepitjar de peus a terra i fer trepitjar de peus a terra al món, de despertar un sentiment, de desprendre’s de tot allò innecessari, de parlar directament dels conceptes equivocats, dels sentiments infantils imposats i, sobretot, de tot allò que ens allunya de la realitat més directa.”
- Mas Bella – Bella Cartoixà 2020
La flaire de la verema, de l’Antoni Batista.
“És temps de verema, el moment més viu i exultant dels cellers, quan arriba el raïm acabat de collir i tota la maquinaria s’activa per convertir-lo en vi. Les olors són un complement màgic de la memòria. El record és més viu si és pot ensumar. L’olor de plumier i de tinta, l’olor d’humitat de parets emblanquinades, l’olor de zotal de neteges radicals, l’olor de pastilla de sabó anterior a la perfumeria, l’olor del vellut de les cortines de teatres antics… L’olor de verema, que és l’olor de la tardor.”
- Alemany i Corrio – Principia Mathematica (Xarel·lo) 2020
Simposium, del Martí Magrinyà
“La paraula simpòsium és d’origen grec. Es forma a partir de dues arrels que venen a significar “Beure junts”. El sentit actual de la paraula (trobada entre experts per dialogar al voltant de la seva matèria) deriva del costum habitual entre els gregs en la llarga sobretaula posterior als simpòsiums, de discutir i enraonar, sempre en presència de vi.”
ROSATS
- Cellers Tarroné – Merian Rosat 2020
La vida en moviment del vi, de la Pili Sanmartín
“La terra mullada de l’últim dia de pluja, persisteix. Persisteix aquella olor de terra humida, que desperta els sentits més animals i que tanmateix alberga vida. Font de vida, de nutrients per al sòl, les arrels.
I la vida subterrània, l’hummus que esdevé aliment. El cicle de la vida: monstres i heroïnes, colors lluminosos i el negre més negre de tots els negres, dolços i amargs, carretera i camí, el sucre que es transforma en alcohol: la vida en moviment del vi.”
- Venus La Universal – Dido “La Solució Rosa” 2019 (carinyena, gx blanca, gx gris, gx negra i macabeu)
Al marge, de la Sara PÉREZ.
“Hi ha un marge que m’enamora… Que em fascina. D’aquest marge vaig collir flors d’hipèric per St. Joan, que a hores d’ara maceren en oli i que curaran les ferides dels de casa. D’aquest marge vaig tallar la sempre viva que ens dóna la benvinguda. D’aquest marge, en poques setmanes, recollirem móres per fer-ne melmelada pels esmorzars!. D’aquest marge, aquest hivern, tallarem sarments de Lot per empeltar carinyenes… Aquest marge que només té 100 passes! Què no podríem fer amb quilòmetres i quilòmetres de marges que tenim a l’abast?”
NEGRES
- Josep Foraster – Trepat 2020
Connexions mil·lenàries, del Rafel López Monné.
“A finals del segle XIX, algun pagès degué maleir més del compte als déus, perquè una plaga divina va aconseguir arruïnar pràcticament totes les vinyes d’Europa. Després d’aquell càstig desmesurat, les de trepat que hi havia a diverses comarques van desaparèixer i només es van recuperar a la Conca de Barberà.”
- Sicus Terrers Mediterranis – Garrut 2019
Maridatge d’art i vi, de la Laia Villalbí.
“L’art és molt més que una expressió, sovint també té per objectiu la inclusió, la comunitat i la teràpia, entre altres. El mateix passa amb el vi: les persones que el componen guarden històries, anècdotes i característiques que fan que cada glop es manifesti d’una manera singular.”
- Vall Lach – Embruix 2019 (gx, carinyena, merlot, sirà i cab sauvignon)
La saó i el tros, de la Roser Vernet
“Des de fa uns dies, dos mots curts i contundents s’han instal·lat en el meu esperit i van dialogant i fent-se companyia. Són set lletres entre els dos, un monosíl·lab i un que ho sembla i no ho és: tros i saó, un de cada gènere gramatical, per allò de la paritat, potser… Paraules curtes i premudes, que tenen, però, una gran riquesa de significats i sentits. I generen fraseologia i metàfores i fins i tot, la saó, dóna nom a una de les habitacions de la casa rural Perxe.”
DOLÇ
- Lagravera – ÓNRA Verema Tardana “saca” 2020
L’any del canvi, de l’Elisenda Guiu
“Ú. Agafa l’ampolla i l’observa a contrallum. Aquest color sang que tant li agrada i que tants records comença a evocar-li; només mirar-lo, hi associa el lloc i les persones que hi ha al darrere. N’observa l’etiqueta; troba que li escau per aquesta nova anyada. Pensa que just fa un any no en sabia res, d’aquest vi; ni de la gent que el fa ni de la terra d’on surt. I, en canvi, ara… Que la vida és imprevisible, ja ho sabia. Però que d’un dia a l’altre passaria de viure de la seva estimada ciutat a un petit poble envoltat de vinyes…”
_____________________
VÍDEO RESUM
GALERIA DE FOTOGRAFIES
