“Es tracta, al meu entendre, del moment culminant —fixeu-vos bé què us diré— en l’elaboració d’un vi. No té lloc, encara, al celler, sinó a la vinya. És aquell moment —acostuma a passar al mes de març, pels volts de sant Josep— en què la vinya, després d’uns quants mesos d’hivernar, després de ser com un esquadró de fusta morta, reneix tot d’una. El cep plora, que vol dir que la saba ja puny, ja puja, està a punt de fer néixer el pàmpol —que creixerà cosa de no dir en pocs dies—, més endavant sortirà la flor… Aquella llàgrima és la il·lusió de la primavera, de la vida” Jordi Llavina conduiex aquest espai personal sobre vi, cultura i altres anhels personals.
Durant la nit de dissabte a diumenge, en moltes escoles i altres recintes del país hi va haver una espessa i suggeridora oferta recreativa, sovint presentada com a festa de la tardor. Per exemple, es van programar concursos de pedra, paper o tisora (cosa que jo vaig agrair enormement, perquè ara feia molts anys que…
Llegir Més
S’ha acabat el curs, a escoles i instituts. Amb el curs escolar s’ha acabat també, per aquest any, una feina docent que, si tot ha anat bé o molt bé, es deu haver reconegut en això que ara se’n diu les festes de graduació. Però que si, per contra, ha deixat algun aspecte negatiu en…
Llegir Més
¿Sabeu què és, un llatzeret? A mi, fins fa quatre dies, el nom de llatzeret no m’era del tot desconegut. Però, si us he de ser franc, potser m’hauria costat de definir-lo. Idò, ¿què hem de fer, llavò, quan no sabem el significat d’una paraula? Ho he repetit tantes vegades als meus alumnes que no…
Llegir Més
A la memòria de Joan Solà Són els estudiants de segon curs de batxillerat. Estan cremant els últims cartutxos: la setmana entrant acabaran les classes. Acabarem les classes!: ells, els alumnes, i nosaltres, els professors. Després d’això, amb prou feines quedaran uns quants dies, no gaires —deu, a tot estirar—, per preparar els exàmens de…
Llegir Més
Quan aparegui aquest article, jo seré a Florència, a punt de passar a Roma, acompanyant els meus alumnes de segon de batxillerat en el seu viatge de final d’estudis. ¿Quantes vegades hi he estat, a Itàlia? Un munt: deu, com a mínim. A Florència, pel cap baix, sis cops (diria que aquesta serà la setena…
Llegir Més
Mon pare acaba de fer setanta-cinc anys. Vint anys enrere, setanta-cinc m’haurien semblat molts anys (però, esclar, fa dues dècades jo tampoc no m’estava acostant cautelosament a la cinquantena, com ara, sinó que amb prou feines m’afigurava la trentena!). Avui dia setanta-cinc anys, que són anys, no em fa l’efecte que siguin tants. I, en…
Llegir Més
L’altre dia vaig assistir indirectament a una conversa entre senyores un aspecte de la qual, i encara de manera molt tangencial i imprecisa, vaig reproduir succintament en el meu mur de facebook. Estava fent el cafè en un bar de Vilafranca, i al costat tenia un rotllo de clientes elegants que també prenien alguna cosa…
Llegir Més
Després de disset anys, acomiado una manera de viure, vull dir una condició laboral: al gener deixaré de ser autònom. En aquest país, ser un treballador autònom equival a empassar-se una clamorosa indignitat: ja pots crear riquesa (intel·lectual o de la mena que sigui), ja pots omplir el teu temps i el dels altres de…
Llegir Més
Acabem de deixar enrere una altra castanyada (la nit d’abans-d’ahir), un altre dia de Tots Sants (el d’ahir) i, al llarg del dia d’avui, hi deixarem també el dels morts. El temps passa indefectiblement, ineluctablement, i, contra això, no s’hi pot fer res. Jo no tinc gaires records d’aquests dies. Les celebracions festives, en el…
Llegir Més
L’últim dia que vaig anar a Barcelona va ser per a la presentació d’un llibre que havia de fer a l’Ateneu Barcelonès. Vaig arribar a la ciutat amb prou temps per batxillejar —que no és ben bé el mateix que badoquejar— per les llibreries de vell del centre. Ja he explicat en alguna ocasió que…
Llegir Més
