Susannes: la cantautora rural que porta el camp als escenaris

Sisè episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!”

El so d’una aixada i d’un rasclet. El cant d’una oreneta i el crit d’una cabra parint. El miol de dues gates i el gruny d’un porc. El motor d’un tractor i una motoserra. Aquests són alguns dels sons que formen part de l’entorn més proper de la cantautora rural Susannes i de la “Naturband”, que esdevé el recull d’aquests ambients sonors en forma de melodia. I és que ens trobem amb una manera de fer música que, no només entra en col·lisió amb el panorama musical actual (on moltes vegades podem acabar saturades pels estímuls visuals i sonors) sinó que, a més, també ens obliga a reflexionar sobre com ens relacionem amb la Terra i els seus processos.

Retornar al camp a través de la música

Quan una persona s’autodefineix com a “nòmada” ja se’ns presenta el precedent que serà difícil resumir la seva trajectòria només en un paràgraf. Després de treure dos discs, de recórrer molts quilòmetres i de fer molts concerts arreu, tinc l’oportunitat de trobar-me amb la Susanna Dasca quan està en plena producció del seu tercer disc. I és que per conèixer-la me’n vaig fins a Cambrils, on actualment està afincada, però també anem a una cabanya de Riudecanyes, a les muntanyes d’Escornalbou i a Valls. En aquest petit viatge per diferents espais del camp de Tarragona, m’explica que tota aquesta aventura comença amb un grup de punk a l’adolescència, però que després deixa la música durant uns anys. Més endavant, cap al 2010, quan estudia a l’Escola Agrària de Manresa, compon les primeres cançons rurals per (re)connectar d’una manera més “romàntica” i “com una forma d’activisme” amb allò que ha vist tota la vida a casa seva: “Jo vinc de família de pagès i he viscut la terra d’una manera molt pròpia i propera des de ben petita”, assegura. Posteriorment, se’n va a Irlanda a tocar en alguns pubs i a l’aire lliure, però les arrels la fan tornar a Valls, on treu el seu primer disc en grup titulat Cultivant la terra. I amb la publicació d’aquest disc, s’aventura a agafar la bicicleta i anar-se’n de gira en solitari per Europa (sí, en bici!). Quan torna a ser per terres catalanes, decideix reprendre la seva carrera com a cantautora solitària i això la porta a presentar-se al concurs Portautors 2018, on guanya el premi del Públic i del Jurat. Aquest premi, segons la Susanna, marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria, ja que l’empeny a professionalitzar el seu projecte musical: “El premi del públic era un home studio, que em va permetre gravar sons orgànics que van formar part de l’univers sonor del meu segon disc titulat Dona llavor”, explica.

Estar atenta a tot

I amb aquest univers sonor tan únic és on se’ns presenta una de les peculiaritats del projecte Susannes: la Naturband és l’acompanyament musical que reuneix tots els sons que grava la Susanna amb el home studio. M’explica que va ser un suggeriment de la seva productora Olga Pes, amb qui va pensar que seria una manera innovadora de fer música, però que a la vegada mantindria la seva essència rústica: “Vaig mirar dins la idiosincràsia de cada cançó què era el que m’havia inspirat i a partir d’aquí gravava els sons”, diu la Susanna. D’aquesta manera, en una cançó on parla del cultiu, la Naturband es compon pel so dels cereals que ella mateixa cultiva o, en una altra, que és una crítica a la productivitat, podem escoltar el so d’un tractor. I és que per tal de fer que els elements que apareixen a cada cançó estiguin lligats amb el missatge, la Susanna afirma que hi ha una gran feina d’aturar-se i escoltar: “Jo anava al camp i estava atenta a tot. Vaig fer un registre del paisatge sonor que he sentit des de petita i que és el més conegut al Camp de Tarragona, tant en l’àmbit orgànic, com de màquines que treballen en el sistema agrari”, reitera.

