Ricard Sebastià: “El trepat dona vins més frescos i delicats, amb menys grau alcohòlic i, a més a més, ens dona identitat”

Entrevista al president de la DO Conca de Barberà en un moment ple de reptes però també d’orgull per haver preservat i enaltit allò propi

L’enòleg Ricard Sebastià és a Cardiff venent vins del projecte enològic familiar, el Celler Josep Foraster. Des de fa tres anys és president de la DO Conca de Barberà. Li queda un any de mandat abans de passar de nou el relleu a Bernat Andreu (Celler Carles Andreu), i vol fer-ho havent assolit dues fites. La primera que la varietat autòctona trepat sigui reconeguda arreu amb un vincle íntim amb la regió de vins que la sosté i conrea i la segona que Europa accepti que les denominacions d’origen com la seva puguin incloure els vins ancestrals en el seu plec de condicions; actualment només els ho permet a les que històricament han emprat aquest mètode d’elaboració. Fa poques setmanes, a Madrid, sommeliers i crítics van tastar 12 vins de trepat diferents elaborats per cellers diversos de la Conca de Barberà. “El nivell dels vins va ser molt alt. Madrid és un mercat obert a vins de zones i varietats heterogènies i va ser molt interessant mostrar el potencial que tenim”, admet Ricard Sebastià. Va guiar el tast l’únic Master of Wine (MW) català, Álvaro Ribalta: “Em va sorprendre gratament. La veig una varietat molt interessant pel context de canvi climàtic, permet maduracions llargues i veremes tardanes, moltes d’elles a l’octubre. El resultat són vins frescos i de graduació alcohòlica moderada. Per bé que és una varietat bastant productiva, està molt ben adaptada a la Conca i amb la implementació de tècniques de viticultura molt precises, molts cellers l’estan treballant bé. Pot ser una varietat de futur i no només a Catalunya, la veig fent-se lloc a cartes de vins d’arreu d’Espanya i també a nivell internacional”. Al marge dels elogis de Ribalta, conversem amb el president de la DO Conca de Barberà, en un moment transcendental, en què hi ha reptes pendents, però també molt d’orgull per allò propi que han sabut preservar i enaltir.

En un context d’emergència climàtica, la DO Conca de Barberà és una regió certament privilegiada.

Evidentment que hi ha hagut un impacte molt gran del clima a l’anyada 2023, però es veritat que si ens comparem amb altres regions, som dels que estem millor. Per la continentalitat del clima i perquè podem, a dins de la mateixa DO, plantar a més alçada. Es busquen altituds on fins ara no hi havia vinya i tenim  possibilitats per plantar-hi ceps i fer créixer l’amplitud enològica de la denominació d’origen en un escenari climàtic complex.

Com són els vins de 2023 amb l’accent greu del clima, essencialment la sequera i les altes temperatures?

Ens passa que els vins de 2023 estan llestos per beure. Abans els havíem de conservar més temps amb ampolla. Segurament és un efecte de veremar abans, però també de la falta d’aigua i de la calidesa de l’anyada. A dia d’avui a la Conca de Barberà han plogut uns 125 litres des de gener. La planta està creixent amb energia i ens adonem que molts brots ja porten raïm, la planta té ganes aquest 2024, però cal continuïtat en la pluja… 

Quins són els reptes de present i futur del trepat a la Conca?

Treballem molt la seva difusió. Fa poques setmanes vam ser a Madrid i la jornada va estar centrada en el trepat. A partir d’aquesta varietat, en podem mostrar d’altres, de locals i de foranes que també treballem. Veiem que el client el que vol és trobar una varietat insígnia d’un lloc i això és el que intentem fer, mostrar la singularitat que tenim. Cal identificar encara més el trepat amb la Conca de Barberà, que no passi com amb el verdejo, que es planti a tot arreu i es perdi l’origen. És una varietat original que funciona i va lligada als temps que vivim perquè dona vins més frescos, més delicats, amb menys grau alcohòlic i, a més a més, ens dona identitat. És de cicle llarg i això també ens ajuda, perquè té temps a madurar i no patim perquè els vins tinguin un caràcter herbaci com pot passar als que veremen molt d’hora.   

Embotellar més trepat dins dels contorns de la DO Conca també és una assignatura pendent, és a dir, que no hi hagi un percentatge tan alt que se’n vagi com a base per al cava. 

Lluitar contra el cava és molt complicat perquè és un sector potent. És qüestió d’anar canviant progressivament els percentatges d’embotellat, però també sabem que l’única manera de preservar vinyes velles de trepat és que el pagès rebi un preu just i amb el cava això no està passant. En canvi, a la DO Conca, el preu pel quilo de raïm és un altre, es paga millor i això permet mantenir vinyes velles i centenàries que són part de la nostra història i del nostre paisatge.

