Els enòlegs Josep Maria Albet i Noya i Martí Albet conversen sobre present i futur entre vinyes, a les Muntanyes d’Ordal, mentre la cinquena generació comença a liderar l’esdevenir del celler.
Albet i Noya cuida des de fa cinc generacions alguns dels ceps més emblemàtics de les Muntanyes d’Ordal, al Penedès. Al paratge del Corral Cremat, a 400 metres d’alçada, s’hi divisa el mar al fons. Pare i fill caminen i conversen entre petites parcel·les de vinya inserides al bosc amb murs de pedra seca que les testimonien des de sempre. A ambdós els preocupa la sequera. No volen dependre de l’aigua de pluja, cada vegada més escassa, i una de les properes revolucions al celler serà l’extensió del reg de suport a totes les finques, per quan calgui emprar-la. Malgrat l’emergència climàtica, se’ls veu segurs i confiats en la viticultura que practiquen perquè des de fa anys que és al centre. Precisió i ecologia defineixen el seu tarannà. El Corral Cremat, l’amfiteatre de vinyes de xarel·lo on neix l’escumós català més prestigiat a la revista Decanter, acull la voluntat d’ambdós d’escenificar el relleu generacional al celler. És un escumós amb 10 anys de criança que els enorgulleix per igual, que és fruit de la confiança i de la paciència, del savoir faire enològic, i que es beurien junts. Hi ha mirades còmplices entre Martí Albet i Josep Maria Albet i Noya, reconeixement i respecte mutu, però també lògicament visions divergents sobre l’enfoc dels vins o els moviments que nodreixen el sector. Saben, no obstant, que tenen entre mans un patrimoni molt valuós i mostren la voluntat i el convenciment compartit de projectar-lo a futur.
Fa tres anys la direcció tècnica dels vins escumosos va recaure en l’enòleg Martí Albet i progressivament l’assumirà del conjunt d’elaboracions del celler. Va estudiar Enologia a la URV i es va entrenar en veremes a Califòrnia i França. Josep Maria Albet i Noya, director del celler, ha fet un pas al costat en l’enologia i centrarà el seu focus en la viticultura i el projecte de varietats resistents i autòctones adaptades al canvi climàtic (VRIAACC). Fa 44 anys, ell va obrir el camí a la viticultura ecològica al Penedès, una revolució necessària i imparable que avui impregna l’ADN d’una denominació d’origen que aspira a ser-ho al 100% l’any 2025. “La meva generació ha de consolidar el retorn a les varietats autòctones i també a les resistents, són importants les dues coses. A Albet i Noya ja estem aparcant varietats com el chardonnay o el pinot noir per a determinades elaboracions”, diu Martí Albet. “Serà una revolució claríssima com ha passat amb l’ecologia. Si la UE està en la línia de reduir fitosanitaris, l’única alternativa són les VRIAACC. Tenim vinyes de chardonnay on cal fer 12 passades de sofre a l’any. Les de la varietat vidal, no han tingut ni un tractament”, resumeix Josep Maria Albet i Noya. Explica que el programa avança ràpid en països com Alemanya, Suïssa, França i Itàlia. A Catalunya, el seguiment és certament tebi, més enllà de la seva determinació. El projecte de varietats resistents consisteix a creuar per floració les varietats més representatives com el xarel·lo, el macabeu, la parellada o la garnatxa negra amb d’altres de resistents a malalties fúngiques com l’oïdi i el míldiu, a fi d’obtenir ceps més resilients als problemes que comporta l’emergència climàtica. “Hem fet milers de creuaments naturals per obtenir ceps resistents als fongs i evitar tractaments de sofre i coure a la vinya, que ens permetin una maduració més tardana i una resistència superior a la sequera. Tenim més d’un miler de varietats”, comenta Albet i Noya. “Està clar que les resistents ens permetran abaixar costos, el perill és que també ho facin els preus”, adverteix el fill. I el pare matisa: “Estarem oferint un vi de raïm més sa, amb més valor afegit, sense cap residu de coure ni sofre, això no pot passar”. I Martí Albet el rebat: “Tindrem varietats amb més vigor que no acusaran tant la sequera, hi haurà produccions més regulars i això pot ser temptador”.
