Rep 50.000 visites a l’any. És una empresa agroalimentària, d’economia cooperativa. És la segona marca més venuda a Catalunya. Van ser dels qui aviat van entendre que era essencial donar a conèixer in situ el què, el com i el per què. La Fageda ha passat de tenir 30 vaques a mig miler. I el creixement exponencial de la matèria prima ha estat igual, en els darrers anys, en el nombre de visitants. Ara hi faran obres perquè l’acollida turística sigui més amable. Els qui hi van practiquen “turisme cultural”, allò que l’experta en enoturisme Alicia Estrada no es cansa de repetir per al món del vi. La major part de consumidors i visitants són aficionats; els experts són pal d’un altre paller. La visita té un fons i una forma diferent en funció de cada públic, cal fer diferències en un celler o en una empresa elaboradora de llets, iogurts i productes derivats.
En declaracions a TV3, el responsable de comunicació de La Fageda explicava en un reportatge recent que “les visites són la millor manera que tenim perquè la gent ens conegui, perquè parlin de nosaltres”. Sí, semblarà obvi, però molts encara no ho han entès així. Dedicar-se en cos i ànima a explicar en primera persona el projecte propi té beneficis més amplis dels que considerem d’entrada, però significa una inversió alta en temps i esforç, en dedicació i flexibilitat que no tothom està disposat a fer.
L’exemple de La Fageda és extrapolable a qualsevol projecte de petita i mitjana empresa del país i evidentment també al món del vi, salvant les distàncies i els recursos de què poden disposar uns i altres en funció del tamany. Però és possible. Hi ha cellers familiars que se’n surten i que la venda de vi al celler – objectiu econòmic de la pràctica enoturística – representa ja el 60%. Cada cop que un elaborador de vi s’atreveix a mostrar el seu potencial als altres, està fent una inversió en futur. He col·laborat recentment en el disseny d’un projecte enoturístic a la DO Montsant i m’he quedat sorpresa perquè, sense voler-ho, ja tenen la feina més àrdua feta: relat i història traçats. Ara cal posar-la en valor. Perfilar i comunicar. És un privilegi poder dir que hi ha ceps podats per quatre generacions en un poble a cavall entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Priorat que ofereix una nova mirada al Montsant. I que els marges de pedra seca són originaris de fa 150 anys i que ningú com les mans sàvies d’abans podria reconstruir ara una mitja paret amb la mateixa eficàcia i resultat. És suficient tenir predisposició per ensenyar la vinya, amb copa de vi a la mà, i explicar els orígens, les practiques de viticultura actuals i el futur. Quina sort que no s’hagi d’inventar! Ordenar-la sí, i atendre les necessitats de cada visita com si fos la primera i l’última que haguéssim de fer. Obrir les portes de casa i transmetre una història autèntica i singular. La pròpia.
I ara hi tenim el públic més predisposat que mai. No em cansaré de repetir en aquest espai o allà on calgui que el món és dels valents. Cal perseverar i innovar. I de cooperatives valentes n’està Catalunya cada vegada més plena. L’Olivera, a la DO Costers del Segre, és un altre exemple de projecte social compromès i atent a les necessitats del moment. Acaba de treure al mercat “L’Olivera Únic” que no és un vi, sinó una experiència. No se’l troba enlloc més que a la seva botiga online: “Adquirir-lo és un acte de fe amb els ulls tancats, ja que el vi reposa encara en barrica perquè el seu naixement volem que sigui un moment compartit entre tots” diu la pàgina web. Xarel·lo i garnatxa blanca que conviden a beure i a visitar el celler. O a comprar-lo primer, rebre’l, tastar-lo i després voler visitar allà on neix aquesta aventura que és fer vi i sorprendre. “Més que un vi és un gest, el de compartir el nostre caminar inquiet cap a l’experimentació, la recerca de noves maneres d’interpretar el vi”.
La visita enoturística també és una forma d’entendre, comprendre i compartir. I reinterpretar.
