Rewilding

Cada vegada  que perdem una espècie trenquem una cadena de la vida que ha evolucionat durant 3.500 milions d’anys”. Jeffrey McNeely

D’acord amb la Llista vermella d’espècies amenaçades  de la IUCN, més de 150 espècies de mamífers autòctons, ocells, rèptils i amfibis estan amenaçats a Europa i 16 d’aquestes espècies aviat estaran extingides.

Malgrat les mesures adoptades a Europa per a lluitar contra la pèrdua de biodiversitat en el marc de les Directives marc d’hàbitats i aus o l’estratègia de la UE sobre diversitat biològica 2020,  el nombre d’espècies i habitats amenaçats continua sent important com a conseqüència de les pressions antropogèniques i dels efectes del canvi climàtic.

Aquesta situació ha posat de manifest la necessitat d’establir una nova relació entre la societat i la natura, basada en la reconnexió i la creació d’un major nombre d’àrees naturals protegides. Sota aquestes idees, han sorgit diferents conceptes com el d’àrees silvestres o salvatges  (wilderness), especialment al centre i nord d’Europa, entenent que la restauració ecològica no pot ser completada sense els elements inherents que formen part dels ecosistemes europeus i que contribueixen a garantir els serveis ecosistèmics.

Les àrees silvestres o salvatges (wilderness) es defineix d’acord amb la “Guia sobre àrees silvestre a espais Natura 2000” de la Comissió Europea (2013) com un  “àrea governada per processos naturals. Es compon d’hàbitats i espècies autòctones prou grans per al funcionament ecològic eficaç dels processos naturals. És una àrea no modificada o modificada lleugerament i sense activitat humana intrusiva o extractiva, assentaments, infraestructures o pertorbacions visuals”.

Sovint, s’associa el concepte de rewilding únicament a la reintroducció de determinades espècies, especialment aquelles icòniques per a Europa, com els bisons europeus, el linx ibèric, els cavalls salvatges etc. No obstant, el concepte és més ampli i inclou, entre d’altres, els següents elements:

  • Estableix una nova visió de conservació basada en el reconeixement, la restauració i la facilitació de processos naturals sense la intervenció humana.
  • Restauració d’hàbitats.
  • Reintroducció d’espècies i control de les espècies exòtiques invasives per al restabliment d’estructures i funcions ecològiques.  
  • Desenvolupament de serveis educatius.
  • Foment de noves vies de desenvolupament econòmic a través del turisme ecològic.

El concepte no és nou, l’informe “Wildlife Comeback in Europe” elaborat per Zoological Society of London, BirdLife International i European Bird Census Council (EBCC) recull dades de varies especies, analitzant la tendència de la població de 37 mamífers i especies d’aus que han estat recuperats en els darrers anys.

L’estudi posa de manifest que la combinació de la protecció legal, les reintroduccions i un increment de la tolerància de la població vers les àrees silvestres, l’impacte de la Directiva d’Aus i Habitats i la Xarxa Natura 2000 han contribuït positivament a millorar l’estatus de conservació d’algunes espècies. 

Per la seva banda, com a resultat del Congrés Wild10 “World Wilderness Congress” que es va celebrar a Salamanca el 2013, es va elaborar  l’informe “Una visió per a una Europa més salvatge” en el que s’estableixen 10 recomanacions per a assegurar la provisió de serveis ecològics a través del foment de la natura “salvatge”, entre elles:

  • Creació de més àrees protegides;
  • Conservació de grans àrees terrestres i marines connectades;
  • Vincular i harmonitzar els acords internacionals relacionats amb la biodiversitat i el canvi climàtic i les agendes relacionades amb la població humana i la conservació de la natura;
  • Aturar el comerç il·legal de vida silvestre.

A nivell europeu s’han definit mesures favorables per a la reintroducció d’espècies i el foment de les àrees silvestre. Per exemple, el 2009 es va aprovar la Resolució del Parlament Europeu sobre àrees silvestres a Europa que pretén:

  • Promoure una definició clara del concepte d’àrees silvestres, 
  • Encomanar a l’Agencia Europea de Medi Ambient un mapa de las àrees silvestres existents a Europa,
  • Portar a terme un estudi sobre els valors i beneficis de les àrees silvestres
  • Desenvolupar una estratègia de la UE per a les àrees silvestres,
  • Promoure el desenvolupament de noves àrees silvestres,
  • Promoure l’intercanvi de bones pràctiques,etc. 

Iniciatives com les de l’organitzacio True Nature Foundation han estat capdavanteres en la promoció del rewilding, duent a terme diferents projectes arreu d’Europa.

True Nature Foundation gestiona el projecte de reintroducció de bisons europeus a Anciles (Castella i Lleó), prop dels Pics d’Europa. El projecte iniciat el 2017 té com a objectiu la restauració ecològica, la mitigació del canvi climàtic i el desenvolupament sostenible de l’àrea a través de la reintroducció de grans herbívors per a:

  • Establir un conjunt d’espècies herbívores més equilibrat entre sí que permeti restaurar la diversitat de fauna i flora autòctona i els valors ecològics de la reserva;
  • Rehabilitar i mantenir hàbitats favorables per a espècies amenaçades;
  • Recolzar la prevenció i control d’incendis forestals mitjançant la gestió del sotabosc forestal a través del pasturatge natural;
  • Mantenir el control d’espècies invasores;
  • Augmentar la resistència dels ecosistemes contra el canvi climàtic.

Els patrons de pasturatge dels grans herbívors ajuden a restablir la diversitat vegetal autòctona i la creació d’espais més oberts permeten una major variació en el paisatge i hàbitats. Per altra banda, els ramats es gestionen de forma que permetin assolir els objectius òptims a nivell de reproducció i d’alimentació, garantint que els animals puguin sobreviure en els mesos d’hivern, quan la disponibilitat d’aliments sigui limitada.

La reserva natural d’Anciles amb el seu projecte de reintroducció del bisó europeu és un exemple de rewilding que cerca impulsar una nova relació de benefici mutu entre la societat i la natura; contribuint a donar a conèixer i a apropar a la ciutadania el valor de la natura i dels serveis ecosistèmics, tot visualitzant la natura com a font de salut i felicitat.

No obstant això, tot i l’impuls que el moviment rewilding està tenint a Europa, encara hi ha un gran trajecte a fer per a assolir els objectius sobre els que es fonamenta. La creixent pèrdua de diversitat, malgrat els esforços duts a terme, requereix de nous enfocaments i reforçament de les mesures i polítiques existents. Com va concloure el Congrés Wild10, la naturalesa “salvatge” forma part de la identitat d’Europa i com a tal cal preservar-la.

____________________________________________

Nota de l’autora: Vull agrair a Arend de Haas de l’entitat True Nature Foundation l’aportació d’informació sobre el concepte rewilding i el projecte de reintroducció del bisó europeu a la Reserva Natural d’Anciles.