Santa Coloma, bressol d’un nou projecte.
De la crisi econòmica sorgeixen noves oportunitats, floreixen idees i neixen projectes. La Baixa Segarra és testimoni per com diferents persones lluiten pels seus somnis fins a aconseguir-los. L’optimisme, la fe de creure en un mateix i en el projecte, l’entusiasme, la dedicació i la passió pel que un fa, vencen totes les batalles. Santa Coloma de Queralt és el bressol d’un nou projecte: és el cas de Solixent, Mitgdia, Ponent i Tremuntana, un projecte creat per Jaume Martell Gassó.
En Jaume és antropòleg social i cultural. Va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1959. Ha treballat com a guia turístic i històric a Tarragona i a Santa Coloma de Queralt, una tasca que li va obrir els ulls i el va fer anar més enllà de les seves investigacions. Les seves ganes d’aprendre, de superar-se i documentar-se, de respondre a les preguntes que sempre es fa, el feren moure i visitar arxius: a Montblanc, Lleida, Cervera, Barcelona i el de Santa Coloma.
Una bonica casualitat.
Deia l’escriptor francès, Anatole France, que “tot el que ens envolta i tot el que ens mou hi intervé la casualitat”. Una casualitat que ho va canviar tot: va ser a l’arxiu de l’Ajuntament de Santa Coloma on va trobar un llibre que li va picar la curiositat i es va submergir en les pàgines i en les paraules d’un llibre que duia com a portada que era de l’any 1835. Poc s’esperava que aquell dia a l’arxiu, llegint aquelles pàgines li canviaria la vida i li marcaria un punt d’inflexió: “en totes les pàgines vaig trobar que estava segellat per aquesta data, la de 1835, un segell real per Isabel II, però llegint el text vaig veure que no corresponia amb la data i que en realitat, era del 1716. Era un cadastre de Santa Coloma: declaracions de terres, de cases, els oficis, les famílies…”, explica en Jaume. “El 1716, després de la Guerra de Successió, es va fer un Catastro Real a tots els pobles de Catalunya, un control per tal de saber què tenien exactament els ara súbdits de Felip de Borbó, des de les seves terres i cases, els seus oficis i quants diners guanyaven al llarg d’un any, les cavalcadures que posseïen (mules, cavalls, bous…), qui ha havia en cada família, noms, edats…”, aclareix en Jaume.
Una aventura marcada per la “investigació, rebesavis i rebesàvies i atur”.
En Jaume, en aquell moment, estava a l’atur. A partir de llavors, va veure que valia la pena anar més enllà d’aquella troballa: calia investigar-ho a fons fins que el va començar a escriure com a llibre. Una oportunitat que li va permetre voltar el terme de Santa Coloma i palpar el territori, mirar el present per entendre el passat i el futur, i conèixer de ben a prop què deien aquelles línies que va trobar aquell dia a l’arxiu.
Han estat un total de 4 anys replets d’investigació, esforç, sacrifici, dedicació i ganes: “és tot un procés. Fer quadres, buidar i buscar informació, fer fotografies, esbrinar on era el camí de la Guixera, aprendre a utilitzar Photoshop per fer mapes. Tot ha sigut nou per a mi”, explica entusiasmat en Jaume. També han estat 4 anys carregats de reptes, però aquest llibre cada dia l’ha fet aprendre més i trobar-se curiositats, com la del Camí de la Guixera.
Solixent, Mitgdia, Ponent i Tremuntana està estructurat en tres parts. La primera, “vol donar quatre pinzellades del moment històric català i colomí en què es va organitzar el Primer Cadastre dels Borbons, quan aquests aristòcrates francesos van accedir al poder espanyol mitjançant una guerra cruel, com totes les guerres”, la segona, “la que té més valor per a mi, és la que intenta aprofundir i reordenar la variada informació que es troba en cada una de les declaracions de peça d’aquest Cadastre. Basat l’estudi en totes les declaracions personals dels propietaris de terra, les he reordenat de manera que ens donaran una idea de com era el nostre terme i de la vida quotidiana dels nostres avantpassats: noms i cognoms dels propietaris, mapes de llocs, de camins, de torrents…; mesures usades, qualitats de les terres, quantitats de collita, preus del productes…; delmes locals que ja pagaven al Señor Compte i a d’altres i com van organitzar els nous impostos per tal de mantenir la cort, la burocràcia i els exèrcits de Felip V”, i la tercera part, “una part que intenta situar millor les dades del Cadastre i comparant-lo amb les dades publicades del mateix Cadastre, però d’un altre poble, Castellar del Vallès i també amb dades de cadastres colomins posteriors: 1851, 1956 i 2015”.
