Inaugurem una nova secció de la Conca 5.1 que té per nom Pista Comarcal. Cada trimestre, pels voltants del solstici d’hivern, l’equinocci de primavera, el solstici d’estiu i l’equinocci de tardor es publicarà un reportatge sobre una comarca dels Països catalans.
El primer reportatge de Pista Comarcal parla sobre la comarca del Berguedà. El Berguedà és una comarca amb una superfície de 1.185,2 km2, és a dir, gairebé el doble de la superfície que té la comarca de la Conca de Barberà, però en canvi, té tan sols 39.178 habitants, amb una densitat de població de 33,06 habitants per km2,, és a dir, gairebé com la densitat de la Conca de Barberà, amb això ja ens podem imaginar que el Berguedà és una de les comarques menys poblades de Catalunya.
La comarca del Berguedà té dos zones diferenciades, una més muntanyosa del Prepirineu que coneixem com l’Alt Berguedà, i una altra de més plana dins la depressió central catalana que es coneix com el Baix Berguedà.
Durant els segles XVIII, XIX i XX l’economia del Berguedà es centrava en la indústria tèxtil i en la mineria, però després de la crisis d’aquests sectors, les colònies tèxtils i les mines s’han abandonat i avui són centres d’interès turístic, per aquests motius, la comarca està orientant la seva economia cap el turisme,
Destaca la seva proximitat amb Barcelona, les bones comunicacions terrestres, la natura verge, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, muntanyes mítiques com el Pedraforca, les serres de Puig d’Alp, Puigllançada i del Catllaràs, rutes de camins per practicar senderisme o BTT, com per exemple el GR-4 ( Monestir de Montserrat-Puigcerdà http://senders.feec.cat/gr-4 ) que creua tota la comarca del Berguedà de baix a dalt, sense parlar de tots els PR que hi ha els voltants (http://senders.feec.cat/senders:q:bergueda:e:pr ), o les rutes pels antics carrils del tren. El Berguedà també compte amb pistes d’esquí com la Molina, la Masella i els Rasos de Peguera (que va ser la primera pista d’esquí de Catalunya),
La comarca té molts llocs per visitar, per exemple, les mines de Cercs o les colònies tèxtils del Llobregat, el jardí d’Artigas, rutes romàniques, o activitats per practicar, com rutes a cavall o amb el ruc Guarà, activitats aquàtiques en el Pantà de Baells i una gastronomia excepcional. La comarca té molta aigua i molts desnivells, el que fa que hi hagi molts gorgs i salts d’aigua que a l’estiu permeten uns bons banys.
Abans de parlar de la capital de la comarca, parlaré de dos pobles que m’han fet començar la secció de Pista comarcal pel Berguedà, ja que són els únics del país que avui dia encara celebren el solstici d’hivern amb la crema de Faies.
Bagà i Sant Julià de Berguedà, dos pobles de l’Alt Berguedà, celebren l’arribada del solstici d’hivern amb la crema de torxes – altrament dit faies – fetes amb herba purificadora lligada amb cordes que encenen i baixen des d’una muntanya des d’on veuen pondre el sol fins a una foguera que es fa a la plaça del poble com a ritual. Existeix la creença que amb la foguera es neteja el cel de les nuvolades malignes. Aquest ritual, que es remunta al culte pagà i que servia per venerar el déu sol que simbolitza la llum i la vida, ja que a partir del solstici d’hivern el dia comença allargar-se, també servia per demanar que fes bon temps per tal de tenir bones collites. El foc també se li atribueix un poder purificador que allunya tots els mals en general. A la plaça al costat de la foguera es menja coca amb allioli de codony i es balla la dansa típica de la Fia Faia, nom que té avui dia aquesta celebració tan memorable.
La Fia Faia juntament amb les falles d’estiu del Pirineu ha estat reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Berga és la capital de la comarca del Berguedà, amb 16.000 habitants aproximadament, antiga capital del Comtat de Berga. Al peu dels primers contraforts del Prepirineu, orientada cap a migdia i situada en la proximitat del riu Llobregat, que comunica les terres de muntanya amb el Baix Berguedà i finalment amb el pla de Bages.
