Syrah Rosat 2015 – Rendé Masdéu

Rendé Masdéu és una de les primeres iniciatives privades en el món del vi a la Conca de Barberà.És un pioner en un fet habitual i profusament escampat avui per la comarca: un celler particular; un fet, però, innovador i molt rar només fa uns anys -als 90, sense anar més lluny-, on l’ombra de les cooperatives cobria gairebé tot l’espectre vitícola de la comarca.

Curiosament, els descendents del fundador del Cooperativisme engeguen una iniciativa que s’aparta d’aquella opció monopolística i secular i servirà d’exemple, juntament amb d’altres cellers, per a l’ulterior desenvolupament del sector vinícola a la Conca.

El treball inicial del celler es va basar en monovarietals negres de varietats foranes, merlot i cabernet, aleshores de rabiosa actualitat, per anar eixamplant el ventall de productes fins a arribar a l’àmplia gamma que ofereix avui, des dels mateixos raïms de l’inici fins arribar al trepat, a qui pertoca avui la rabiosa actualitat, passant pel syrah i, trencant els més de 20 anys de tradició de l’empresa, per un vi blanc.
En aquest article comentarem un dels vins més tradicionals del celler i un dels més emblemàtics, al meu entendre: el rosat de Syrah.

La vinya es troba a prop del Monestir de Poblet, a la falda dels vessants de la pena, sobre un sòl col·luvial, molt pedregós, format sobre tot pel llecorell propi de la zona però que ha arreplegat també tot tipus de material procedent dels vessants de la muntanya, de diferent origen i composició. L’altitud ronda els 500 metres, fet que, sumat a la lleugera orientació nord de la parcel·la conforma un indret idoni perquè les calors de l’estiu no siguin tan altes com per no permetre una maduració prou lenta per garantir així la frescor i el perfum que seran el segell del futur vi.

ROSAT SYRAH 2015El color del vi és d’un rosat d’intensitat mitjana, amb una tonalitat de pètal de rosa, fidel a les anyades anteriors i prescindint de les prescripcions de la moda d’avui dia segons les quals tot rosat que aspiri a ser considerat no ha d’anar més enllà d’un blanc trencat i ha d’oferir una tonalitat lleument envellida, entre salmó i pell de ceba i gairebé transparent de tan esblaimada, a la manera francesa. No, aquest és un color clàssic del terrer.

El nas és el punt fort del vi, on la potència i nitidesa aromàtica inunden els nostres sentits. La puresa de la fruita sembla una translació perfecta del raïm, que uns mesos enrere es gronxava sota l’amable marinada, directament dins l’ampolla de vi, amb res més que un pas efímer per tina i després d’un procés anomenat fermentació alcohòlica, on aquí ha fet la sola funció de conservar, d’embalsamar podríem dir, els perfums i tota la voluptuositat de gerds, groselles i mirtils i un punt d’exotisme tropical acumulada en els raïms negrosos de Syrah al llarg de la seva travessia estival.

La boca és una continuació d’aquestes sensacions, on l’acidesa actua com a excipient de tota la càrrega fruitosa, deixant una impressió final vivaç i refrescant, excel·lent.
En definitiva, gaudiu d’aquest rosat i perdeu els prejudicis que regnen contra aquest color, prejudicis atàvics i injustificables. El vi rosat és un vehicle concret d’expressió del raïm, nítid i original, que permet l’aflorament d’una certa essència que queda oculta sota la maceració i l’envelliment en el cas dels vins negres, sense la complexitat d’aquests, d’acord, però amb més claredat.

A més a més, el vi rosat es comporta, pel que fa als maridatges, de manera camaleònica, una mica com els escumosos secs, fent-lo apte per a multitud de plats, doble motiu per a acceptar-lo i gaudir-ne sense aprensions.