Sempre he cregut que el més important no es el vi en sí, si no qui el fa, l’ànima que a dins s’embotella és el que el fa diferent , és per aquesta raó que hem pensat que en aquest espai parlaríem de persones i de les obres que parlen d’elles. Perque m’apassiona l’enoturisme i perquè sé que només coneixent a les persones podrem estimar els seus vins. Avui us volem donar a conèixer una mica més com són els vins del qui per molts és un dels millor enòlegs del nostre país. Espero que a través de les seves paraules us podeu imaginar quins vins podreu esperar d’ell.
Vaig tenir la sort de conèixer en Raül Bobet, un mite dins del sector enològic, just abans de escriure el meu llibre, acompanyava un grup de bodeguers de la Ribera del Duero en un viatge de formació enoturístic, on feia de guia-formador. Va ser una experiència vibrant i inoblidable. Ningú va quedar indiferent davant la visita, el projecte i la qualitat personal d’en Raül. Us puc assegurar que molts d’ells estaven bocabadats amb el que portava entre mans. Molts ho van qualificar de bogeria. Sé que en els fons tots l’envejàvem. La seva senzillesa, el seu to suau, la seva prosa poètica, també va arribar a tots els assistents del tast que vam fer al nostre centre gastronòmic. Ell mateix va confessar que no és un home fàcil amb qui treballar, vosaltres podreu intuir el perquè una vegada hàgiu llegit aquesta instantània..
La seva cançó preferida: El soroll d’un rierol, ocells cantant… encara que per cançons no n’hi una de preferida, diríem que hi ha moments per tot.
Una pel·lícula: Johnny got his gun.
Un llibre: All life is problem solving, de Karl Popper.
Un restaurant: Tots els que hi posen la seva passió a la cuina.
El seu plat preferit: Productes poc elaborats i de bona qualitat.
Qui cuina a casa seva: Jo cuino poc per manca de temps però em faig amanides molt variades sovint.
Una beguda: Un vi amb l’àpat apropiat i al costat d’amics.
Un personatge que li ha marcat la seva vida: El meu pare i també l’amistat amb el teòleg Josep Sendra.
L’últim viatge que ha fet: Viatjo molt per feina i he de donar la volta al món quasibé cada any. Cal reduir-ho per respecte ecològic.
El millor lloc de la teva comarca: Tinc l’ànima dividida entre el Segrià (el meu origen) i els voltants dels aiguamolls de Segre (per exemple els de Montoliu) i on visc més ara, el Pallars Jussà, on hi han molts indrets, vaig sovint és a la Pleta Verda.
I de Catalunya? La Vall Fosca i el parc d’Aigüestortes.
I del món? Kyoto, Lapònia, Alberta (Canadà) i el Desert del Sahara.
Un lloc on no portaria mai ningú: Per desgràcia n’hi masses, però potser serien els que no respecten la natura ni l’estètica.
Amb quin polític o personatge públic t’agradaria sopar? Crec que la saviesa és troba més en personatges anònims.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?: Amb algú que té pressa o bé que es tanca a coses noves.
Per a què serveix la TV?: Ben emprada pot ésser una bona eina de comunicació i educació… fet que no és pas el que passa actualment.
Un programa de TV: No miro la TV.
I de ràdio: Escolto informatius i música.
Quin és l’últim regal que li han fet: No sóc massa de regals.
A quina hora es lleva: Un xic abans de les sis.
I què és el primer que fa, fora del llit: Una mica de ioga.
Una paraula que li agradi: Sóc més de mirades que de paraules.
Quin cotxe té: Un tot terreny, pel lloc on en bellugo habitualment.
L’última vegada que va anar a missa: Per un funeral.
Un insult: No necessitem insults per a res.
Una olor: La de la terra desprès de ploure.
Una mania: Ser perfeccionista.
Un personatge històric: En realitat mitifiquem a qui no em conegut. Encara ningú ens ha fet canviar vers l’egocentrisme humà.
Un hobby: Passejar.
Un lema: “No desitgis massa si vols estar en pau”.
Què el treu de polleguera: El treball fet a mitjes.
Què li fa riure: L’humor que surt de la gent que és riu d’ella mateixa.
I plorar: La manca d’humanitat i sensibilitat.
Quin esport practica: Córrer, natació.
Quins idiomes parla: Anglès i francès, al marge dels que parlem aquí.
Quin és el seu pitjor malson: No en tinc, ..les coses ja venen soles i s’han de resoldre.
Quin es el malson que s’ha fet realitat : La manca de respecte de l’home en vers la natura i voler envair tots els espais.
Què hi té a la tauleta de nit: Un llibre de poesia i una llibreta per escriure.
Que es portaria a una illa deserta: Un manual de subsistència.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de la seva vida: Res, estar content pel que he viscut.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys? : Aprendre i viatjar.
I què no repetiria?: Evitar que allò que sona a èxit t’enlluerni.
En un compromís ¿Camisa amb corbata o descordada?: Cal respectar allà on vas, però fer-ho a la teva manera. No sóc massa de corbates.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?: Si no insisteixen no responc; vivim massa pendents del telèfon.
Que vol transmetre amb els seus vins?: La interpretació que fem del nostre paisatge, frescor, elegància, etc.
Perquè se’ls imagina d’una manera matemàtica ?: No és tracta d’imaginar-los d’una manera matemàtica, tan sols vaig fer anar l’al·legoria que la intuïció s’assembla més a una forma que a un discurs, en relació a la pobresa de les expressions digitals versus les analògiques.
On espera estar d’aquí cinc anys ?: Per mi és important continuar amb la il·lusió.
____________________________
Raül Bobet és enginyer químic i Masters in Food Science per la Universidad de California Davis (UCD). També és llicenciat en Química per la Universidad Ramón Llull i compta amb tres postgraus: un en Direcció d’Empreses per la Pompeu Fabra, un segon de Comunidades Europeas pel Ministerio de Asuntos Exteriores i el Patronat Català pro Europa i el tercer en Advanced Finances que va obtenir a Brusel·les. Bobet també és Doctor en Enologia per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment, és director tècnic de Ferrer Bobet (Falset, Priorat) i president de Castell d’Encús (Pallars Jussà). Durant la seva trajectòria professional va treballar com a enòleg, director Tècnic i de producció, assessor i director general de Bodegas Torres, així com en el departament d’investigació de Robert Mondavi Winery en Napa Valley (California).
