Amb Yayo Herrero i María Sánchez | Modera Irene Margalef
En aquest primer debat, que es presenta com el més genèric i introductori, farem un repàs de la situació actual, un moment marcat per múltiples crisis entrellaçades. Parlarem del que ens ha portat fins aquí i plantejarem possibles respostes i solucions des d’altres perspectives, repensant-nos des dels marges i intentant fugir de la visió hegemònica.
- Balanç general
Com estem? Múltiples crisis interconnectades (emergència climàtica, crisi sanitària, conflictes bèl·lics i crisi migratòria, crisi econòmica, crisi energètica, crisi de les cures…) que accentuen les desigualtats entre els éssers humans (com el gènere, classe, edat o procedència) i la supremacia humana envers el món que ens envolta (especisme, conflictes ecològics o destrucció d’ecosistemes). Intentarem buscar respostes a aquestes crisis o, si més no, reflexionar i obrir debat al voltant d’algunes d’aquestes preguntes:
- Com estem? Com esteu? Com esteu vivint aquestes crisis des de la vostra experiència professional i vital?
- Som conscients de totes aquestes crisis? Com hem arribat fins aquí? Quin impacte tenen sobre la nostra salut mental?
- Quins passos hem de seguir per passar de la insconsciència a la consciència?
- Després del shock, com actuem?
- De la inconsciència a la consciència. De l’individu al col·lectiu. Podem establir aquest paral·lelisme?
- Quines respostes creatives/positives podem donar a aquestes crisis?
- Desenvolupament d’algunes d’aquestes problemàtiques
Per posar-nos en context, repassar quina és la situació actual, què ens ha portat fins aquí i valorar en quin punt ens trobem. [aquí podem comentar diferents temàtiques que puguin anar sorgint sobre la marxa, però us deixo una petita llista de propostes que, si ho creieu adient, es pot ampliar]
- Emergència climàtica (pèrdua de biodiversitat, extractivisme, transició energètica que es fa des de despatxos i d’una manera aïllada a la realitat, destrucció d’ecosistemes que posen en perill la subsistència de l’espècie humana)
- Supremacia territorial i desconnexió entre camp i ciutat (falta de reconeixement de la feina que es fa des dels entorns rurals, hi segueix havent una perspectiva centralista, masclista i classista, falta de relleu generacional, despoblació rural i neoruralitat)
- Crisi de les cures (ordre social basat en l’explotació de les dones, no s’estan valorant les persones que sostenen la vida, negoci de les cures; el cas de les residències)
- Impacte d’aquestes crisis entrellaçades en la salut mental
- Pas a la consciència. De la inconsciència a la consciència. De l’individu al col·lectiu.
Som conscients de totes aquestes crisis? Després del shock com actuem? Ens trobem davant de crisis que ens obliguen a respondre de manera col·lectiva. Com de lligades estan aquesta individualitat i col·lectivitat?
Som éssers interdependents. Ens han venut la idea mitificada que podem viure de manera individual a partir d’unes lògiques econòmiques que no tenen en compte les cures i la necessitat de sostenir la vida des d’una perspectiva col·lectiva en un entorn comunitari.
- Quines respostes podem donar a aquestes crisis?
Passar a l’acció des de la col·lectivitat, la cooperació com a impulsora del canvi i estratègia per a la supervivència.
- Posar la vida i les cures al centre (ecofeminismes; teixir xarxes, dignificar les cures…)
- Descentralitzar les històries, canviar la perspectiva per conèixer i generar nous relats (des d’on s’expliquen aquestes històries? La importància d’escoltar i construir des dels marges → “Les eines de l’amo mai desmunten la casa de l’amo” – Audre Lorde. Necessitat d’un feminisme que superi la bretxa geogràfica)
- (…)
- Torn de preguntes final
- Cloenda: reflexió general sobre tot el que s’ha parlat
