Heu entrat mai en un lloc i, a primer cop d’ull, heu intuït que segurament hi han passat moltes coses? Heu desitjat mai que els murs parlessin? Les Masies de l’Espluga de Francolí és un d’aquests llocs. Fa ja 84 anys, el 25 d’octubre de 1938, que vora 2.000 membres de les Brigades Internacionals assistien al comiat de les tropes a l’hospital de guerra de l’Espluga del Francolí. Aquest acte va comptar amb la presència de Juan Negrín, president del Govern de la República, els principals caps de l’exèrcit de l’Ebre i de les Brigades Internacionals, així com diversos fotògrafs i corresponsals com ara els reconeguts Robert Capa, Henry Buckley i David «Chim» Seymour. Aquest acte històric va tenir lloc a l’hospital de guerra de l’Espluga del Francolí, el que reconeixem a dia d’avui com a Villa Engràcia, un hotel rural.
Normalment per commemorar aquest fet històric ens centraríem en els milers de soldats que aquell dia eren a Les Masies, en els altres milers que s’hi unirien en el comiat de Barcelona i en els que, desgraciadament, van perdre la vida a la guerra. No obstant, aquesta vegada i sense desmerèixer ni obviar els brigadistes internacionals, vull explicar la història i el paper dels que també solen formar part de les històries i que sempre queden al marge de les narracions gairebé com si en fossin aliens o anecdòtics: els edificis, els llocs on tot passa, els murs que resguarden. Aquest cop parlaré de Les Masies. Si remuntem en el temps, trobem que Les Masies tenen molts episodis d’història: molts noms propis, molts usos i propietaris diferents. I el fil conductor de tots els episodis que s’han viscut a Les Masies són les aigües que en brollen. Han sigut la font d’atracció per les seves propietats medicinals.
Sabem que l’any 1815 era la família Anguera qui gaudia de la Font del Ferro, situada a la Masia de l’Aigua. Anys més tard, al 1890, veient que aquelles aigües eren un reclam per a la gent, Pere Antoni Torres i Jordi va comprar la propietat a la família Anguera i la va convertir en el balneari Vil·la Engràcia, un negoci que va atreure tant a la gent que s’hi van arribar a organitzar colònies. Fins aquest punt de la història Les Masies eren un lloc familiar, però amb l’esclat de la guerra entrem en un capítol més cru, ja que Vil·la Engràcia es va convertir en un hospital de guerra de l’exèrcit republicà. Tot i així, dintre de la cruesa de la situació, seguia sent, a la seva manera, un lloc de descans i sanació. L’essència de Les Masies seguia tenint presència. A finals de 1938, acollia un acte històric ple d’emotivitat: Juan Negrín feia un discurs de comiat per a les Brigades Internacionals i prometia la nacionalitat espanyola a molts combatents que havien vingut d’arreu del món per lluitar per la república.
Un cop retirades les Brigades i amb el moment d’auge del feixisme mundial no va trigar en acabar la guerra a favor dels franquistes. I aquí és on, segons la meva opinió, arriba l’època més obscura que han albergat Les Masies. Ja que el Govern de Franco no va trigar en prendre un dels llocs que havia estat de referència per la República i convertir-lo en el Albergue Jaime I El Conquistador, un lloc destinat a la formació falangista de la Sección Femenina de la Falange y las JONS i on també s’hi celebraven reunions del Consejo Provincial. Després de la dictadura, el Govern de la Generalitat va recuperar l’edifici catalanitzant-li el nom a Alberg Jaume I tancant, així, l’episodi més obscur de Les Masies. Actualment es diu Alberg l’Espluga de Francolí – Xanascat. Gràcies a això, Les Masies torna a ser actualment el lloc familiar i de lleure que havia estat en els seus inicis; ara, amb tota una història darrere que explica gran part de la memòria d’aquest país.
______________
Podeu trobar més informació i més fotografies aquí:
