La DO Catalunya convoca la vuitena edició del “Digital Wine Contest” que premia les millors publicacions sobre cultura del vi
“A l’inici es crea com un concurs per posar en valor els articles i els blogs que molta gent escrivia de manera desinteressada sobre el vi català amb denominació d’origen, però està clar que, amb els anys, ens hem vist obligats a canviar el detall de les bases que premiem per adaptar-nos als nous temps”. Ho diu la periodista Sole G. Insua, directora de l’agència PCatS Comunicació que bianualment convoca el concurs Digital Wine Contest de la DO Catalunya. Ha plogut molt des d’aquella primera edició ara fa 16 anys en què el mestre Joan Gómez Pallarès va guanyar amb el seu blog De vinis la primera edició del concurs. Tant, que ell, un referent que durant anys ha fixat càtedra en això d’escriure sobre vins i especialment de vins naturals, va deixar dit a Twitter ara fa dos anys: “Este es mi último tuit aquí. Lo dejo por una sencilla razón: creo que he dicho cuanto tenía que decir. Ante el aburrimiento y la repetición, desconexión. Seguiré escribiendo sobre vinos y sobre lo que me apetezca en otros formatos y otros lugares. Mil gracias por vuestro tiempo!”. Desapareix i amb ell tota la profunditat i la reflexió que necessita el món del vi, però en paral·lel neixen altres veus i formats i un estil més desacomplexat. La regeneració ha portat frescor, però hi ha l’interrogant de si massa superficialitat també.
Sigui com sigui, el Digital Wine Contest celebra aquest any la vuitena edició estrenant candidatura: “El 2020 ja va estar sobre la taula la voluntat d’incloure Tik Tok, però encara hi havia poca presència del vi català. No estava definida, no sabíem si es quedaria o no, si la gent jove s’hi apuntaria… I hem vist que sí. Per això a dins de la categoria de millor vídeo hem inclòs per primer cop la xarxa Tik Tok com a plataforma de difusió del vi. L’audiovisual té una presència cada vegada més rellevant”, confirma Insua. El cert és que el concurs no para de sumar novetats per abraçar totes les sensibilitats de comunicar el vi català en fons i forma, “per aglutinar les plataformes, les tendències, la manera de comunicar i consumir continguts tan canviant que vivim” matisa Sole G. Insua. A l’edició anterior, la innovació va ser incloure la categoria de millor prescriptor que és l’única que només admet votació popular i que està al marge del veredicte d’un jurat professional al qual, aquest any, es donarà més veu. El guanyador va ser el sommelier Demos Bertran, a qui el concurs va reconèixer la seva tasca continuada de difusió de la cultura del vi, la constància i la interacció amb els usuaris principalment.
“A les darreres edicions ja ens trobàvem amb la disjuntiva de què hi havia treballs que eren de difícil comparació. Sabíem que en el moment de fer una actualització del concurs, hauríem d’introduir més segmentació i concreció. Entre finalistes i guanyadors sempre hi ha hagut una combinació de professionals i d’amateurs. Pensem que hi ha continguts per a totes les ocasions, com hi ha vins per a diferents moments de consum. Mai hem volgut comparar i equiparar la feina que fan els uns i els altres, sinó ser altaveu de la feina col·lectiva i des de perspectives diferents que es fa”, reflexiona amb coneixement de causa la periodista Sole G. Insua. Val a dir, en aquest sentit, que el jurat es reserva sempre la possibilitat de fer mencions especials a alguns treballs. El 2020, l’article El vi caduca? publicat pel periodista Jordi Bes al Diari Ara va rebre aquest reconeixement. Bes valora la importància d’un certamen com el DWC que també acull l’ofici periodístic i ho fa especialment a la categoria de text: “És important que hi hagi un concurs on tothom que comunica el vi es pugui sentir cridat a participar-hi i en especial quan es comunica des de valors intrínsecs a la professió periodística, com la voluntat d’explicar, d’obrir finestres en àmbits que poden resultar aliens per a molta gent i procurant fer-ho des de l’honestedat. A través del vi es pot comunicar gairebé tot: des d’història, d’on venim, a l’agricultura, els reptes com el canvi climàtic o el difícil binomi vi i salut, les oportunitats per evitar el despoblament rural o la gastronomia”. A Bes li fa especial il·lusió haver rebut aquesta menció perquè només fa quatre anys que es va sentir interpel·lat per la narrativa del vi i que s’hi dedica professionalment. Remarca que el text presentat al concurs “va implicar tenir mesos de paciència per tirar-lo endavant, però l’espera va valdré la pena”. I després, va arribar l’aplaudiment d’un jurat que reuneix professionals amb sòlida experiència i visió crítica sobre el vi.
