Navàs malda per fer conèixer un patrimoni vinícola únic: cellers ja consolidats conviuen amb els vinyaters que recuperen la tradició dels avis i fan vi a casa per afició.
L’emoció flota a l’ambient però es manté continguda. Massa i tot. Una sala s’ha omplert de gom a gom amb 250 persones que venen a tastar els vins dels seus veïns. Ja és el novè any que se celebra el Maridatge a Navàs (Bages), una vetllada on s’exhibeix un patrimoni viu excepcional a Catalunya. Els assistents tenen el privilegi de beure’s una selecció de sis vins fets a casa, de produccions petitíssimes, acompanyats de plats cuinats especialment per a l’ocasió. Aquesta edició se celebra pocs dies abans que tot quedi de cap per avall per les mesures dràstiques que tenen com a objectiu frenar l’expansió de la malaltia per coronavirus (Covid-19). En cada copa de vi del Maridatge s’ensuma el resultat d’un cúmul d’il·lusions i frustracions barrejades, perquè un any el vi surt bé i l’altre potser no, així que convé assaborir bé cada glop perquè les ampolles són comptades. Entre el públic hi ha la Deli Ruiz que no pot contenir l’emoció. Els ulls la delaten mentre explica que és la germana d’un dels vinyaters que presenta vins, que se sent orgullosa d’ell i que ve a fer-li costat. “Ha fet una aposta arriscada”, reflexiona, però la causa mereix que ella hi sigui. “Gaudeix moltíssim de la vinya”, insisteix sobre el seu germà. I això és el que es respira en cada racó de la sala.
El tast s’ha organitzat en el teatre del Palà de Torroella, una antiga colònia tèxtil en el terme de Navàs. El germà de la Deli és en Miquel Ruiz, el qual amb la seva dona, la Mercè Nicolau, elaboren un dels vins que s’han seleccionat per a l’ocasió, un negre de sumoll i garnatxa negra amb un àngel cridaner a l’etiqueta. Entre els vinyaters n’hi ha molts que no havien fet mai vi abans. Fins que s’hi van posar. La Deli diu que en Miquel és “autodidacta”. Que ha fet algun curs però sobretot que se n’ha sortit perquè “li agrada molt escoltar”. No dubta que “la terra és el seu fort; li agrada molt”. En Miquel té 55 anys. Molts dels viticultors ronden la seva edat o la superen, i són escassos els que en tenen menys de 40. L’edat no els impedeix que vibrin com quan eren més joves i sentien que tenien tota una vida al davant per complir tots els somnis. En Miquel no amaga que li faria il·lusió tenir un celler, ja que el seu vi sempre té una bona acollida malgrat que no el pot comercialitzar legalment perquè li manca registre sanitari. “La qualitat hi és. Faltaria fer el pas per professionalitzar-me”, afirma.
De professió, paleta; d’afició, vinyater
En Miquel Ruiz és un autèntic vinyater de Navàs. “Professionalment soc paleta”, precisa, però també fa vi: “És un hobby que tinc. Fa anys que hi havia gent gran que es deixava la vinya, en vaig trobar una i em vaig engrescar”, explica. Un dels camps que treballen era el que fa uns 90 anys que portava el padrí, el besavi de la Mercè. D’allà en sortia fruita, ametlles i oli en tren cap a Barcelona, on vivien els avis de la Mercè (i fills), que eren joiers en el carrer Regomir. No van parar fins que van localitzar aquesta vinya. Va caldre l’ajuda de la filla del besavi que tenia 92 anys. “Ningú ho sabia però la vam portar allà i va dir: és aquesta”, rememora. Diverses proves ho corroboraven, com una barraca i una figuera plantada fa setanta anys quan va néixer la tieta de la Mercè, o sigui la filla de la dona de 92 anys. La troballa tenia un valor incalculable per a la família. “Aquells ceps els va plantar el besavi”, diu la Mercè, que es dedica al disseny de joies, així que a ella i en Miquel la vinya els serveix per retrobar-se amb el passat, per esbargir-se i com a un refugi per relaxar-se.
No són els únics que elaboren vi a casa per afició. “Som vinyaters de cap de setmana”, admet en Josep Tardà, que amb els seus amics (en Valentí Garcia, en Ferran Costa i en José Antonio Arnal) han elaborat el primer vi que es tasta en aquesta edició del Maridatge. És un blanc de macabeu-pansera (procedent d’uns 700 ceps) i de sumoll. Del 2019 n’han elaborat només 100 ampolles, i això gràcies a haver-hi afegit sumoll; el 2018 la producció va ser zero. En Valentí explica que abans no tenien cap vinculació amb el vi, més enllà “d’anar-lo a comprar al supermercat i punt”, però això no ha impedit que s’hagin convertit en uns apassionats de primera. “Hi ha gent que es dedica a això que ho porta molt arrelat a dins”, relata. Que què passaria si un dia haguessin de deixar d’elaborar-ne pel motiu que sigui? La resposta arriba en forma de cares llargues. “Sap greu”, arriba a dir en Josep amb un fil de veu. Aquí no es contempla res més que fer vi i gaudir-ne en bona companyia.
