No ens n’haurem adonat i ens trobarem fent balanços del primer aniversari del confinament i qui més qui menys farà valoracions d’allò que hem fet i allò hem hagut de deixar de fer, d’allò que hem après i allò que hem desaprès. Com que tindrem temps, molt, deixo el tema per més endavant.
Avui centro l’article en el projecte Respira Montblanc: l’origen, la idea, el procés de treball i els primers resultats. Tant de bo el recorregut d’aquest projecte sigui ferm i durador i pugui inspirar nous articles en un futur no massa llunyà.
Respira Montblanc és un fruit del confinament, una conseqüència de la pandèmia que fa bona aquella dita que qualsevol crisi és temps d’oportunitats.
Durant les setmanes de confinament el món, també el del turisme, es va convulsionar. L’aturada sobtada de l’activitat va posar el focus en conceptes com la reflexió, la formació i la planificació a curt, mig i llarg termini. Va ser el moment dels experts i l’oferta telemàtica en webinars, cursos i jornades va ser espectacular. El protagonisme fou del món acadèmic i de la consultoria turística. Des de la posició de l’observador que analitza i reflexiona arribaven missatges que apuntaven cap a conceptes que no eren desconeguts però que no havien estat en el centre de l’acció turística dels darrers temps.
Que l’urgent no deixa fer l’important és un axioma indiscutible. En l’àmbit del turisme, amb el confinament es van deixar d’atendre urgències (la major part de vegades inutilitats o absurditats) i es va poder reflexionar sobre què és important per als negocis i les destinacions. Segur que davant d’aquest mirall molts no es van reconèixer i d’altres no es van agradar, tanmateix, la majoria hi va veure reptes engrescadors.
La primavera va ser temps d’infoxicació absoluta: qui més qui menys havia quedat saturat de conceptes que arribaven de totes bandes i a totes hores. Perdoneu-me si el proper paràgraf us resulta espès. He fet un exercici una mica irreverent d’intentar concentrar el màxim de conceptes que es van anar repetint.
La situació que estem vivint ens genera incertesa, el fet que sigui tan complexa i a la vegada ambigua ens demana capacitat d’intervenció, que ens anticipem, i qualsevol evolució només es pot encarar si estem preparats. La recuperació passa per la reinvenció, replantegem la situació: hem de ser capaços de ser disruptius en base a recursos sostenibles, a l’ètica i a la digitalització; hem de donar seguretat i poder recuperar clients que hem tingut i ens coneixen. Ara és moment de col·locar la destinació en la ment del client. El client vol més poder, adaptem-nos i despertem-li necessitats. Si el mercat cada cop és més competitiu, exigent, professionalitzat i digitalitzat, seguim una estratègia en què el valor sigui més important que el preu, que anticipar-se i diferenciar-se substitueixin el que abans era esperar i competir. Anem a buscar micromercats, segmentem, comuniquem a través de molts canals, de forma específica i amb transparència. Que el client arribi a necessitar el nostre producte depèn de si som capaços de despertar interès en base a donar moments de felicitat garantint seguretat, distanciament i poca capacitat de càrrega. Accelerem processos que teníem en ment, donem protagonisme a la ruralitat, el paisatge, la immersió cultural, la desconnexió,.. i fem-ho ràpidament generant espais d’aliances entre tots els agents implicats en la destinació. I si l’entorn és canviant i incert fem comunitat, fem-nos confiança i marquem objectius sent flexibles, creatius i innovadors perquè el risc més gran és no innovar, quedar-nos com estem.
Doncs bé, així estàvem al maig de 2020. Molta teoria, molts conceptes que per repetits acabaven sent perfectament assumits, però molt pocs exemples que ens ajudessin a prendre decisions fermes. El món acadèmic i de la consultoria ja ho té això: necessita que siguin uns altres els que facin bona (o no) la teoria. El paper dels gestors turístics del territori, de les oficines de turisme (de les Destination Management Organizations) no sempre és reconegut, però sempre és imprescindible. En el fons, es tracta de fer la feina.
I aquí comença el cos del meu article d’avui: la posada en marxa d’un projecte que recull el què es deia però no es feia. I davant la impossibilitat d’externalitzar serveis d’assessoria, com l’equip tècnic de l’Oficina de Turisme de Montblanc fou capaç de dinamitzar i motivar un col·lectiu que va entomar el repte i va protagonitzar la posada en marxa del projecte turístic més engrescador dels darrers temps.
Respira Montblanc té l’origen en el confinament de primavera pel COVID-19. En aquell moment l’Ajuntament de Montblanc, a través de l’Oficina de Turisme, va convocar una reunió telemàtica per valorar la repercussió de la pandèmia a curt termini, però molt especialment per tal d’explorar accions a fer a partir de la represa de l’activitat turística, òbviament afectada per la crisi sanitària.
L’opinió general del sector turístic estava en la línia d’iniciar un projecte que ajudés a revitalitzar l’activitat turística a partir de conceptes que, des de sempre, caracteritzen la destinació però tal vegada no s’havien posat prou en valor.
Va ser així que es va iniciar un procés amb reunions on-line i presencials coordinat i dinamitzat per l’Oficina de Turisme de Montblanc durant el qual es va anar elaborant documentació diversa, es van fixar objectius, prioritats i calendaris que poc a poc es van anar concretant i conduïren fins a la presentació del projecte, al setembre, coincidint amb el Dia Mundial del Turisme.