Portar la pagesia al món cultural

El lligam que ha tingut la Susanna amb el món rural li ve des de ben petita; filla de família pagesa, ha tingut com a referents la seva mare i el seu pare, que han estat al capdavant de l’explotació agrària de casa: “Treballar la terra ha significat molt d’esforç i sacrifici i jo he crescut amb això”, assenyala. No és d’estranyar, doncs, que la seva proposta musical tingui una clara intenció activista i divulgativa. La Susanna té molt clar que és important que “com a societat tornem a la terra, que és d’on venim” i és a partir d’aquesta premissa que s’afirma en què com més deleguem la nostra sobirania alimentària, més hi tenim a perdre, ja que “no és un sistema que vagi d’acord amb el que necessitem”. Tenint en compte tot això, la Susanna considera que com a música i cantautora, una de les seves missions és defensar els projectes de la pagesia a petita a escala i, d’aquesta manera, posar sobre la taula la sobirania alimentària en el món cultural: “Per a mi, la divulgació a partir de la música és una eina totalment política i de consciència i crec que la nostra missió com a artistes és fer reflexionar a la gent sobre el model de creixement infinit que estem creant i que no té sentit”, afirma convençuda.

Tocar de peus a terra

La Susanna destaca l’autenticitat i l’honestedat del seu projecte i confessa que no passa per molts filtres: “El que vull transmetre amb la meva música és que en aquest món amb tantes pantalles, tanta pressa, tanta competitivitat, trobo que ens hem perdut molt pel camí”, denuncia. Per fer front a això, explica que pot ser molt positiu entendre els cicles de la natura, ja que d’aquesta manera podem comprendre que hi ha moltes coses que són cícliques: “Nosaltres també som cícliques i treballar el camp et fa tocar de peus a terra”, apunta. Assegura que aquest contacte amb la terra que ha tingut des de petita i que ha mantingut al llarg dels anys, també li ha donat uns valors i una manera d’encarar la vida que és molt interessant per relativitzar molts temes. És per això que un dels punts a destacar de la seva proposta musical és apropar la terra a les persones que no hi tenen accés o no s’ho han plantejat: “Jo vull que algú que surti d’un concert meu digui: em ve de gust tenir contacte amb la terra o plantar una torreta al balcó. Crec que tenir un hort és una eina molt important de creixement personal”, conclou.

Aprendre que hi ha ritmes per a tot

I és que a aquesta experiència que et dona treballar la terra també hi entra en joc la perspectiva. La Susanna assegura que no es tracta només de mirar la productivitat, sinó de fixar-nos en tot allò que t’està ensenyant aquesta terra i tot el que pots aportar. Em planteja un paral·lelisme entre la música i la terra: en aquest món de la immediatesa, on escoltes una cançó tres segons i ja te n’has cansat i pots passar a la següent, la terra et dona una perspectiva del ritme totalment diferent: “Per menjar una pastanaga t’has d’esperar i has de fer una sèrie de passos, i, a la vida, moltes vegades ens hem oblidat dels processos i els aprenentatges”, manifesta. Aquest coneixement que ha adquirit de la terra i els seus cicles, també l’ha extrapolat a la seva manera de fer música: “Necessitem aquests valors de la terra: la constància, que hi ha ritmes per a tot… A l’estiu i a l’hivern la terra no necessita el mateix. Amb el meu projecte passa el mateix; crec que és igual d’important fer concerts i divulgar, com estar a casa i tenir un espai tranquil per compondrer”, assenyala. M’explica que ara mateix està donant molta importància a  això últim, que es tracta d’una manera de combinar la introspecció i l’acció: “La primavera i hivern passat he estat donant forma al nou disc; no he fet molts concerts, però he estat més de cara endins investigant la història del Baix Camp, perquè me n’he anat a viure a Cambrils i això ha sigut la inspiració que ha donat pas al pròxim disc”, confessa.

Ressorgir del punk

Aquest canvi territorial ha estat el detonant que ha donat forma a un disc que, segons la Susanna, té dues parts molt diferenciades. Per un costat, ens trobem amb la vessant més folkie, que ve de la Naturband, com en l’anterior disc, on també parla dels cicles de la terra. I per altra banda, s’incorpora una part més punkie, on hi inclou la distorsió de la guitarra elèctrica i elements més industrials: “Hi ha coses que em venia de gust dir-les amb una mica de mala llet i he volgut ressorgir del meu passat més punk”, confessa. I és que, en contrast amb això, la Susanna m’explica que el disc també compta amb una cançó infantil. Tot ve quan el creador de l’Ericot (un personatge mitològic del bosc de les bruixes de les muntanyes d’Escornalbou) li va demanar una cançó. Ella va decidir investigar sobre aquest bosc, sobre com el personatge es relacionava amb la canalla i va acabar sortint una cançó on també hi van participar aquests nens i nenes.