“A la DO Catalunya observem que es viu un moment d’innovació. Hi ha necessitat i consciència de fer continguts més originals, més frescos, els que les xarxes socials permeten. Però no podem dir que hi hagi hagut des de l’inici una tendència, sinó que el camí comunicatiu ha estat irregular. En algun moment hem tingut la sensació que en dos anys no passaven suficients coses, però sí que és cert que en els últims ha passat de tot per remoure la comunicació del vi”, explica Sole G. Insua. En aquesta edició, les categories de concurs són per a millor vídeo – amb la incorporació de Tik Tok – millor imatge, millor text i millor prescriptor. Es poden presentar fins el 20 de gener a través del web de la DO Catalunya i els premiats es descobriran en una gala que tindrà lloc pels volts de la tercera setmana de febrer. Serà, per fi, una trobada presencial. L’any 2020, amb la pandèmia, va ser virtual i malgrat l’enginy de l’agència de comunicació per sorprendre els guanyadors a domicili, no es va poder fer després una celebració en comunitat. “De fet, un dels moments més màgics del concurs és el lliurament de premis, perquè hi ha participants a qui només coneixem i es coneixen a través de les candidatures o les xarxes. Es genera una connexió molt important i es fa networking. I aquest any simbolitza també el retorn a la normalitat”, apunta Insua.
A aquestes alçades de desembre, el DWC ja ha rebut força candidatures i l’organització valora molt positivament com s’està desenvolupant la vuitena edició. La periodista Sole G. Insua remarca que l’any passat el creixement de participants va ser molt exponencial i això ha fet que enguany es reforcin els processos de control i anàlisi a l’hora d’avaluar i seleccionar perquè s’espera una intensitat similar. El jurat professional tindrà més força aquest any ja que puntuarà tots els treballs en primera instància i de la seva deliberació en totes les categories, exceptuant la de prescriptor, en sortiran els 8 finalistes que després, entre el 26 de gener i el 5 de febrer, podrà votar el públic final a través del web de la DO Catalunya. “El volum de candidats al DWC ha anat creixent de forma orgànica. La rebuda sempre és bona i cada edició ens passa que hi ha qui pregunta mesos abans quan s’obre la convocatòria. Les candidatures de fotografia i prescripció són les que acumulen més candidats. Després hi ha text i finalment vídeo”, resumeix Insua. “Tenim clar que seguirem reconeixent les veus que sumen i parlen de vi i creant les eines perquè hi càpiguen les noves. Hem de fer créixer l’afició pel vi i sabem que segurament en properes edicions haurem d’estrenar candidatures que puguin reconèixer per exemple l’efervescència dels poadcast si continuen evolucionant i tenint pes en el sector del vi català. A partir de les preguntes que ens fan els possibles participants i candidats se’ns obren noves possibilitats”, afegeix. El que es manté inamovible és l’import per a cada categoria. Els guanyadors percebran 1.500 euros en totes elles, tret del millor prescriptor que se n’emportarà 2.000. La responsable de comunicació de la DO Catalunya explica :”Hem tingut clar que no podíem restar, és un dels al·licients. S’ha de posar en valor la feina que fan els candidats. Fins i tot en anys de retallades, ens semblava que aquesta partida no s’havia de tocar i així ha estat”. El DWC reparteix un total de 6.500 euros en premis. És l’únic concurs que hi ha al país amb aquesta voluntat de reconèixer els difusors de la cultura del vi i té un plus quan imatges, vídeos i textos parlen de la DO Catalunya. Així ho estipulen les bases i té sentit que sigui així perquè la iniciativa neix sota l’aixopluc d’una denominació d’origen. Encara queden dues edicions per al vintè aniversari, però des de la DO ja hi pensen: “El premi de fotografia és on hem vist més professionalització en els últims anys. Hi ha hagut un salt qualitatiu important. I potser de cara als 20 anys ens podríem plantejar una exposició”, planteja Sole G. Insua. Encara no és temps de decidir-ho, sinó de rebre candidatures i avaluar-les amb la paciència i la profunditat que totes mereixen.
