PRIMERA PART
Els inicis
Tots vam heretar alguna cosa dels pares, no parlo d’herència material sinó genètica. En el meu cas, no he heretat tot el que hagués volgut del meu pare, però sí que em va tocar el gen del col·leccionisme. Ja de petit, recordo veure-li passar hores davant dels seus segells, amb la seva lupa i un munt de llibres sobre del seu despatx i com gaudia en descobrir alguna cosa interessant en alguns d’aquells segells, cosa que jo no acabava d’entendre.
Després amb els anys, he entès aquelles satisfaccions, quan jo, a l’any 1982 vaig començar a col·leccionar ampolles i etiquetes de vi portat per la vistositat dels seus grafismes, no tant pel que emmagatzemaven al seu interior, que en la majoria dels casos no vaig arribar a provar.
Aquestes satisfaccions, no eren altra cosa que trobar alguna cosa nova, una etiqueta, una ampolla, sense cap tipus de valor econòmic, segurament, però sí que tenia alguna cosa especial que fes que la meva ment experimentés alguna sensació agradable. Això, només ho notem els col·leccionistes o els “rara avis”. Pels altres mortals és impossible de sentir o entendre.
L’any 1982, aprofitant que tenia un petit celler a casa meva i portat per una estranya atracció per les etiquetes de vi a les quals veia en cadascuna d’elles alguna cosa que despertava la meva imaginació com si és tractés d’un quadre, vaig començar a apilar ampolles diferents sense seguir cap tipus de patró concret. Únicament per la seva bellesa artística. Fins que va arribar el gran dia.
Aquest dia, va ser un abans i després en el meu afany de col·leccionista incontrolat. El meu pare va arribar a casa amb una caixa. Una caixa misteriosa i alhora atractiva. Suposo que aquest “rara avis” que som els col·leccionistes tenim un sentit que ens indica que estem davant d’alguna cosa especial encara que no ho vegem. I el meu sentit no es va equivocar, la caixa era plena d’ampolles de vi i entre nervis i emoció vaig anar traient ampolla a ampolla per sentir en cadascuna d’elles aquestes sensacions que només nosaltres podem sentir. I de sobte s’atura el temps, entremig de tant tresor surt una ampolla de vermut.
I passa, el que anteriorment hem comentat, aquest plaer, aquesta sensació que no saps molt bé que es tracta però que enamora. És un amor a primera vista. El meu cap comença a donar voltes, la meva ment es paralitza, és una cosa difícil d’explicar però he trobat el que sense saber-ho buscava des de l’inici de la meva cacera d’ampolles. Una de vermut!
La col·lecció
Entre les meves mans tenia una extraordinària ampolla de vermut italià. Que vaig quedar perplex per la bellesa de la seva etiqueta, les seves banderes, escuts, colors. Tot era perfecte. Llavors em va venir al cap quantes marques hi hauria de vermut, fent un gran esforç vaig recordar 4 o 5 marques com a molt i no sé si per ser de Reus i portar en les meves venes sang del General Prim, em vaig crear un repte.
Quantes marques seré capaç de trobar? I aquí va començar la meva cacera de marques de vermut.
