Segons el cens de simbologia franquista a Catalunya elaborat pel Memorial Democràtic l’any 2010, al nostre país queden prop de 7.700 símbols (esperem que amb aquests 6 anys se’n hagin eliminat uns quants). La major part són plaques d’habitatge, el 93%, però també rètols de carrers i places, monuments, creus i gravats o relleus vinculats directament a la dictadura. Sens dubte, els més polèmics són els monuments per la seva mida, de grans dimensions, i per la seva ubicació, generalment als nuclis urbans. O en rius. Com a l’Ebre. Com a Tortosa.
Fa unes setmanes la ciutat ebrenca va celebrar una consulta ciutadana per decidir si el monòlit franquista de la ciutat es quedava al mig de l’Ebre o es retirava. El monument va ser encarregat pel governador civil Rafael Fernández Martínez i el president de la Diputació de Tarragona, Antonio Soler Morey, el 1964. Havia de ser un monument “para celebrar los 25 años de paz y el final de la guerra”. Pau? En plena dictadura? Bé, seguim. El monument té una forta càrrega simbòlica d’enaltiment de la victòria franquista. Comencem per la dedicatòria: “A los que hallaron gloria a la Batalla del Ebro”. Només un bàndol va aconseguir la glòria, els altres només hi van trobar la mort. La salutació franquista del soldat, amb el braç dret aixecat i de cara al sol. La gran creu, referència a l’Església catòlica, afina al règim. I finalment, l’àliga imperial, un altre dels coneguts símbols franquistes.
Davant d’aquest monument, inaugurat pel dictador Franco el 1966, no hi ha reinterpretacions possibles. És per això que el més sorprenent de tot és que el consistori de Tortosa decidís traslladar la responsabilitat de decisió als veïns i veïnes de la ciutat amb el suport de 20 dels 21 regidors, exceptuant el de la CUP-AE que va oposar-se a la celebració de la consulta. Els ciutadans no haurien d’haver tingut a la seva mà aquesta decisió que, entre d’altres coses, incompleix la llei de memòria històrica de 2007. Aquesta llei compta amb un article que sentencia que les administracions públiques han de retirar de la via pública qualsevol element que exalti la revolta militar, la Guerra Civil o la dictadura. A més, a banda dels aspectes més legals, l’altra qüestió que es plantejava era per què només Tortosa n’havia de decidir el seu futur, quan la guerra i la dictadura van tenir conseqüències a tot el país. No és, per tant, responsabilitat de tots?
Però, a banda d’haver atorgat la responsabilitat als ciutadans, alguns dels regidors i el propi alcalde van demanar el vot per mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. Tal com afirmava Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, a TV3, com es pot reinterpretar un monument que “commemora els 25 anys de la victòria franquista”?.
El resultat de la consulta és àmpliament conegut: 5.755 vots a favor de deixar el monument, 2.631 en contra, 45 nuls i 33 en blanc. És així com Tortosa va decidir mantenir-lo al mig de l’Ebre, fent evident la feblesa democràtica del país.
I tot això em porta a la capital de la Conca de Barberà, a Montblanc. Fa unes setmanes, observava amb alegria com, sense consulta prèvia, s’havien retirat d’uns blocs de pisos 2 del carrer Pintor Potau, les plaques del Ministerio de la Vivienda. Franco les havia col·locat als “edificios construidos al amparo del régimen de Viviendas de Protección Oficial”, inscripció que anava acompanyada de la silueta d’una casa coronant les sigles INV (Instituto Nacional de la Vivienda) al centre d’un jou i un feix de fletxes, símbol de la Falange. Ningú va preguntar-me, ni com a veïna del bloc ni com a montblanquina, si volia mantenir la placa per reinterpretar-la. Es va treure i prou. Com s’hauria d’haver fet a Tortosa. Com cal fer-ho amb tots els símbols franquistes que encara són presents a espais públics d’arreu del país.
Ara, quan entro a casa, només hi veig una marca a la paret.
Caldrà repintar-la i fer net.
_______________________________
*Fotografia de portada: Diari ARA