Pare i fill s’escolten, es tiben i passarien hores dialogant sobre els VRIAACC. “Nosaltres parlem de viticultura de precisió, d’observar i d’actuar segons el que li és necessari cada any a cada parcel·la”, explica Josep Maria Albet i Noya. Treballen amb coberta vegetal per oxigenar la terra, fan ús d’adobs verds i orgànics, reintrodueixen les restes de la vinya i fems d’origen animal, apliquen tècniques de confusió sexuals i afavoreixen la creació de colònies de ratpenats, a més de treballar marges de pedra seca i boscos perquè flora i fauna interaccioni amb les vinyes. Se senten còmodes parlant d’agroecologia a la vinya i de mínima intervenció a celler. Els agrada mostrar les finques del Corral Cremat, el Bosc Negre o El Fanio, aturar-se davant de pendents i terrasses amb certa alçada respecte del nivell del mar i observar el creixement desigual de la vinya en anyades caloroses i seques com l’actual. Transitar entre les masies de Can Vendrell i Can Milà els dona perspectiva històrica i responsabilitat i s’entreveu en el seu diàleg apassionat que volen guanyar presència al mercat català amb les 23 referències que avui elaboren. El 70% dels seus vins amb segell DO Penedès i escumosos amb Clàssic Penedès viatgen a l’estranger. En mercats com l’alemany i el suís la seva penetració és molt forta. “A nivell enològic venim d’elaboracions clàssiques, però caminem cap a la mínima intervenció. En algun dels vins ja hi ha més la meva manera de fer, amb l’ús de llevats salvatges, dosis mínimes de sulfurós que hem aplicat a molts altres vins i els hem embotellat sense filtrar ni estabilitzar”, comenta Martí Albet. El Bosc Negre, xarel·lo brisat, n’és un exemple. El moviment del vi natural es cola a la conversa i la percepció de pare i fill és dissemblant. “No em desagraden els vins amb volàtil alta, però no són el nostre perfil enològic”, comenta Martí Albet. El pare posa el dit a la llaga: “A mi amb volàtil alta m’agraden els Sauternes. Nosaltres també la tenim al vi bullit, però està clar que és un nínxol”. “El repte amb els VRIAACC serà mantenir la identitat del Penedès, resseguir els gustos i les aromes de les varietats autòctones, la seva tipicitat organolèptica”, solta Martí Albet. Josep Maria Albet assenteix però no dubta que tot el treball de recerca que estan fent va en aquesta direcció.
A mig termini, el pare hi veu l’extensió del projecte de varietats resistents. El fill una preocupació molt gran per si es continuarà fent vi davant les amenaces d’Europa que vol introduir en l’etiquetatge els riscos sanitaris del seu consum. “Crec que si fem la vista enrere queda clar que l’aportació més gran que hem fet ha estat l’aposta per l’ecologia sense fissures, però potser hem fet poc de proselitisme. També tot el mapa de subzones de la DO Penedès i sigui dit de pas ara que en lamentem la seva mort, Carlos Esteva de Can Ràfols dels Caus va ser qui ho va provocar. Reivindicant el Massís del Garraf va obrir la possibilitat d’altres territoris a fer-se visibles”, resoldrà Josep Maria Albet i Noya. “Ara hi ha personalitat en cada una de les 10 subzones, però no vam ser capaços de tipificar-les més amb una varietat icònica. Potser amb els VRIAACC podem reprendre aquest camí”, sospira. Martí Albet aplaudeix el protagonisme que ha tingut el pare en la història del vi del Penedès dels últims anys i reconeix que un altre gran avenç i un gest valent va ser marcar perfil propi amb la creació de Clàssic Penedès. “Si la DO Cava hagués fet fa 15 anys tots els canvis que ha incorporat ara, de zonificació i classificació, ningú no n’hauria sortit”, comenta. Està clar que l’immobilisme crea escissions i ara la nova generació, la seva, té el repte de recompondre-ho.
“A Albet i Noya el que tenim clar és que sempre hem fet vins sent fidels al paisatge i al que ens agrada a nosaltres”, recondueix Josep Maria Albet i Noya. N’elaboren de singulars, de finca, d’emblemàtics i de joves, amb imaginació i respecte, naturalitat i autenticitat. Hi aboquen emocions i somnis, com el del Corral Cremat. “Ens ho hem jugat tot durant 10 anys. No teníem experiència de tan llarga criança. Gairebé no t’ho creus que dues anyades seguides hagi resultat ser el millor escumós català puntuat a Decanter i que estigui entre els millors del món, al costat d’un Champagne francès i un Blanc de blancs del Regne Unit. Hem treballat per intuïció amb una varietat que sempre hem preservat i enaltit que és el xarel·lo”, resumeix Josep Maria Albet i Noya. Martí Albet apunta amb orgull: “És l’afirmació que podem fer escumosos top. És la conseqüència de com som nosaltres”. Se n’elaboren poc més de 2.000 ampolles i poden aspirar a triplicar-les però amb un període llarg, de 10 anys.
Els canvis són lents a la vinya. La transició entre pare i fill també s’adverteix pausada. S’aprehenen tant com es rebaten. Les idees que defensen son fruit de moments vitals diferents però d’un ofici i d’un celler compartits. “M’agraden molt els vins i el concepte de vi de muntanya de Sonoma, a Califòrnia. Hi ha tanta llibertat com aquí al Penedès”, diu Martí Albet quan se li pregunta per un mirall enològic. “El nou món és al·lucinant, però la diversitat que tenim aquí és fascinant i això no ho poden dir gaire zones del món”, concou Albet i Noya.
