Romanée-Conti, l’altre or negre

La Romanée-Conti és la marca dels que estan considerats els millors vins del món, sense distinció de colors, en blancs i negres. Ho diuen els gurus saberuts de les guies i ho confirmen els preus.

La Romanée és un paradís de 1ha, 80a i 50ca, que només fa 6.000 ampolles, naturalment numerades. Al petit poble de Vosne, no arriba als 600 habitants, al seu voltant, té altres partides que donen totes vins fora de categoria. Els negres, cep pinot noir: La Tache, Richebourg, Romanée-Saint Vivant, Grands Échézeaux, Échézeaux. I el blanc Montrachet, cep chardonnay. Tots “grand cru”, la màxima qualitat, produccions molt limitades i amb mínima intervenció mecànica.

ROMANEE-CONTI-1962_Lot-650ASituat a la millor Borgonya, cantada per Stendhal i justament anomenada Cote d’Or encara que per apòcope d’Orient, el celler es remunta als cèsars, amb constància documental de l’any 92, etapa de l’emperador Domicià, d’aquí l’apel·latiu llatí “romanée”. La marca tal com és data de 1794, quan va comprar els terrenys i celler el príncep de Conti, “únic dels prínceps de sang reial que tenia gust per les ciències i per la literatura, i que sabia parlar en públic”, en paraules de Richard Olney, historiador de la propietat. El titular del principat de Conti era Louis François de Bourbon –una  branca dels que després serien Borbó– quina família es va exiliar a Barcelona arran de la Revolució francesa, que els hi va expropiar la finca per revendre-la a la burgesia emergent.

La Romanée-Conti no necessita màrqueting i no concedeixen audiències, per això poder accedir a la bodega ho tinc pel més gran privilegi enològic de la meva vida. Em va rebre Henry-Fréderic Roch, de la família propietària des de principis del segle passat. Un senyor elegantíssim, fent gala de l’educació que els adorna, gran coneixedor del món del vi, enamorat de les seves collites.

Al bell mig de la cripta d’aquell santuari antiquíssim, segle X, vaig tastar vins que encara conservo en la delicadíssima memòria del paladar. Un Gran Échézeaux de 1987, un Richebourg de 1997, un La Tache de 1956 i el blanc Montrachet, el “diví Montrachet” de madame de Cussy, quan el va tastar l’any de gràcia de 1782 en una recepció del príncep il·lustrat a l’arquebisbe de París, de la que en va quedar crònica de société.

Romanée-Conti-wine-investmentsL’amfitrió va dir que no podia posar preu al que ens havíem begut –begut!, no pas escopit, com als tasts habituals–, però amics experts consideren que el preu total de la cata s’aproximaria als 70.000 €. Pensem que una ampolla de Montrachet de la Romanée-Conti de l’any ja val mil euros comprada al major a la bodega, és a dir, la meitat més en una botiga i el doble en un restaurant estrellat. I el que jo vaig beure era de 1974, excel·lent anyada ja de col·leccionista. L’amfitrió Roch el va qualificar com “un vi blanc al límit de la catàstrofe pel seu nivell de perfecció”.

Monsieur Roch s’estén poèticament en els seus vins perquè, efectivament, per expressar què sents quan els degustes, o recorres a la lírica o no te’n surts. Diu que el vi té un component d’eternitat, perquè “perdura a través del temps, i a través del temps pot transmetre un aroma, un sabor, una joia de viure”. Conclou que el vi –bé, els seus vins diria que segur—té una dimensió metafísica, que és una existència, un eco que es transmet de generació en generació: “Jo bec els vins que va embotellar el meu avi, i els meus nets beuran els que embotello jo, aquí hi ha el devenir de l’existència”.

Els vins de la Romanée-Conti són excepcionals, no comparables. Per aquesta singularitat i homenatjant-los, he volgut iniciar amb ells aquesta secció, que porta un epígraf bíblic, “vinum laetificat cor hominis”, el vi alegra el cor de l’home, sentència amb justícia el Salm 104. Amén.