La ciutat de Berga té el seu origen en Vergneum, capital del territori dels bergistans, on s’aixecaria el Castrum Bergium de la República de Roma. Una altra característica històrica de Berga és que durant les guerres carlines Berga va esdevenir capital de la Catalunya carlina, envers Barcelona que exercia de capital de la Catalunya liberal,
Una de les celebracions més conegudes de Berga és la Patum. Ja a la baixa edat mitjana es va iniciar la Patum amb motiu de les festes del Corpus. La Patum és una festa denominada patrimoni de la humanitat per la UNESCO i dura uns cinc dies durant la festivitat del Corpus, amb forta participació ciutadana i amb una gran presència de foc, pirotècnia i elements d’origen religiós. El diccionari defineix patum com una figura que representa un animal fabulós que es fa desfilar a les processons i festes populars, no obstant, l’actual festa de la Patum fa més referència a una onomatopeia del so del tabal, omnipresent a la festa. L’origen de la festa conserva reminiscències precristianes, en els rituals de vegetació i de regeneració genèsica que sustenten el cicle de Maig. Les begudes típiques de la festa són la barreja i el mau-mau. La barreja és un licor dolç a base d’anís i moscatell, i el mau-mau és una barreja de vermut negre i gasosa que tradicionalment se serveix fresc en un porró.
Dins la ciutat de Berga hi trobem l’empresa Destil·laries Vila, (www.aromesdelqueralt.com), empresa familiar de més de cent anys d’existència que ha anat passat de generació en generació, destil·lant els seus licors amb l’alambí i fórmules i mètodes ancestrals. Les principals marques són Les Aromes de Queralt i la Barreja de la Patum.
Caminant a peu des de la plaça de l’ajuntament emprenem el camí conegut com a Trencacames, camí costerut que durant molts anys es feia servir per pujar fins al castell de Berga i fins a Queralt. El recorregut de 5,3 km i 550 m de desnivell puja per un sender estret, costerut en molts trams empedrat i amb baranes de fusta que permeten gaudir d’unes vistes impressionants de Berga i el Berguedà. Des del Santuari de Queralt podem gaudir de les vistes des del conegut balcó de Catalunya on divisem sense problemes les muntanyes de Montserrat.
Itinerari molt recomanat per fer amb famílies, ja que el camí està en molt bones condicions, fàcil i curt, tot i que hi ha una bona pendent.
En arribar a dalt, podem fer avituallament en el bar de Queralt on treballa el jove Èric, un noi molt amable que ens va fer sentir com a casa. A més, el bar és molt acollidor i compte amb unes vistes increïbles, un lloc ideal per fer un descans i gaudir tranquil·lament de la comarca.
De camí de baixada es pot passar per Sant Pere de Madrona, així fem la ruta més circular i per una part més obaga que transcórrer per un bosc frondós i encisador.
Des de dalt del Santuari de Queralt comença el camí dels Bons Homes que és un itinerari transpirinenc d’aproximadament 200 km que va des del Santuari de Queralt fins al Castell de Montsegur (Arièja-França). Camí que rememora l’exili dels càtars occitans cap a Catalunya. Aquí teniu un enllaç on trobareu força informació sobre la ruta http://www.camidelsbonshomes.com.
Bagà, la capital històrica de l’Alt Berguedà, és un poble medieval i fortí destacat dels Càtars. Vila construïda pels Barons de Pinós amb el seu Palau i una església d’estil de transició del romànic al gòtic. Bagà compte amb un nucli històric molt interessant amb una plaça rodejada de porxos. La llegenda ha convertit un dels primers senyors de la baronia, a les primeries del s. XII, – Hug de Bagà -, en un dels cofundadors de l’ordre del Temple a Catalunya.
