Les rutes d’un col·leccionista

RARA AVIS – 2NA PART

El 1982 no existia ni el fax, ni molt menys el correu electrònic. Així que d’entrada intento fer-me amb guies de vi on apareixien les adreces dels cellers i vaig començar a escriure a tots els cellers demanant si elaboraven vermut i si era així que m’enviessin alguna etiqueta o una mica de publicitat. Vaig perdre el control de la quantitat de cartes que vaig arribar a enviar i de la quantitat de segells que comprava.

Així vaig començar a tenir una llista on registrava els cellers que feien vermut i a rebre les primeres etiquetes. Avui tinc més de 3.000 etiquetes. Però com tot bon col·leccionista, el que jo volia era trobar articles antics i sobretot ampolles i això per carta era difícil d’aconseguir.

Vaig començar una excursió per mercats ambulants, bars, botigues d’alimentació i a colar-me en les seves rebotigues on vaig trobar més d’un tresor abandonat en velles prestatgeries.

Els meus viatges per la península i l’estranger es van tornar veritables malsons per a la meva família, ja que acabàvem tots carregats d’ampolles que anava trobant. També em va ajudar molt a conèixer altres col·leccionistes d’altres tipus de beguda i fèiem intercanvis interessants.

El 1992 tenia prop de 300 ampolles i un centenar d’objectes, entre cartells, cendrers, i tot tipus de publicitat. I llavors arriba a casa meva l’internet! La poció màgica per al col·leccionista. Tot va ser més fàcil, podies contactar amb gent de tot el món; col·leccionistes, cellers, subhastes, etc. Fantàstic!

A poc a poc la col·lecció va anar augmentant i sobretot amb peces de l’estranger que era el més difícil de trobar. Fins i tot, a la Xina, vaig trobar un botellí de la casa Miró-Sans de Reus. Quina troballa!

Durant tots aquests anys he acumulat més de 6.000 articles relacionats amb el vermut de 56 països diferents i que representen més de 1.900 marques diferents de vermut. Mai vaig pensar que poguessin haver-hi tantes marques al món i de tants països diferents. Països tan exòtics com Trinitat i Tobago, Filipines, l’Índia i països musulmans on avui és impossible trobar-hi cap tipus de beguda alcohòlica.

Però el que més em fa il·lusió és quan trobo alguna cosa relacionada amb la meva ciutat, Reus.

______________________

RARA AVIS – 1ERA PART
http://www.laconca51.cat/rara-avis/