Respectar el silenci de les muntanyes

El disc, titulat Transhumància, que sortirà a l’abril, comptarà amb aquest contrast de la Naturband i la Industrialband. Sent fidel a incorporar sons relacionats amb les temàtiques que tracta a cada cançó, la Susanna ha gravat tot un seguit de sons de màquines industrials, lligades a la indústria del metall. Un exemple el trobem en el so dels molins, que l’ha utilitzat per introduir el tema dels macroparcs eòlics, ja que, segons ella, ens trobem amb una problemàtica que cal posar sobre la taula. I és que, actualment, estem en un punt clau on s’ha acordat sortir de les nuclears, que és una notícia molt positiva, però a la vegada se’ns planteja un problema: si posem la mirada al futur i a la transició cap a les renovables, ens trobem que no hi ha hagut una transició democràtica de l’energia: “No s’està debatent sobre quin model energètic volem de fons. Evidentment que volem energies renovables, però no hi ha un debat de com les volem”, denuncia la Susanna. M’explica que per poder escriure sobre tot això va estar des de primera línia amb la lluita contra la instal·lació d’un macroparc eòlic i això li va permetre “connectar amb la importància de respectar el silenci de les muntanyes entenent-les com el nostre temple”. I és que d’entrada, admet que per la desconeixença, hi pot haver molta gent que es pregunti per què ens estem queixant d’uns molins. Però el problema d’aquests macroparcs eòlics és que s’estan aprofitant de les zones on hi viu poca gent al camp per massificar-ho de molins, cosa que destrossa la naturalitat i l’energia d’aquell espai. És per això que la Susanna incideix en la importància que hi hagi una transició energètica que sigui respectuosa i honesta amb les muntanyes i les persones que les cuiden i habiten: “S’està parlant i creant tot això des de despatxos i des del desconeixement total del món rural. Això és una falta de respecte”, denuncia.

Compartir processos

Del respecte cap a les muntanyes, al respecte i admiració cap a les dones que l’envolten. La Susanna admet que està veient un canvi i que cada vegada hi ha més dones amb ganes de tornar a la terra. M’explica que ella ha comptat amb una gran referent que és la seva mare i assegura que “té una força molt potent”. Per altra banda, confessa que li ha fet molt bé formar part d’espais on compartir processos personals i creatius amb altres dones. Des de l’any passat, forma part d’un grup de dones que es diu ‘Bella dona creadora’, amb qui es troba una vegada al mes per fer un treball de les llunes i s’acompanyen en el procés de creació dels seus projectes. Assegura que ajuda molt el fet de poder parar i analitzar el procés, perquè d’aquesta manera “afavoreixes a la reflexió sobre com està el teu projecte”. A més, també destaca la sororitat que es crea en aquests espais: “Ens emmirallem les unes amb les altres i està molt bé trobar-nos per parlar i escoltar-nos. Perquè escoltar el procés de l’altra també ajuda a relativitzar i és molt important que tinguem aquests espais propis per compartir vivències i experiències”, conclou.

Susannes és un clar exemple del poder de la música com a eina de coneixement i activisme. La Susanna ha aconseguit construir un univers sonor capaç de transportar-nos a aquells indrets on ha crescut, que han estat la seva inspiració i que formen part de la seva trajectòria vital. És per això que val la pena aturar-se, posar-se uns bons auriculars i deixar-se emportar per les melodies que es construeixen amb aquests elements tan peculiars. Però a la vegada que ens deixem endur per la forma d’aquestes cançons, no ens hem d’oblidar del contingut, perquè ens trobem davant d’una manera de fer música que no només és un gust per a l’oïda, sinó que és un bàlsam per a l’ànima. Perquè tal com diu la mateixa autora en una de les seves cançons, titulada No hi ha prou maons, “qui coneix la seva història sap d’arrels i de memòria”.