Els càtars, tal i com podem llegir a la pàgina web www.camidelsbonshomes.com, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Des dels segle X fins el XIV els càtars es van expandir per Occitània. Els comtes de Tolosa, rics nobles occitans, estaven fortament compromesos amb el catarisme i comptaven amb una fortuna que es podia comparar amb la del rei de França.
En tot, per “heretges” i segurament també per la seva riquesa, l’església catòlica amb la Inquisició i el rei de França van perseguir intensament els càtars que van acabar vivint en la clandestinitat, fugint d’Occitània, i finalment migrant cap a terres catalanes on es van establir en terres com les dels senyors de Bretós (Berga), dels Pinós (Bagà i Gòsol), de la família Castellbò (Castellbò) o dels senyors de Josa (Josa de Cadí). Actualment, a l’antic palau de Pinós de Bagà hi ha l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval a la vila de Bagà.
A la ciutat de Berga hi trobem el Restaurant la Cabana ( https://lacabanaberga.cat) Un restaurant amb molt d’encant, unes vistes de Berga precioses i un menjar exquisit. Una bona combinació de menjar tradicional i cuina moderna. Els migdies entre setmana fan un menú de 14,5€ molt recomanable.
A peu des de Berga hi trobem el Centre Mundial del Ruc Català (https://fuives.com/sobre-nosaltres ) que és el nucli zoològic més gran dedicat a la cria i reproducció del Guarà, que és la raça del ruc català. En aquest centre lluiten des de fa cinquanta anys per conservar la raça autòctona del ruc català, que els entesos diuen que es considera la millor del món. El centre organitza visites, activitats i ven productes de llet de burra bio, a part de la venda de rucs.
Continuant la visita per la comarca podem visitar importants construccions d’art romànic, L’Alt Berguedà, compta amb un destacat llegat de patrimoni romànic entre les poblacions de Berga, Viladà, Borredà, Sant Jaume de Frontanà, la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà. Cal destacar una de les esglésies més emblemàtiques de l’art romànic llombard a Catalunya a la població de Sant Jaume de Frontanyà. Prop de La Pobla de Lillet es troba el Monestir de Santa Maria. El primer document que en fa referència és de l’any 819.
He obtingut força informació de les rutes del romànic de la comarca a la pàgina web https://www.femturisme.cat/ca/rutes/el-romanic-a-l-alt-bergueda.
La Pobla de Lillet és el primer poble que troba el riu Llobregat, després del seu naixement a les Fonts del Llobregat. La vila és una vila medieval amb cases de pedra, carrers estrets i costeruts i compte amb un pont vell construït a principis del segle XIV.
A la Pobla de Lillet hi trobem els Jardins Artigas que es van construir el 1905-1906 per Antoni Gaudí com agraïment a la família Artigas que el va allotjar mentre construïa el xalet de Catllaràs, refugi de muntanya pels enginyers de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de Ciment Asland, a la localitat veïna de Castellar de n’Hug, propietat d’Eusebi Güell, ric industrial que fou el principal mecenes de Gaudí. Els dies 25 i 29 de desembre de 2019 podeu gaudir del pessebre vivent de La Pobla de Lillet.
A Sant Quirze de Pedret, un dels edificis pre-romànics més ben conservats de Catalunya, fundat al segle IX. A Guardiola de Berguedà s’hi troba l’església historicista construïda l’any 1954 i que substituí com a església parroquial l’església del Monestir de Sant Llorenç, El Monestir de Sant Llorenç es va fundar el segle IX, i es convertí en un dels grans centres de poder de la zona.
A Guardiola de Berguedà també hi trobem el restaurant de l’Avi culé, anomenat El Recó de l’Avi. El restaurant es va fundar l’any 1974 i tenia el nom de Casa Duaner, ja que era un lloc de pas cap a la frontera. Però el cap dels anys i el reconeixement que el Joan Casals va arribar a tenir dins la família culé es va convertir com l’Avi Culé a partir dels anys 1985. Des de llavor, en Joan Casals es coneix com l’Avi Culé per milers d’aficionats al futbol, motiu pel qual, el restaurant va passar anomenar-se el Recó de l’Avi. Avui el Joan es fa gran i el pas dels anys malmeten la seva salut, el que no li permet viatjar al Camp Nou tan com li agradaria. Des d’aquí volem fer-li arribar tota la força i la salut del món i recordar-li que ara i sempre serà dins el cors dels catalans culés.
