Introducció:
Actualment, 6 de les 13 espècies de serps que habiten a Catalunya es troben presents a la nostra Comarca. D’aquestes 6 espècies, només 1 pot ser perillosa, en cas de la seva mossegada fortuïta, cosa molt difícil que passi si no la molestem, ja que són animals tranquils que fugen ràpidament.
Les serps tenen la part positiva de que durant l’etapa juvenil s’alimenten d’invertebrats i una vegada adults de rosegadors i ocells, així que les serps són excel·lents controladors de les poblacions d’espècies que habiten als nostres camps i s’alimenten de les nostres collites o entren a les nostres cases. D’aquesta manera, l’equilibri en la cadena tròfica no queda descompensat.
Malauradament, ja no hi ha poblacions de serps tan abundants a la Conca ja que el creixement dels municipis les ha anat arraconat a altres hàbitats. La utilització de biocides en conreus ha fet desaparèixer les seves preses, l’ampliació de les vies de comunicació ha fet que augmentin els atropellaments i l’aversió humana, degut a la desconeixença, ha fet que es matin sense cap mirament.
Diferències:
L’essencial per diferenciar les serps entre colobres (serps inofensives) i els escurçons (serps verinoses) és la següent:
| Colobres (inofensives) | Escurçons (verinoses) |
| Cos estilitzat | Cos rabassut |
| Comportament actiu | Comportament tranquil |
| Pupil·les rodones | Pupil·les verticals |
| Escames del cap grans | Escames del cap petites |
Moltes vegades es parla del cap triangular dels escurçons, el tenen d’aquesta manera per les bosses de verí que tenen situades a la part posterior dels ulls, però també tenim una espècie, la serp d’aigua, (Natrix maura) que imita aquesta forma i també els patrons de coloració per defensar-se, tot i ser una colobra inofensiva.
Les espècies de serps que podem trobar a la nostra zona:
- Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Serp amb activitat principalment diürna. Els adults s’alimenten de micromamífers, d’ocells i d’ous. És una bona grimpadora. Mata a les seves preses per constricció. Els joves s’alimenten bàsicament d’insectes i cries de rosegadors.
Ocupa matollars mediterranis, boscos de caràcter sec i freqüentment vinculats a cursos d’aigua, i marges de conreus. També la podem trobar a construccions de pedra i a munts de runes.
- Serp llisa meridional (Coronella girondica)
És bàsicament crepuscular i la seva alimentació és a base de sargantanes, llangardaixos i dragons.
Es troba lligada a hàbitats de zones amb abundant pedra, herbassar mediterrani, marges de boscos i marges de zones agrícoles.
- Serp d’aigua ( Natrix maura)
Espècie aquàtica que es troba majorment dins de l’aigua. És bàsicament diürna. Els joves s’alimenten de cucs, cargols i capgrossos, malgrat que en l’edat adulta fan un canvi passant a nodrir-se de peixos i amfibis que capturen a l’aigua.
Habita qualsevol ecosistema aquàtic, ja sigui natural o artificial i, fins i tot, zones urbanitzades.
La seva defensa és imitar a l’escurçó: aplana la mandíbula per triangular el cap, infla el cos per semblar més robusta i inclús imita els patrons de coloració. Però aquesta espècie no compta amb verí! Si tot aquests recursos fallen passa a fer-se la morta i a la vegada secretar un aroma pestilent, per veure si el possible predador desisteix els intents de capturar-la.
- Serp de collaret (Natrix astreptophora)
Espècie aquàtica durant l’època de juvenil i es torna més terrestre quan es va fent adulta. És una serp preferentment diürna. S’alimenta principalment d’amfibis tot i que també, en ocasions, captura rosegadors.
Es troben en un ampli ventall d’hàbitats ja que tenen predilecció pels boscos de ribera i pels boscos humits caducifolis.
- Serp verda (Malpolon monspessulanus)
És la serp més gran d’Europa i pot assolir fins als 240 cm. Espècie diürna, que requereix una temperatura ambiental alta per mantenir una activitat òptima. S’alimenta de tot tipus de vertebrats (ocells, rosegadors, lacèrtids, i altres serps). Com a mida de presa màxima poden depredar conills adults. Els juvenils basen la seva dieta en lacèrtids petits i invertebrats.
Habita zones seques i semiàrides, malgrat que prefereix zones de matollar mediterrani i zones agrícoles.
És una serp que té verí, aquest es descriu al proper apartat.
- Escurço ibèric (Vipera latastei)
Espècie diürna que, en avançar l’estiu, es torna més crepuscular per fugir de les fortes temperatures. L’alimentació varia segons l’edat, de juvenils capturen petites sargantanes i invertebrats, a mesura que creixen la seva predilecció són els rosegadors i ocasionalment ocells i amfibis.
Selecciona ambients oberts amb substrat rocós i cobertura vegetal discontínua, marges de boscos i li agrada la proximitat de punts d’aigua de caràcter ocasional o permanent.
Els verins a la Conca i què fer en cas de mossegada:
A la Conca comptem amb dues espècies portadores de verí: la serp verda i l’escurçó ibèric. La primera però, la serp verda, és inofensiva per l’ésser humà.
Doncs la serp verda és una serp molt activa i que, en cas de presència humana, fuig ràpidament. Té un verí neurotòxic, però l’ullal el té situat a la part posterior de la mandíbula superior. Així doncs, és una dentició poc efectiva ja que la posició fa molt difícil que aquest ullal es clavi si hi ha una de mossegada. En cas de que es clavi, el verí cau per una dent acanalada i per gravetat es dificulta que el verí entri en contacte amb la ferida. De manera que, aquesta serp no és un problema per l’esser humà.
L’escurçó és una serp que compta amb un potent verí hemotòxic i citotòxic, però es tracta d’un animal tranquil que no mossega, si no es molesta o s’intenta agafar (acció no recomanada).
La mossegada dels escurçons deixa una o dues marques, corresponents als ullals situats a la part davantera de la mandíbula superior. Aleshores, apareix un dolor immediat molt intens. Les mossegades de major gravetat són les de la cara o el coll, també en nens o persones afeblides. La mortalitat de les mossegades no és major al 2%. Amb tot, a la Península, moren anualment entre 1 i 3 persones per aquesta raó.
En cas de mossegada, s’ha de recórrer en les següents hores al centre mèdic més proper, mantenint la calma, per començar el tractament de la zona afectada, normalment els pacients mossegats estan ingressats entre 5 i 6 dies.
Què fer si trobem una serp a casa?
En cas de trobar un serp a casa, el protocol a seguir és trucar al cos d’agents rurals perquè vinguin a retirar-la, ja que les espècies de serps que habiten a la Conca tenen algun nivell de protecció i han de ser manipulades per personal expert.
Gairebé totes les serps presents a la Comarca estan catalogades dins la categoria de règim de protecció especial, atorgada pel Real Decret 139/2011. A banda, l’escurçó ibèric està catalogat com a vulnerable segons la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Amb la col·laboració de Daniel Fernández Guiberteau, autor de les fotografies.
