Amb la rocker dels vins

“Que la fuerza te acompañe”. Amb un tatuatge de Darth Vader als bessons i un llevataps al braç, la Camila Spinoza promou i defensa el consum de vi des de la barra del restaurant Pepa Pla, del carrer Aribau 41. La vaig conèixer quan treballava al bar del Pla. Primer em va cridar l’atenció el seu look darky. Sempre vesteix de negre, porta ulleres de pasta negra, els cabells foscos, el serrell recte i perfecte, els llavis vermells i sempre, sempre un somriure. Va ser quan va agafar el projecte del Pepa Pla que ens vam fer amigues. Visc davant i s’ha tornat el meu Cheers particular. Hi passo llargues estones divagant sobre la vida i bevent vi. I el que et puc explicar, ho tens a l’article.

– DE SANTIAGO A BARCELONA –

Amb només divuit anys, enèrgica i amb set de descobrir un nou món, la Camila decideix agafar un vol a l’atzar direcció Barcelona. Sempre ha cregut en les casualitats, en la sort i en ella mateixa. El cor li deia País Basc però les cames la van portar a Barcelona: la ciutat de les ànimes emprenedores i els cors calents.

– XILE –

Per la Camila, Xile és família, arrels, menjar… La seva afició a la gastronomia li ve per part de la família del pare. Des de petita, totes les coses importants passaven al voltant d’una taula. Menjar i beure eren les seves dues activitats de lleure preferides i, a dia d’avui, continuen sent el credo de Pepa Pla.

– XILE & CATALUNYA

Quan li pregunto per les diferències entre Xile i Catalunya, la Camila en troba poques. De fet, em descriu de manera molt similar ambdues cultures: gent a què costa entrar, però que, un cop dins, és tot amor i afecte. Xile, penjant d’una serralada és, malgrat tot, un país més tancat. Això sí, troba a faltar el verd i el mar de Xile. Allà, vagis on vagis hi ha mar, blau i ocells que sobrevolen de punta a punta el continent.

– A XARXES ÉS CANYELLA –

Si la busques a xarxes socials, fes-ho per @canyella_vins. Té nom d’una espècie, no per la seva afició al vi calent, sinó perquè, de petita, era morena i primeta, i la seva iaia la comparava amb un pal de canyella: “!Ai mi canela, como la quiero!” La Camila és una romàntica empedreïda. Vins i lectures són els principals protagonistes del seu instagram i ella, una devora llibres i una bevedora natural.

– DESVIRGAR EL VI –

Té una gran facilitat per entendre i expressar les emocions que hi ha darrera d’una ampolla de vi. Entre riures, m’amenaça entre treure’s un pit o obrir una ampolla que l’emocioni. Amb sentit de l’humor, lluita per donar a conèixer la cultura vinícola i per ocupar un lloc dins del món tan masclista que arrossega el vi. És paradoxal que una dona tan segura i independent encara hagi de lluitar per tenir veu dins d’aquest sector. En aquest article hi ha dos exemples que s’hi deixen la pell diàriament. I així seguirem fent-ho, celebrant-ho entre copes.

– SOLTERA PERO CON VINO –

A rey muerto, copa puesta i Más vale pájaro en mano que botella vacía.

El vi és la principal font d’inspiració dels millors refranys per a solters de la Camila. De fet, crec que el Pepa és un dels punts de trobada de les solteres d’or de la ciutat. Bé ho diuen que el vi i la xocolata són els millors substitutius del sexe i ajuden a curar ànimes trencades.

– SER UNA NOIA PEPA –

Amb vint-i-un anys entra a treballar al restaurant la Venta a l’avinguda Tibidabo i, en paral·lel, estudia per a sommelier. Després comença al bar del Pla, on durant cinc anys revolucionarà el personal amb la seva gràcia innata. I, superada amb èxit aquesta etapa, s’embarca en el nou projecte de l’equip del Pla, el Pepa Pla. De la mà de Jordi Palomino accepta el repte de dirigir el nou bar à vins. És a l’abril quan s’obren portes i comença el rock&roll. La Camila és l’ànima del restaurant i compta amb un equip multicultural (un mexicà, un italià i una argentina) i amb molt de flow. Quan entres al Pepa sempre hi ha festa, xerinola i ampolles de vi sobre les taules.

– NO TOT HA ESTAT UN CAMÍ DE FLORS I VIOLES –

Amb vint-i-quatre anys té un sotrac que li fa replantejar-se la vida per agafar-la encara amb més força. M’explica, amb la mirada absent, que és en aquestes situacions en les que fas un colador de gent. Els que desapareixen del mapa, bon vent i barca nova (agraïda del que van aportar en el seu moment), i els que es queden i aguanten, aguantaran per sempre. Al principi, no sabia com tornar a plantejar la seva carrera professional, però al final va sortir-se’n. “Tot és actitud; sempre pots, més del que tu mateixa penses”, m’assegura.

“Projecta, tingues fe, lluita per allò que vols i ho acabaràs aconseguint. Només cal uns litres de paciència i que la força t’acompanyi.”

– EN BOCA D’ELLA –