Convé recordar l’estació de tren que va tenir Guardiola de Berguedà. El darrer tren a circular ho va fer el 1973. La gent del poble recorda el fum de la locomotora, el seu xux-xuc i el so estrident del xiulet. Van ser els empresaris del carbó i del tèxtil els que van fer possible aquella via de tren, però la crisi del sector, la competència del transport per carretera i la construcció de l’embassament de la Baells que van acabar amb aquesta línia de ferrocarril després de prop d’un segle de servei. Ep! Per fer-nos una idea, per anar de Guardiola de Berguedà a Manresa es trigava tres hores i mitja…! A Guardiola de Berguedà també té un gran interès la Mina de Petroli de Riutort d’un gran valor patrimonial.
A Borredà hi trobem la casa rural El Querol Vell, www.elquerolvell.com, una masia rehabilitada per l’Ignasi i la seva dona. Els dos provenen del Vallès, ja fa més de divuit anys que va deixar la seva feina dins el món empresarial per dedicar-se al turisme rural. L’Ignasi és un enamorat del Berguedà, coneixedor de les seves contrades, de les activitats que s’ofereixen i defensor del seu patrimoni. Durant el bon temps els seus hostes poden anar a banyar-se tranquils i sense massificacions en els esplèndids gorgs que tenen a prop de casa. Es veu que per tota la comarca s’hi troben salts d’aigua i gorgs on ens hi podem banyar. La masia, tot i tenir unes vistes magnífiques i totalment rurals, es troba dins un carrer situat en el nucli del poble de Borredà. Pel que he vist a les xarxes els esmorzars del Querol Vell són fantàstics i els plats que es veuen a la seva pàgina web cuinats pel mateix Ignasi pels seus hostes desprenen un flaire per llepar-se els bigotis des de la mateixa fotografia.
A prop de Guardiola de Berguedà, pujant per una carretera de corbes arribem a Sant Julià de Cerdanyola, el poble que juntament amb Bagà, celebren l’encesa de les Faies pel solstici d’hivern i que ara són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. La meva il·lusió ha sigut trobar un projecte vitivinícola a la comarca del Berguedà, ja que tot i que en el passat medieval es va plantar vinya a la comarca, amb el temps es va deixar de cultivar-ne per cultivar altres productes, i em temia no trobar cap plantació de vinya. Però m’equivocava, just en un poble de muntanya de l’Alt Berguedà, entre una alçada de 1.000 a 1.200 metres hi trobem el projecte de la Bauma de les Deveses dins un conjunt monumental d’una vintena de feixes de pedra seca s’hi ha plantat ceps de garnatxa negre i monestrell.
Quina bona sorpresa! Per conèixer millor el projecte he quedat a Sant Julià de Cerdanyola amb un dels seus promotors, el Carles Flaquer, zoòleg i originari de Granollers. És la primera vegada que visito Sant Julia i em sembla un poble agraciat, és un poble petit però amb força personalitat, situat a la vall del Cerdanyola, afluent del Llobregat, i veig que compte amb uns horts delimitats amb pretèrits marges de pedra seca que els endrecen. El poble està rodejat de muntanyes i sembla ser un bon enclavament per viure. He quedat amb el Carles en el bar del poble. Una estufa moderna de llenya que sembla molt eficient i un bon cafè ens dona el caliu per assentar-nos i fer-li unes quantes preguntes abans d’anar a visitar les vinyes.
El Carles m’explica que la seva feina principal és al Museu de Ciències Naturals de Granollers i que la seva dona, la Imma, és biòloga i treballa en el sector turisme a la comarca, ella és originària de Sant Julià de Cerdanyola. La parella, juntament amb l’enòleg Joan Rubió i el Marc que els ajuda amb les feines del camp, han iniciat un projecte ben particular de plantació de vinya amb el somni d’elaborar un vi d’alçada que estic segur mostrarà una singularitat admirable.