Qui vincle hi té la DO amb el Viver de Celleristes de Barberà de la Conca?

Sabem que hi neixen projectes però amb la situació que avui vivim, costa. És cert que el viver ajuda a promoure nous cellers i no només és aixopluc de projectes amb DO. Estem en converses amb Conca Activa que és qui el gestiona, i ens agradaria donar-hi suport, sempre i quan tot el raïm que entri sigui de la Conca de Barberà.   

No només el clima, l’economia i la comercialització són avui esculls, també les advertències sanitàries envers el consum de vi que s’han endurit els últims temps, sobretot les que arriben d’Europa.

És un tema complicat, anava venint i ara ja el tenim molt a prop. Es parla fins i tot de consum zero. Hem de defensar sempre que el consum del vi sigui moderat i ressaltar que el vi és una part de la cultura i forma part de la piràmide d’alimentació de la dieta mediterrània. A més, els cellers adaptem els vins als temps i ja estem elaborant perfils amb graduacions baixes. També facilitem l’accés als joves i a nous públics, perquè vegin que el vi és quelcom proper, que és un aliment, és suc de raïm fermentat que té un vincle estret amb la natura i el paisatge i el més important que no hi afegim components externs. 

A la Conca de Barberà s’ha sabut popularitzar-ne el consum i, lligat a això, tenir-ne orgull.

Ho hem fet des de fa anys a través de fires i festes. Ara celebrarem la Setmana Medieval i no hi faltaran els cellers de la DO  Conca de Barberà. És una manera d’apropar el vi, de descobrir cellers, varietats, estils i filosofies de vida. Hem de fer que els joves s’apropin al vi presentant-lo de forma desenfadada. Entre tots hem complicat aquest món i ara hem de desfer-ho. Al final, el més important del vi és que es pugui gaudir. 

L’article que fa 10 anys va sortir al The New York Times recomanant el trepat negre de Josep Foraster com un dels 20 millors vins a menys de 20 dòlars, també va ser un punt d’inflexió. Fins aleshores potser el mercat intern no hi creia gaire. L’admiració una vegada més va començar per la crítica internacional.

Que parlin bé de tu i d’una varietat com el trepat, és doble motiu d’orgull i sobretot que ho faci algú com el crític Eric Asimov en un lloc de prestigi com el NYT. Influeix molt, tant que el trepat de Josep Foraster ens funciona molt bé als EUA i veiem que no només Asimov, sinó també Tim Atkin, Robert Parker o Decanter ens donen bones puntuacions per als vins de trepat de la DO Conca de Barberà. Avui ja és més normal que se’n parli a la premsa especialitzada.

Tot sovint amb comparacions organolèptiques amb el pinot noir o la mencia?

Ara no hi són tant, perquè ja es coneix més el perfil del trepat, però a vegades les comparatives ens calen per situar al client final. El consumidor coneix el que coneix, no hem de pretendre que sigui un expert. I encara que no siguin varietats iguals, trepat amb pinot noir i mencia tenen punts en comú, com la frescor, l’elegància, la finor…

Una manera de mostrar-se i guanyar públics també és apostar fort per l’enoturisme. Com va l’aposta a la DO Conca?

El punt de partida és molt bo, perquè tenim molta demanda. Si el celler és obert, hi ha ritme de visitants, perquè estem en una regió amb una riquesa patrimonial i paisatgística molt gran. Constatem que hi ha interès per visitar cellers i tastar vins diferents, però el que considerem és que l’oferta enoturística a la regió és encara insuficient. S’han de fer més activitats i més segmentades. Diria que la demanda supera l’oferta. A favor nostre diré que molts cellers som petits i tenim estructures familiars i d’escala humana, treballem tots els dies i també necessitem descansar, enlloc de proposar activitats creatives per als caps de setmana.

De l’última acció promocional a Madrid, amb el MW Álvaro Ribalta, què en destaques?

L’any passat hi vam anar amb una barra de vins i cada elaborador triava una referència a presentar. Aquest any ho vam centrar en el trepat, a petició de sommeliers i crítics. Vam tastar-ne 12 de diferents amb estils d’elaboració diferents, el que mostra la polivalència i l’amplitud de la varietat. Va ser molt interessant i especialment ens va agradar que un Master of Wine en fes la presentació i en destaques l’alt nivell qualitatiu i les possibilitats que té el trepat per vestir cartes de vins d’arreu del món.

_______________________________________

Fotografia de portada i de les vinyes cedides per Jordina Moix, de Ànima Nua Studio

La resta de fotografies cedides per Mahala Wine