“Es tracta, al meu entendre, del moment culminant —fixeu-vos bé què us diré— en l’elaboració d’un vi. No té lloc, encara, al celler, sinó a la vinya. És aquell moment —acostuma a passar al mes de març, pels volts de sant Josep— en què la vinya, després d’uns quants mesos d’hivernar, després de ser com un esquadró de fusta morta, reneix tot d’una. El cep plora, que vol dir que la saba ja puny, ja puja, està a punt de fer néixer el pàmpol —que creixerà cosa de no dir en pocs dies—, més endavant sortirà la flor… Aquella llàgrima és la il·lusió de la primavera, de la vida” Jordi Llavina conduiex aquest espai personal sobre vi, cultura i altres anhels personals.
Encara avui dia, malgrat el cert descrèdit que pateix la ficció, sembla que una cosa escrita tingui molta força. Deia el meu estimat professor Joan Solà, en les seves memorables classes de sintaxi catalana a la Universitat de Barcelona, que tot allò que llegim estampat en lletres de motllo ens fa molta impressió, i, d’entrada,…
Llegir Més
És diumenge 29 de maig. Un mes més està a punt d’expirar. Quina pressa que tenen, els dies! (per no dir els anys!). Acaba el curs, i als professors ens toca corregir exàmens, revisar dossiers, adjudicar notes. És diumenge, són —segons diu l’ordinador en què teclejo això— les 7:49. Fa un dia clar. M’estic en…
Llegir Més
Aquests dies he acabat, amb uns alumnes de batxillerat, la lectura i l’anàlisi del llibre Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders. Que recomanable que resulta, sempre, en Calders! Ens cal, certament, molta literatura transcendental: novel·les que ens plantegin, posem per cas, cap on fem cap després d’aquesta vida de joia i tribulacions a…
Llegir Més
Aquesta que acabem de passar ha estat, per a mi, una Setmana Santa una mica estranya, sota el signe de la soledat (de la soledat volguda, em cal aclarir-ho). Els primers dos dies i mig, fora del país, trescant per terres basques i riojanes amb una bona amiga. I, de tornada al Penedès, cinc o…
Llegir Més
En la vida, de tant en tant, ens assalta un dubte, o molts dubtes, i ho sol fer —ho solen fer— amb tota la cruor de la incertesa —que és una condició inherent als dubtes, a tots: del més xic al més gros—. I és que els dubtes sempre ens predisposen a la temeritat de…
Llegir Més
Em recordo, de ben jovenet, fins i tot molt abans que tingués edat per tastar vins, col·leccionant versos i fragments de novel·la o de memòries que hi feien alguna referència. Tinc una infinitat de llibres subratllats (amb llapis, sempre amb llapis, com prescric als meus alumnes!), i, en les pàgines de cortesia del davant, hi…
Llegir Més