El Carles ens explica que es tracta d’una terrer calcari que compte amb un clima més mediterrani que altres zones de la comarca, tal i com ho deixa intuir la presència de pi roig.
Per iniciar el projecte es van arranjar algunes parets de pedra seca, doncs la seva solidesa facilita treballar la terra en millors condicions. Per obtenir finançament es va obrir un verkami i el nom de les persones que van fer aportacions figuren en una escultura de ferro corten plantada enmig de les vinyes. L’escultor d’aquesta obra és el Salvador Vinyes, el mateix que va fer l’estructura de ferro corten de 6,40 m d’alçada que reprodueix el logotip de La Patum i que el maig de 2010 es va instal·lar a la ciutat de Berga.
Per tal d’obtenir més informació sobre el projecte podeu visitar la seva pàgina web www.baumadelesdeveses.com on entre moltes altres coses podem informar-nos sobre la possibilitat d’apadrinar una feixa o una varietat desconeguda de cep salvatge.
El Carles m’explica que n aquesta zona s’hi trobaven força ceps salvatges i que a Sant Julià es feia el vi pel Monestir de Sant Llorenç.
La vinya es va plantar entre el 2016 i 2017 (uns 4.000 ceps), Ateses les circumstàncies del les feixes no es pot treballar la terra amb maquinària, per tant, es valen d’una euga per les feines més pesades. Aviat haurien de poder elaborar el seu primer vi, però els animals que habiten els boscos propers com els cérvols, isards i altres animalons s’han posat d’acord en alimentar-se de les joves vinyes, i això està dificultant moltíssim el bon creixement dels ceps. De veritat que espero de tot cor que el projecte es consolidi i aviat puguin elaborar el seu propi vi. Mentre, l’empresa posa a la venda el vi que l’enòleg Joan Rubió elabora amb raïm del Penedès sota la referència Nituix, que és el nom de l’euga que fa les feines a la Bauma de les Deveses i el nom del vi que esperen produir en un futur proper en el Berguedà.
S’ha de reconèixer que l’aventura de la Bauma de les Deveses és un somni de valents. El Carles, la Imma i el Joan s’han aventurat en un projecte maquíssim, interessant i que té futur, però no sense dificultats que requeriran molt d’esforç i perseverança. El terrer de feixes amb marges de pedra seca on s’assenten les vinyes de la Bauma de les Deveses és tot un monument de pedra seca. Un lloc que dignifica el territori, l’agricultura i la gent que hi habita. Està clar que aquestes feixes transmeten singularitat, treball, esforç i unes condicions per fer un vi ben especial. Ànims i bona sort!
El Berguedà és una comarca d’una gran riquesa natural, patrimonial i cultural. Com deia la comarca té una gran extensió però és una de les comarques menys poblades del país, el que significa que compte amb molts pobles petits d’un gran interès com Castellar de n’Hug, Gòsol, Borredà, Sagàs, d’entre molts altres.
Castellar de n’Hug és famós pel concurs internacional de gossos d’atura, pels seus embotits, per ser un poble empedrat amb unes vistes magnífiques, de carrers estrets que et transporten en el temps, que compta amb una plaça anomenada Plaça del Barça, i on encara repiquen les campanades del poble de manera manual. Si sou dels que us agraden les marxes a peu, i voleu passar uns dies per Castellar de n’Hug, pels voltants de Sant Joan s’hi celebra la Marxa Internacional de Contrabandistes, que va de Castellar a Oceja (Osséja, Catalunya Nord), alternant el sentit de la marxa cada any.
Des de Castellar de n’Hug podem fer una petita i bonica excursió cap a les Fonts del Llobregat, que és el naixement del riu Llobregat, riu que transcórrer amb vitalitat per vint-i-vuit municipis de Catalunya fins arribar al mediterrani.
