L’Agència Catalana de Residus defineix un ventall de residus molt variat. Fins a 21 tipologies de residus generem a Catalunya, tot plegat enmig d’un clima d’indiferència ciutadana i tebior institucional i administrativa.
Residus municipals, industrials, comercials, orgànics per a valorització agrícola, deixalles i residus de la construcció, excedent de dejeccions ramaderes, sanitaris, orgànica ( FORM), paper i cartró, vidre, residus d’aparells elèctrics i electrònics, vehicles fora d’ús, envasos, olis minerals, PCB7PCT, piles i bateries, frigorífics i aparells amb CFC, florescents i làmpades de descàrrega, plàstics, deixalles marines, subproductes animals.
Tota una gama de productes que anualment acumula milers de tones en un país que té una petjada ecològica de 7,7 Ha / Hab (Dades de 2005) i que genera anualment 1,85 kg de brossa per habitant. Tot plegat és el resultat d’un model de producció i consum lineal que basa la seva economia en el consum i creixement del PIB. Un model depredador de recursos i causant d’ importants desequilibris ecològics i socials.
L’economia catalana, integrada als circuits globals de comerç, és una economia molt dinàmica i material que genera un PIB anual de 204.666 milions d’euros (2015) i que per càpita es situa en 27.663 euros / habitant. Unes xifres que molts economistes donen per bones però que generen 3,7 milions de tones de residus municipals (2014). D’aquests residus només el 38% aproximat és recollit selectivament i la resta (62%) és destinat a tractaments finalistes com ara incineradores, abocadors o directament llençats al medi.
Cal tenir en compte que les dades de recollida selectiva es donen en brut, és a dir, el percentatge real de recuperació un cop triats els impropis (deixalles abocades de forma incorrecta en abocadors que no corresponen) se situa en un 30% aproximadament, segons dades de l’Agència Catalana de Residus (ARC) .
La generació de residus i la infraestructura necessària per a gestionar-los (instal·lacions, transport, sistemes de recollida…) genera una petjada de carboni i un impacte al medi ambient i al clima. Tanmateix, moltes vegades s’ignora que la proliferació desbocada de residus és el resultat final d’un model producció i consum basat en el consumisme acrític i irresponsable. Els economistes i representants polítics que celebren les dades de creixement del PIB ignoren volgudament les conseqüències nefastes d’aquest model de consum i creixement en el qual estem atrapats. Es legisla per corregir possibles desequilibris i s’aposta per administrar un problema des de la lògica del mal menor, ignorant completament la petjada de carboni que generen els residus i l’impacte de la incineració, l’abocament o la no prevenció d’envasos i altres residus.
A escala global, el tractament de residus genera aproximadament el 3,5% d’emissió de GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle) que a Catalunya representa més o menys 1,5 milions de tones de GHE, és a dir, 194 kg per habitant i dia de CO2 (Dades del 2014, ARC). Les dades inclouen les emissions generades pel mateix tractament i el transport de les deixalles.
Tota la gestió dels residus esmentats, no només els residus municipals, genera una sèrie d’impactes en el territori, alguns irreversibles, com ara els grans abocadors situats a l’entorn metropolità (Garraf) o la quantitat de residus que acaben llençats al medi i abocats al mar. A tot el territori hi ha dipòsits controlats, ja sigui de residus de la construcció, industrials o municipals, i incineradores, que generen emissió de GEH i de partícules contaminants que embruten encara més una atmosfera ja prou castigada pels vehicles contaminants. Però és que a part d’això estem exportant residus a altres països (residus electrònics, químics, nuclears…) que generen uns impactes brutals al medi i a la salut de les persones.
Tota aquesta realitat amagada la generem nosaltres, la ciutadania anònima que amb els nostres actes de consum contribuïm a generar una situació insostenible que farem pagar a les generacions futures. És moment de fer canvis però és difícil transformar la realitat si no hi ha més consciència ambiental i social del nostre model de vida consumista i irreflexiu. Proposo una mirada més oberta i generosa; darrere de cada producte que consumim s’hi amaga una realitat dramàtica, i hem de mirar-la amb valentia i consciència, i sobretot estar disposats i disposades a afrontar la situació, modificar les nostres pautes de consum i reconèixer que tenim l’obligació de solucionar el problema, no ser-ne part.
