Segon avís

Ja tornem a tenir un nou Informe Nielsen a les nostres mans. Per segon any consecutiu el conjunt de vins amb Denominació d’Origen catalanes lideren el mercat a Catalunya durant l’any 2015, amb una quota de mercat del 32,51% i 14.433.000 de litres venuts. Aquest lideratge té lloc principalment al canal alimentació, mentre que al canal hostaleria mantenen el segon lloc. Tots els fronts segueixen oberts i amb moltes mancances encara, cosa que fa que no puguem desatendre cap de les vies que ens permetin avançar, però avui em vull centrar en el canal hostaleria.

Un canal on les vendes s’han incrementat un 4% en els últims dos anys o el que és el mateix, un increment en més d’un milió de litres venuts del 2013 al 2015. En l’àmbit particular, algunes Denominacions d’Origen han obtingut bons números i una bona evolució, per exemple la DO Montsant ha duplicat el nombre de litres venuts en un any situant-se als 586.000 litres venuts el 2015. La DO Empordà també ha duplicat resultats del 2013 al 2015 fregant els 400.000 litres i la DO Conca de Barberà ha passat de vendre només 15.000 litres el 2013 als 112.000 del 2015. Tot i aquestes bones referències també hi ha algunes DO que s’han estabilitzat o que han patit una lleugera reducció en el període estudiat, com són la DO Catalunya, la DO Tarragona o la DO Pla de Bages.

Un primer factor determinant, que hem de tenir en compte quan analitzem el canal hostaleria, és que hi ha molts establiments que no decideixen ells mateixos l’oferta de vins que tenen. Sovint són els seus distribuïdors els qui els omplen les neveres seguint els seus criteris; uns criteris que normalment no són els que compartim bona part dels lectors d’aquest mitjà. Per tant, aquest fet, ens marca d’alguna manera les polítiques i les accions a fer. Dels dos actors que identifiquem en aquesta relació, cal que ens centrem en els propietaris dels restaurants, els restauradors. En el cas dels distribuïdors, cal tenir en compte que és difícil incidir-hi, en tant que es tracta d’un actor que pot ser inabastable, ja que en moltes ocasions té el centre de decisió fora de les nostres fronteres.

Per tant, hem de seduir i dirigir-nos als propietaris dels restaurants, dels bars, etc. Hem d’idear accions i activitats, treballar amb ells, per fer-los veure que aquesta és una oportunitat única per ajudar el sector vitivinícola català i de retruc ajudar-se a ells mateixos. I de la mateixa manera que ho fem quan pensem en el vi, aquesta reflexió també es pot i s’ha d’aplicar per altres productes agroalimentaris de proximitat.

Primer de tot, hem de demanar als restauradors que redueixin el marge que apliquen a les ampolles, com a mesura temporal si es vol, però que ajustin tant com puguin el preu de les ampolles de vi que ofereixen a la carta per tal d’activar i esperonar la resposta de la demanda. De la mateixa manera, cal facilitar que el client es pugui endur cap a casa, en bones condicions, l’ampolla de vi que ha adquirit, en cas que no se l’acabi. Per altra banda, és necessari ampliar l’oferta de vins a copes, tant pel que fa a les referències ofertes com a les varietats en el preu. I una qüestió que, per més que sigui elemental, no hem de deixar de reivindicar encara que aquestes alçades ja ens faci mandra, i que és que el vi de la casa sigui un vi del territori!

També hem de crear campanyes o accions conjuntes, ja siguin fetes per les DO, l’INCAVI, agrupacions de cellers, etc. per tal d’apropar els productors de vins i els hostalers ja sigui mitjançant la celebració de fòrums de debat on les dues parts es puguin conèixer, interactuar, intercanviar opinions, fer contactes, tancar vendes, teixir complicitats o bé emprendre visites directes als restaurants o incentivar presentacions de productes conjunts, celebrar tastos, sopars-maridatge, etc.

És a dir, dur a la pràctica la cèlebre frase feta que diu que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma que, aplicada al cas que ens ocupa, vol dir que hauran de ser els elaboradors, les DO, les associacions de productors, etc. les qui vagin als centres hostalers, les qui es dirigeixin a les associacions de restauradors, als principals grups hostalers i hi venguin els seus productes, els seus cellers, la seva història i la de les persones que en formen part. Han de fer campanya activa i decidida de cara a aquests públics. Per tal d’afavorir aquests contactes, els elaboradors, durant un temps, també podrien oferir a millor preu el seu producte als establiments.

Tot i així, com sempre, tot comença en un mateix, és a dir, en tots nosaltres! La responsabilitat també la tenim els consumidors finals, que edevenim un dels altres sectors importats on podem incidir. Hem de procurar que els consumidors prenguin consciència que no ha de ser extrany demanar vi català als bars i als restaurants que freqüenten; no és una qüestió d’una persona sola, sinó que hem de ser molts i de forma persistent els qui hem de demanar, reclamar i insistir en aquesta línia. Això és, fer pressió des de la demanda per tal d’invertir la oferta!

Els restaurants i la resta d’establiments hotelers han de ser uns dels principals aparadors i centres de venda dels productes del territori. Ja no poden passar gaires anys més perquè això no sigui majoritari arreu. Posem-nos-hi tots d’una vegada abans que sigui massa tard!

http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2016/06/segon_avis_7865.php