Vins de casa però amb presentació de luxe
Els vinyaters confien en el treball que fan. “Sense entendre-hi res a vegades no és tan difícil i et surt un vi molt bo”, reivindica en Valentí, però també admet que això no sorgeix del no-res: “Ens ho ha ensenyat tot gent gran, gent del territori que en saben, que ho han fet tota la vida”. La proliferació de la indústria tèxtil va ser el principal factor que va fer que s’abandonés bona part de la vinya al Bages, però des de fa anys que es fan passos per recuperar-la. El Maridatge a Navàs ha celebrat l’edició prèvia a complir una dècada amb un cartell de luxe. Els mateixos vinyaters i els veïns acompanyats per l’enòloga Sara Pérez (Venus La Universal i Mas Martinet), una de les més reconegudes del Priorat; el president de la Denominació d’Origen (DO) Pla de Bages i que és un enòleg que molta gent aprecia, Joan Soler; el sommelier Josep Pelegrín, vinculat a l’escola Joviat i que ha estat millor sommelier de Catalunya i d’Espanya, i en Joan Fernandez, del celler La Diferenta, un dels projectes vinícoles sorgits de Navàs. Altres cellers consolidats nascuts allà són Vinyes d’Empremta i Can Serra dels Exibis.
Ells han fet la selecció dels sis vins de la nit d’entre una trentena de presentats i el maridatge amb plats elaborats a l’escola d’hoteleria Joviat de Manresa. “Això no va del millor o pitjor vi”, detalla Pelegrín, el qual precisa que el criteri ha estat triar els vins “més nets” i amb alguna característica més marcada. Aquells que expliquen coses per si sols. Els escollits són un blanc, un rosat, tres negres i un vi bullit (dolç) de varietats que parlen de la història vinícola. De pansera o sumoll, varietats molt arrelades en el territori, i de syrah o merlot, que es van acostumar a plantar durant un parell o tres de dècades juntament amb d’altres d’origen francès i que van servir per revifar el vi. L’auditori del Palà s’omple de notes de tast verbalitzades (més aviat en excés, ja que aprofundir en si un vi fa olor de pell de préssec més aviat l’ha revestit de quelcom inaccessible i l’ha allunyat de molta gent), però sortosament el vi també es transforma en poesia. Els conductors de l’acte i entre el públic no s’estalvien descripcions de caràcter literari que sí que ajuden a fer-se’n una idea acurada d’aquests vins, tant als que hi eren presents com a qui vol acostar-s’hi llegint aquestes línies.
Els maridatges amb els vins
1r Royal de calçots – vi blanc 2019 d’en Ferran Costa i companys (macabeu-pansera i sumoll)
2n Coca de verdures d’hivern escalivades – vi rosat 2019 d’en Pep Batlló (garnatxa negra 100%)
3r Bacallà amb pil-pil de pèsols – vi negre d’en Miquel Ruiz i la Mercè Nicolau (sumoll i garnatxa negra)
4t Caneló rostit amb salsa de rostit – vi negre d’en Joan Izquierdo (syrah 100%)
5è Cap i pota amb alls tendres i cigrons – vi negre d’en Joan Escudé (merlot, sumoll i mandó)
6è Xocolata-taronja-avellanes – vi bullit d’en Joan Escudé amb solera del 1967
Un vi que és com un núvol de sucre
En Joan Soler parla del vi de sumoll i garnatxa d’en Miquel i la Mercè, i diu que “és com un núvol de sucre”. El sumoll vindria a ser el pal, perquè dona l’estructura, mentre que la garnatxa, el núvol de sucre, perquè aporta aromes i acaba sent més difícil de veure allà on comença i on acaba. La Sara Pérez defineix els vins de Navàs com a vins salins, potser fruit de l’herència que ha quedat de quan aquest territori era mar, puntualitza en Joan Soler. En el syrah que presenta en Joan Izquierdo la Sara hi veu “notes arqueològiques” que li recorden a un vi del Líban tastat el dia anterior, un Château Musar rosat. El fet que sigui de syrah motiva a en Joan Soler a reivindicar que no es pot oblidar que la plantació de varietats franceses van donar peu a recuperar la vinya, mentre que la Sara es declara defensora de les autòctones, però “també de les causes perdudes”. No tot ha de ser blanc o negre.