“Tu m’ajudes, jo t’ajudo”
Verkami és testimoni de com gràcies a la seva plataforma neixen nous actors, nous lectors i nous editors. Verkami és un punt de trobada entre gent amb idees, projectes interessants i usuaris amb ganes d’ajudar a tirar-los endavant. Un bon dia, en Jaume va parlar amb un amic i li va comentar que tenia pensat publicar el llibre. El seu amic li va explicar que la seva filla, la Lia Bertran, havia fet un projecte d’un conte il·lustrat gràcies a Verkami. En Jaume diu que Verkami no és només “micromecenatge”, sinó que aquesta plataforma és “tu m’ajudes, jo t’ajudo”.
A través de Verkami: http://www.verkami.com/locale/ca/projects/13064 , en Jaume pot fer realitat el seu somni i així poder cobrir les despeses d’impremta, ISBN, taxes, impostos, disseny gràfic, maquetació… El resultat final del llibre es tradueix en 264 pàgines que el componen –i amb 43 fotografies en blanc i negre i 23 mapes que l’il·lustren-. Un estudi que servirà per entendre, aprendre i conèixer els documents antics, la vida quotidiana dels nostres rebesavis i el sistema social en què estem.
StartAp– http://www.startap.cat/ – , una empresa de producció d’audiovisuals de Santa Coloma de Queralt i que s’encarrega de Fotografia i vídeo de producte HD, de botiga online i de treballs aeris, també el va ajudar per difondre la informació del seu nou llibre i del projecte a través de Verkami. A través del seu vídeo: https://vimeo.com/153780097 aquest ja compta amb gairebé 700 visualitzacions per explicar de ben a prop el projecte. StartAp va ajudar a donar a conèixer el projecte d’en Jaume a qui ell està eternament agraït. Durant aquests dies on s’han anat recaptant els diners per tirar endavant el projecte, en Jaume, no s’ho creia i agraeix a tots els qui ho han fet i ho fan possible.
En l’actualitat, s’ha arribat a un total de 3.632 € gràcies a les col·laboracions de tots els qui ho han fet possible als qui en Jaume agraeix eternament. S’hi pot aportar des de 12€ fins a 500 € i els mecenes (les persones que fan les aportacions econòmiques) reben recompenses a canvi. Des del llibre en PDF i ser anomenat en els agraïments del llibre, el llibre escrit, o bé una visita guiada de 1716 per la vila de Santa Coloma de Queralt, a rebre un Kg. de farina de “xeixa” (blat antic) –de Josep Mestre, Llegums, Cereals i Farines d’Agricultura Ecològica-, un taller d’elaboració de gelea de safrà –impartit per la Maria de Al Pot Petit Hi Ha-, un arbre genealògic d’un cognom, la presentació del llibre a domicili (dramatització del Cadastre), entre altres.
Solixent, Mitgdia, Ponent i Tremuntana: un vincle amb el territori
La història real que hi ha escrita en aquest estudi no és més que un vincle amb el territori. Però en Jaume té molt clar que aquest vincle va molt més enllà: per això, les recompenses del seu crowfunding estan relacionades amb el territori, com també l’edició del seu llibre que es farà a Santa Coloma de Queralt per mitjà de la impremta El Tafaner.
També son els casos de les recompenses com la de Josep Mestre, de Josep Mestre, Llegums i Cereals d’Agricultura – http://pepmestre.com/ – on la seva aportació és a través de les recompenses amb quilos de farina que apareixen també en els documents antics i a Maria Soler, d’Al Pot Petit Hi Ha, – http://alpotpetithiha.com/ – on fa possible la recompensa d’impartir un taller d’elaboració de gelea de safrà.
Solixent, Mitgdia, Ponent i Tremuntana no és només un estudi per entendre el nostre passat i conèixer-lo. És un estudi que parla i descriu moltes emocions que no estan escrites a les seves línies i pàgines. És un reflex diàfan de molts valors: que si ho somies, ho pots aconseguir; que no hi ha cap meta impossible d’aconseguir perquè tot pot ésser i que ens hem d’ajudar i recolzar en els uns i els altres en els projectes perquè entre tots podem fer realitat un somni i una il·lusió.
