Al 1956, Eunice Newton Foot va comprovar en un experiment la relació entre el diòxid de carboni i l’escalfament de l’atmòsfera. El mèrit del descobriment, però, se’l va quedar John Tyndall, que també va descobrir la mateixa relació tres anys més tard.
La científica americana va teoritzar, gràcies a uns experiments rudimentaris fets a casa seva, que fins i tot augments moderats en la concentració de diòxid de carboni a l’atmòsfera podien portar un escalfament global significatiu, una de les bases de la ciència actual del canvi climàtic.
Com que era una dona i no podia participar de les Reunions Anuals de la Asociació Americana per al Avanç de la Ciència, un altre professor (home) va explicar aquest descobriment en nom seu, però no va ser inclòs a l’acta de la conferència.
Foote va tenir accés a educació científica, cosa que era ben estrany per a una dona al segle XIX. A més, va ser una de les fundadores de la Seneca Falls Convention al 1848, la primera convenció pels drets de les dones als Estats Units que va impulsar el moviment sufragista pel dret a votar de les dones.
Les dones pateixen més la violència del canvi climàtic.
La ciència no és aliena a la desigualtat de gènere, igual que tampoc ho és la lluita contra el canvi climàtic. Les dones són les més afectades pels impactes del canvi climàtic i són claus en les seves solucions.
Un estudi recent de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa demostra que el canvi climàtic incrementa la violencia de gènere. Les defensores ambientals, migrants i refugiades pateixen més violències quan hi ha una situació de degradació ambiental, en molts casos augmentada pel canvi climàtic.
En moltes parts del món, les dones no tenen la propietat de la terra o els drets legals, cosa que les fa més vulnerables a l’explotació, i per tant, quan es genera un estrés addicional, són les primeres víctimes. Això inclouria un increment en casos de violència domèstica, assetjament sexual i violacions, prostitució forçada i casaments forçats o amb menors.
Davant l’escassetat d’algun recurs, es donen situacions on s’explota a les dones o nenes, per exemple en el cas del Sud-Est Asiàtic on trobem abusos sexuals dins les xarxes de pesca il·legal, o la prostitució forçada relacionada amb les mines il·legals a alguns llocs de Amèrica Llatina.
També es fa servir aquest tipus de violència cap a les defensores ambientals i activistes que volen evitar la destrucció del seu entorn, per perjudicar el seu estatus dins de la comunitat i descoratjar altres de fer el mateix.
Al voltant de 12 milions de nenes han estat casades després de desastres naturals, i l’explotació sexual incrementa un 20-30% després d’aquests fenòmens.
També han de ser la solució?
Les dones es veuen desproporcionalment afectades pels efectes del canvi climàtic. També són les que lideren la lluita cap a un món més sostenible, amb figures tant visibles ara mateix com la política Americana Alexandria Ocasio-Cortez o l’activista Sueca Greta Thunberg.
La feina de «salvar el planeta» és percebuda en general com un tema de les dones. Això és degut a que encara són desproporcionalment responsables de l’esfera domèstica, per tant, temes com la neteja, la compra o el reciclatge solen caure dins aquesta categoria i fan que, per exemple, la majoria de consumidores de productes més curosos amb el medi siguin dones.
Degut al rol tradicional de cures que han tingut les dones durant segles, també propicia que tinguin una preocupació pel medi ambient, pel planeta que deixen a les seves filles, etc. Un estudi recent demostra que els països amb més dones a la política passen lleis de canvi climàtic més ambicioses, com seria el cas de Suècia.
Caldrà que les polítiques de canvi climàtic que venen tinguin una forta mirada de gènere, per no incrementar la vulnerabilitat d’un sector de la població que ja ho és. Potser la millor política seria escollir més dones a posicions de presa de decisions i posar així les cures al centre.
