El safrà és una espècia valuosa que mai no ha desaparegut de l’imaginari català, i que darrerament es va fent un lloc en l’agricultura i la gastronomia de qualitat.
A l’edat mitjana, configurà, en certa mesura, la economia rural catalana perquè, gràcies a la seva llarga conservació, pogué servir de bé negociable en situacions de despeses imprevistes o en moments en què les males collites feien perillar les economies familiars. D’aquí li ve el sobrenom d’«or vermell», tant pel seu color com per la seva durabilitat i pel seu preu elevat.
Al llarg dels segles ha servit per a preparar tints, se li han reconegut algunes qualitats medicinals i té múltiples usos culinaris. Ho testimonien els receptaris tant de les cuines orientals —com ara l’índia, la persa o l’àrab— com de les europees —com ara la italiana, la suïssa o la sueca—. I, per descomptat, també de la catalana com en dóna testimoni el text culinari més antic en la nostra llengua: el Llibre de Sent Soví, redactat al segle XIV.
La connexió del safrà amb Santa Coloma de Queralt, prové de l’època medieval. El cultiu del safrà ha arribat fins a l’actualitat, però ho ha fet de manera molt residual. Amb l’afany de recuperar una part del llegat històric que representa el cultiu del safrà, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, juntament amb diferents entitats de la vila i un grup de persones engrescades, va iniciar l’any 2015 la festa Som Terra de Safrà.
El proper cap de setmana (10 i 11 de novembre) tindrà lloc la tercera edició de Som Terra de Safrà. Unes jornades que pretenen contribuir a la divulgació del safrà com a producte agroalimentari local. També pretenen promocionar la seva difusió en l’àmbit gastronòmic. Durant la jornada es duran a terme diferents actes i activitats: mercat de productes artesans de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra, cuina en directe i diverses teatralitzacions.
A més a més, durant tot el dia els restaurants locals oferiran tapes ensafranades i plats cuinats amb safrà.
També es duran a terme activitats lligades a la història colomina, com ara l’acte inaugural –enguany sobre Els jueus a Santa Coloma– a càrrec de Josepa Maria Estanyol, professora agregada de semítica de la Universitat de Barcelona. També es podran fer visites guiades a la vila.
D’altra banda, l’Obrador Edèndum, una editorial colomina promoguda per la Fundació Quer Alt, ha volgut contribuir a aquestes jornades de Som Terra de Safrà amb la publicació del llibre El Safrà. Secrets d’uns espècia valuosa. És el primer volum de la col·lecció Quaderns de cultura que Obrador Edèndum vol dedicar a temes d’actualitat que, alhora, puguin tenir un interès local i comarcal. Aquest primer volum tracta sobre el safrà perquè l’editorial vol estar present a una de les inquietuds actuals de la vila.
Aquest quadern, revela amb parsimònia alguns dels aspectes secrets d’una espècia valuosa: intrigues del passat en la seva comercialització, propietats insòlites per explotar i aplicacions insospitades que ben poca gent coneix. Vet aquí el sumari:
Angelina Nogués. El safrà, passat i present.
I. El cultiu de safrà
Toni Rius. La producció agrícola de safrà.
II. El comerç de safrà a la Catalunya medieval
Pere Verdés. El comerç de safrà a Catalunya durant l’edat mitjana.
Jaume Felip. La regulació del comerç de safrà a la Conca de Barberà en l’època medieval.
Lali Albareda. El delme de safrà en els capbreus de la Baixa Segarra.
III. Usos del safrà
Astrid van Ginkel. El safrà, una espècia amb valor.
IV. Receptes culinàries
Lali Albareda i Nati Ninot. La recuperació del safrà a la cuina casolana.
Ada Parellada. Amanida de patata violeta.
Nati Ninot. Escudella de congre colomina ensafranada.
Nando Jubany. Arròs sec amb espardenyes.
Nati Ninot. Bombons de safrà.
El llibre es presentarà divendres, 10 de novembre, a les 20h a la Sala dels Merlets del Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt. L’acte conclourà amb un recital musical i amb el tast de bombons de safrà elaborats per Nati Ninot.
__
__
Fotografia de portada: Aromis