Per al vinyater Carles Tomasa, al qual li havien seleccionat algun vi en edicions anteriors del Maridatge a Navàs, les elaboracions sorgides d’aquesta terra es poden definir com a vins “minimalistes” amb els quals alhora es busca molta profunditat. “Tenen l’essència de com es podien fer vins d’abans, aplicant-hi tecnologies d’ara sense convertir-ho en un procés industrial”, relata. Per tecnologies d’avui s’entén aspectes com el control de la fermentació en fred. A més, molts recorren a una viticultura regida per criteris de treballar ecològics, més respectuosos amb el medi. En el tast també hi ha hagut un rosat de garnatxa negra d’en Pep Batlló; un negre de merlot, sumoll i mandó d’en Joan Escudé i com a colofó, un vi bullit amb una solera de 1967 d’en Joan Escudé. És un ranci dolç molt arrelat al Bages que s’aconsegueix concentrant el most. La Sara demana no deixar de beure mai els rancis. “Possiblement són els vins amb més defectes que hi ha avui en dia, però són els vins amb més història i dels que hem d’estar més orgullosos”, assevera.
Les joves també volen beure vi
En el sector vinícola sovint es lamenta que els joves passen del vi, però a l’entrada del teatre del Palà de Torroella hi ha ajudant a l’organització dues noies que desmunten aquesta idea. La Kenya Martín, de 20 anys, recorda que a Navàs tenen vinya molts amics del seu pare. El seu també la treballava fins fa poc temps. “Molts fan vi per hobby”, constata. Si ha de regalar un vi quan es troba amb els seus companys d’estudis de medicina de Barcelona, duu el del pare, el qual, malgrat que “no és el millor vi del món”, està fet a casa. “Els agrada el detall, l’ha fet algú pròxim a tu i no t’has gastat molts diners en això”, remarca. Ha vingut a Palà amb l’Ariadna Masana, de 21 anys, i que és companya de carrera. “Els sopars els fem sempre amb vi”, assegura l’Ariadna, i insisteix: “A mi justament m’agrada el vi”. Li feia il·lusió venir per assistir al primer tast de la seva vida. I ha tingut la sort que justament hagi estat el dels vins de Navàs, una experiència difícil d’oblidar.
La Kenya Martín és la filla de la regidora de Turisme Anna Rubio, que també fa de mestra de cerimònies, acompanyada de l’alcalde, Salvador Busquets, el qual veu que hi ha “camí per recórrer” amb els vins de Navàs. Després de gairebé una dècada des que es van començar a promoure els vins de la població, considera que ha arribat el moment de “repensar les necessitats dels productors i el suport de les administracions”. L’alcalde indica que, si algú té ganes de constituir-se com a nou celler, el consistori ajudarà “en el que sigui possible”, i recorda que aviat es posarà en marxa el vell escorxador com a espai d’interpretació de la vinya i el vi. Podria estar enllestit a la tardor. Aquesta iniciativa es va gestar amb en Jaume Casals d’alcalde, que també va impulsar la nit del Maridatge, i el qual destaca que els viticultors “no han estat sols”. Ara la voluntat és ajudar-los encara més per potenciar el patrimoni vinícola que atresora Navàs.
El Bages era una potència vinícola
El Bages va arribar a tenir 27.000 hectàrees de vinya abans de la fil·loxera, la devastadora plaga que va arrasar la vinya a finals del segle XIX. Per fer-se’n una idea més acurada de què significa aquesta extensió, la DO Penedès en té més de 16.000 avui en dia i la DO Cava s’acosta a les 40.000, però bona part se solapen en l’àmbit del Penedès i el cava té a més part de la vinya repartida per diverses comunitats autònomes. L’arribada del segle XX va significar la recuperació progressiva del cultiu al Bages amb la replantació després de la fil·loxera i van assolir-se les 22.000 hectàrees, però van anar decaient per l’expansió de la indústria tèxtil i de la mineria fins que a partir dels anys vuitanta la feina a les fàbriques també es va acabar i el vi va tornar a guanyar atractiu. La vinya té ara una presència modesta. La DO Pla de Bages es va crear el 1995 i empara 500 hectàrees i 15 cellers. A Navàs s’ha preservat part de la vinya per l’estima que es tenia als ceps que havien plantat els avis, però sobretot també perquè quan es va expandir l’agricultura convencional els tractors no podien entrar a les feixes, indica en Joan Fernandez, del celler La Diferenta.