Avià, és un altre dels pobles del baix Berguedà, com Gironella, Puig-Reig, Sagàs, i molts altres que es mereixen una visita. Em sembla que tots els pobles de la comarca són ben dignes de visitar, però per desgràcia, no s’hi pot anar tots de cop. Reconegut com un dels pobles model de sostenibilitat local, celebra cada segon diumenge de juliol la Festa del Segar i el Batre com homenatge a la figura del pagès tot rememorant les feines tradicionals del camp. La festa se celebra en una esplanada a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià, a 1km del nucli urbà, on es pot degustar un bon esmorzar de pagès, música a l’aire lliure, fira d’artesans, demostracions d’oficis, trobada de puntaires i la degustació del pastís del segador.
Una altra de les coses a visitar a la comarca són les Mines de Cercs, una de les mines de carbó més importants del Berguedà. La comarca compte amb un patrimoni industrial molt important el voltant del tèxtil i del carbó. El museu de les mines de Cercs fa una feina molt interessant per donar a conèixer aquest patrimoni http://www.mmcercs.cat.
Ben a prop hi trobem el Pantà de Baells, aquest embassament té com a principal finalitat regular l’aigua del riu Llobregat i emmagatzemar-la per tal de garantir els subministraments d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment en el pantà s’hi poden realitzar tot un reguitzell d’activitats aquàtiques com el lloguer d’embarcacions de motor, canoes, piragües, patinets, parc inflable a l’aigua, caiacs, paddel surf, esquí nàutic i wakeboard.
Si podeu, no passeu de llarg de Vilada sense provar les galetes que hi elaboren des de 1924 i que s’han convertit en una especialitat local feta amb un gran contingut en fruits secs.
Al Berguedà té una cuina de muntanya i els aliments més específics que hi podem trobar és la conservació de cultius desconeguts a altres zones de Catalunya, com el pèsol negre i el blat de moro escairat.
A més, és una zona molt coneguda pels bolets, la carn i els embotits. La comarca també compte amb ramaderia i es fan formatges de cabra molt bons, El pa també és un dels productes amb molt bona qualitat elaborats amb massa mare que han anat passant de generació amb generació.
De plats típics podem parlar de l’escudella de blat de moro escairat, les patates emmascarades ( principalment patates, botifarra negra i bolets com els fredolics) i el trinxat que també és un plat molt típic de la comarca.
La matança del porc encara es conserva com a festa tradicional al municipi de Borredà i se celebra el mes de febrer, pot ser una bona oportunitat per visitar la comarca i gaudir dels seus plaers.
La comarca compte amb una bona gastronomia i hi ha molts restaurants recomanables, entre altres, a part del restaurant “La Cabana” (https://lacabanaberga.cat) que n’he parlat abans, he sentit anomenar dos restaurants amb estrella Michelin, com els Casals que també té habitacions, (https://elscasals.cat). El restaurant “L’estany clar” ( http://www.estanyclar.com). El restaurant “Terra” (www.elterrrarestaurant.com). El restaurant “Niu Nou” (https://niunou.webnode.cat/restaurant/). El restaurant amb habitacions “Els Roures” (www.rouresbergueda.com). El restaurant també amb habitacions de Gòsol “El Forn” (http://www.restaurantelforn.cat). El restaurant “La Nau” (http://www.restaurantlanau.com). L’hostal Pedraforca (https://www.pedraforca.com). El restaurant “El celler de ca la Quica” de Puig-Reig o la “Fonda Cal Marxandó” de Sant Jaume de Frontanyà, o bé el restaurant “Castell de l’Areny”, sense oblidar el mític restaurant hotel del ·Recó de l’Avi ( http://www.elrecodelavi.com ).
Amb tot això i molt més, El Berguedà es presenta com una comarca plena de racons amb molt d’encant i plena d’oportunitats per gaudir del nostre temps lliure. Per ara m’acomiado de la comarca, però de ben segur que hi tornaré ben aviat.