Fou el moment de visibilitzar la feina feta fins aquell moment, un punt de partida per a consolidar un segell de qualitat que vol ser el reflex de la filosofia dels establiments i empreses que hi prenen part.
Respira Montblanc destaca els establiments i empreses que de forma voluntària s’adhereixen al projecte, es comprometen a complir uns requisits fonamentats en valors i a oferir experiències singulars.
Les empreses del sector turístic que hi prenen part són d’àmbits d’activitat diversos: allotjament, restauració, intermediació, guiatge, organització d’esdeveniments, producció enogastronòmica artesanal, etc. També hi ha un àmbit geogràfic ampli. Inicialment no només hi hagué establiments del terme municipal de Montblanc (Montblanc, Rojals, Prenafeta i la Bartra), també se n’incorporaren de Vilaverd i de Barberà de la Conca, ja que per la seva proximitat i relació en quant al producte turístic fa temps que es promocionen aprofitant la marca Montblanc Medieval.
La condició indispensable per formar-ne part és el compromís de cada establiment o empresa turística a complir amb un decàleg redactat i aprovat durant la fase inicial del projecte. Són deu compromisos relatius a conceptes clau en l’activitat turística de present i de futur: amb el viatger, amb el medi, amb el territori, amb els productors locals, amb les tradicions i els esdeveniments, amb la comunitat local, amb les garanties sanitàries, amb el sector turístic i amb la destinació turística, amb la comunicació clara i transparent, i amb la qualitat. Els establiments seran auditats i avaluats cada any i rebran un distintiu de l’any en curs.
El paper de l’Ajuntament de Montblanc, a través de l’Oficina de Turisme, en la gènesi i arrencada d’aquest projecte ha estat d’acompanyament, suport i coordinació de tasques. La pandèmia ha suposat una oportunitat per explorar noves possibilitats de relació amb el sector i noves maneres de comunicar. És per això que des del primer moment hi va haver el suport per tal de finançar el disseny de la imatge de Respira Montblanc i programar un pla de comunicació a curt termini pensat en potenciar l’activitat turística durant la tardor.
En les sessions de treball va quedar molt clar que els conceptes troncals eren paisatge, activitats en la natura, aire lliure, producte de qualitat, proximitat, tracte proper, etc. També es va evidenciar que els representants del sector turístic agraïen la possibilitat de conèixer-se els uns amb els altres i fer activitats plegats, a banda de les reflexions relatives a la destinació turística.
Quan va ser possible es van programar reunions als propis establiments i empreses adherits al projecte i es van realitzar visites de descoberta de la destinació. Sens dubte, tornaran aquestes trobades que han facilitat el millor coneixement entre els prestadors dels serveis.
L’aposta pel producte de proximitat i el millor coneixement del teixit empresarial també es va voler fer evident en el disseny de la imatge de Respira Montblanc que s’encarregà a l’estudi montblanquí Crea-2. El resultat final respon als conceptes plantejats pel propi sector i és una imatge sense estridències, que transmet calma, sensació d’espai obert i contacte amb la natura.
La posada en marxa del projecte es va reforçar amb l’edició d’un vídeo a càrrec del realitzador montblanquí Víctor Torija. A partir dels elements de patrimoni monumental, els més característics i reconeguts de la marca Montblanc Medieval junt amb els grans esdeveniments, es presenta una destinació amb paisatges singulars i variats, possibilitat de realitzar activitats a la natura, ús de producte agroalimentari de proximitat i tracte personalitzat.
L’arribada de la tardor va portar noves restriccions, mesures sanitàries per controlar la pandèmia que resulten perjudicials per a l’activitat turística. Tanmateix, fou una nova finestra d’oportunitat. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona convocà els Premis Jordi Cartanyà amb la finalitat reconèixer l’esforç del sector turístic del territori. Un nou repte: presentar una candidatura a uns premis de prestigi. Els adherits hi creien i l’Ajuntament de Montblanc també, així doncs l’Oficina de Turisme preparà un dossier per explicar el projecte. I el veredicte del jurat fou la concessió del Premi Jordi Cartanyà com a millor proposta innovadora i creativa que contribueixi a un desenvolupament turístic sostenible a la Costa Daurada. Alegria i il·lusió per un reconeixement que es converteix en repte i exigència de cara al futur i que fa evolucionar el projecte.
El premi té una dotació de 5.000€ per la qual cosa els adherits es van haver de plantejar el fet de constituir-se en associació i poder engegar una trajectòria que inicialment no s’havia contemplat.
El 2021 comença amb la creació de l’associació Respira Montblanc que s’ha de convertir en un actor decisiu del desenvolupament turístic de Montblanc (i la Conca de Barberà) en els propers anys.
Que el projecte Respira Montblanc sigui el resultat d’un clima de màxima confiança professional entre el sector públic i el privat de ben segur facilitarà l’obtenció de resultats visibles. La base sembla sòlida. Tant de bo en motiu del primer aniversari de l’associació es pugui fer un balanç on es disposi d’un llistat d’accions concretes que motivi un altre article.
