Uns dies de vacances des de casa. Uns dies de vacances a la Conca.
En una classe d’un postgrau de gestió cultural, l’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat va explicar una anècdota:
Ens situem a l’acte d’inauguració de la restauració i museïtzació d’un element important del patrimoni català que s’obria de nou al públic i que comptava amb una visita guiada inaugural per a les autoritats. Al final de la visita, una senyora es va acostar a conversar amb el conseller. Ell es va interessar per saber en representació de quina administració o entitat participava ella en aquell acte. La senyora li va explicar que no hi anava en nom de cap institució, si no com a ciutadana, com a persona del poble al qual pertanyia l’edifici recuperat i adaptat per a visites lliures. El conseller va estranyar-se de la presència de la dona a la comitiva d’autoritats. “Molt senzill”, li va respondre ella. “Havent-me afegit a la visita preparada per a vostès, he pogut escoltar i gaudir d’una visita excepcionalment guiada i posant èmfasi en tots els detalls del nou atractiu turístic del meu municipi. Si no m’hagués colat a la visita oficial, vostè hauria marxat de casa meva amb l’oportunitat d’haver gaudit d’una experiència farcida d’explicacions interessants i molt acurades sobre el patrimoni del meu poble i jo, que sóc d’aquí hauria hagut de tornar un altre dia i espavilar-me per desxifrar els plafons!”
A partir d’aquesta història, a classe es va generar un debat sobre com s’expliquen els atractius turístics al mateixos habitants d’un poble o territori i quina percepció i coneixement n’acaben tenint. És un tema que em va fer reflexionar perquè penso que pot tenir molta incidència a la Conca.
Qui millor que algú que s’estima l’entorn, el territori, el seus paisatges o qualsevol espai on hi ha fet vida per a explicar-los i promocionar-los amb franquesa? Per a poder-ho fer, però, serà imprescindible que els conegui. Llavors em ve al cap una frase que l’amic i historiador Antoni Carreras em va dir: “sovint, conèixer és estimar”.
Reflexionant sobre tot això, una altra època de la vida em ve al cap. He tingut la sort de voltar per tot Catalunya amb el Cau de l’Espluga, però de petita, alguns estius també vaig poder gaudir de molt bones experiències a través del programa de colònies de l’Estiu és teu! de la Generalitat de Catalunya. Resulta que només hi ha un alberg on fan les de la modalitat de música, des de fa més de 20 anys. Penso que ens en podem sentir afortunats: és el de l’Espluga!
Recordo que sopàvem aviat, quan encara era de dia. El primer vespre de les primeres colònies caminava al llarg del menjador buscant un lloc per seure. Els rajos de sol ataronjats entraven per la finestra i quan vaig aixecar el cap i vaig mirar a través dels vidres, vaig descobrir la imatge del Monestir de Poblet més bonica que havia vist mai. I era al costat de casa!
Al cap d’uns anys vaig tornar a l’alberg com a monitora de les mateixes colònies. Llavors vaig compartir l’oportunitat de gaudir d’aquella imatge extraordinària amb la resta de companys. Ja ho coneixia i vaig ser conscient del privilegi que suposava. Quin luxe, amb el territori de la Conca, poder-ne ser amfitrió!
Ens cal, doncs, conèixer a fons totes les oportunitats que la Conca ens ofereix. Especialment a nivell cultural i / o turístic, però també en la resta d’àmbits que ens afecten. Em plantejo: sabem si totes les cooperatives de la Conca són visitables? Recordo el camí per arribar a la Plaça de la Llibertat? Com canvien les vistes des del mirador de Forès cada estació de l’any? Quants vins de cellers de la Conca em queden per tastar i compartir? A quants pobles hi ha museus o espais visitables? I totes les qüestions que hi vulgueu afegir. Però, en resum: coneixem i som prou conscients, els mateixos habitants de la Conca, de les possibilitats i atractius dels nostres pobles i comarca?
Seria una bona idea fer uns dies de vacances des de casa. Uns dies de vacances a la Conca. Per conèixer-la més. Per estimar-la més!
