Un dels regals que tenim els habitants del pobles propers a la natura aquests dies d’hivern són les boires, les gebrades i molt de fred, que per sort, es repeteix freqüentment en el temps. És un privilegi que tenim la sort de viure a primera fila, d’aquest gran cinema anomenat “ La Natura”.
Els nostres sentits es desvetllen de manera ràpida, passejant en mig de la boira i la gebra.. Escoltant el soroll del desglaç en els arbres, quan el gel es desfà i el so de l’aigua caient a terra, i en sentir l’escalfor del sol acaronat la nostra cara.
És un obsequi per tot, pels nostres camps, els arbres, les vinyes. El magnífic panorama que deixa en la nostra memòria visual, enriquidora per tots, especialment pels qui aquest fet ens aporta la inspiració dia rere dia per la nostra feina diària.
Els colors verds del nostre entorn adquireixen una pàtina com si els mestres impressionistes haguessin passat pels nostres paratges i observant- los hi trobarien traces que et recorden petits fragments de les obres dels grans Mestres. Com també fonts d’inspiració per els nostres millors poetes.
Crec que des d’aquests llocs petits i propers a la natura, hem de vetllar per la seva conservació i transmetre en els més joves l’estima per els nostres entorns, com un valor de futur i també conservar-los com a riquesa del nostre patrimoni.
És en aquest hivern i en els seus colors blancs, de la gebra i de la neu quan observem una paleta immensa de variacions en el color blanc. Fa uns anys vàrem conèixer un ceramista de Zurich que va dedicar tota la seva vida a la recerca d’aquest color. Una exposició de més de 40 variants de color blanc que lluïen les seves peces. La gebrada d’aquest any m’ha recordat el treball d’aquest ceramista; en Max Zwissler.
