Ja no recordo exactament qui em va recomanar anar a conèixer el projecte de La Vinyeta, ja he perdut el compte, sembla que va ser ahir! Per mi encara és un dels imprescindibles del meu llibre: Rutas del Vino, bodegas para visitar y recomendar
En Josep Serra és un home d’un somriure càndid, però gens il·lús, un jove que cada cop que explica el seu projecte vitivinícola i enoturístic, projectes com no, indivisibles, transmet aquella il·lusió que desperten les coses que són noves.
Sense voler-ho o potser sí, amb tota la intencionalitat t’innoculen aquesta passió per innovar, de seguida te n’adones que és el motor que els empeny a avançar amb pas ferm per aquest camí que anomenem vida, per que també aquí, és indivisible la vida personal de la professional.
Recordo aquella passejada assossegada pels paratges que envoltaven el celler, en Josep sense presa però sense pausa desgranava la historia d’una serendipia i el seus somnis de futur sense deixar de pensar en aquella terra que trepitjàvem.
La seva tranquil·litat, la seva forma de parlar et captiven, la seva forma d’expressar-se a través de tot allò que fa traspuen “empordanisme” per tots els costats, és un empordanès de socarrel, amb tots els ets i uts. Seny i rauxa, un cocktail que a tots aquells que ens enamora el sentit comú ens atrau.
En Josep és un home enamorat de tot allò que fa, un home enamorat de tot el que l’envolta, un home compromès i carregat de valors que nomès vol fer arribar al consumidor la mateixa passió per allò que el fa vibrar i ho fa com si d’un joc es tractés, perquè la vida és prou seria per no agafar-se-la en broma.
Sempre he pensat que una persona honrada mai et vendrà res del que no es pugui sentir orgullosa, seria traïr els seus principis i s’enganyaria a si mateixa, per això sempre m’he fiat de les persones honestes, sé que mai m’enradaran conscientment.
Us convido a conèixer a uns dels joves que més té a dir en l’enoturisme i el vi d’aquest país, una promesa que fa realitat cada dia el seus somnis, sense oblidar el passat, transformant el present i dibuixant el futur.
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida.
No en tinc cap
Una pel·lícula.
Gattaca, m’agrada imaginar com pot ser el futur.
Un llibre.
El mecanoscrit del segon origen; el vaig llegir de petit i encara a vegades em fa somiar.
Un restaurant.
L’Hotel Empòrium de Castelló d’Empúries, són una família entranyable i uns bons amics. Ara els han donat una estrella Michellin.
El seu plat preferit.
Les patates “rosses” que em feia la meva àvia.
Qui cuina a casa seva?
La Marta –la meva dona- que fa unes truites de patata boníssimes!
Una beguda.
El Sereno Sidecar, una versió del còctel clàssic ideada per en Miquel Hudin amb el nostre vi generós Sereno.
Un personatge que li ha marcat la vida?
El meu pare, una persona carismàtica i emprenedora que sempre ens dóna bons consells.
L’últim viatge que ha fet.
Oporto. Un bon exemple per a l’enoturisme.
El millor lloc de la seva comarca.
A mi La Vinyeta em té el cor robat. És la meva nineta! No puc ser imparcial!
I de Catalunya?
Montblanc. Tampoc puc ser imparcial! Jaja!!
I del món?
Buff. No sabria què contestar.
Un lloc on no portaria mai ningú.
A una festa sense vi.
Amb quin polític o personatge públic li agradaria sopar?
La veritat és que prefereixo un sopar tranquil amb amics, sense polítics ni famosos.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Amb algú que no estimi la seva terra.
Amb qui li agradaria fer un gran viatge?
Amb la meva dona i el meu fill.
Per a què serveix la TV?
M’ajuda a dormir.
Un programa de TV.
El Foraster. M’agrada l’humor respectuós i emotiu d’en Quim Masferrer.
I de ràdio?
La Tertúlia amb la Mònica Terribas. Admiro la capacitat de treball que té aquesta dona.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Una guardiola enorme per fer algun estalvi per al petit de la casa.
A quina hora es lleva?
Normalment a les 7h.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Consultar el mòbil. Ho reconec, hi estic enganxat.
Una paraula que li agradi.
Entusiasme.
Quin cotxe té?
Un BMW de l’any de la pera. Un bon cotxe però que gasta massa. Algun dia el canviarem.
L’última vegada que va anar a missa?
Ara no ho recordo. Crec que va ser per un enterrament.
Un insult.
Gamarús!
Una olor.
L’olor de l’oli acabat de premsar.
Una mania.
Em mossego les ungles. Ho he deixat diversos cops però sempre acabo recaient.
Un personatge històric.
En Josep Pla. És família per part de l’avi.
Un hobby.
M’encanta aprendre. No pararia de fer cursos. La temàtica és el de menys.
Un lema.
Qui fa el que pot no està obligat a fer més.
Què el treu de polleguera?
La lentitud de l’administració.
Què el fa riure?
El meu fill.
I plorar?
Em costa poc emocionar-me. Hi ha moltes coses que fan plorar.
Quin esport practica?
No en practico. Tenim una vida molt activa. Crec que això ja és un bon esport.
Quins idiomes parla?
També parlo anglès i francès.
Quin és el seu pitjor malson?
Una pedregada.
Quin és el malson que s’ha fet realitat?
Una pedregada. Jaja!
Què hi té a la tauleta de nit?
Acumulo llibres tècnics per quan no puc dormir.
Que s’enduria a una illa deserta?
La meva família.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de vida?
Seguir amb normalitat. Crec que tinc una vida plena.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
No m’agradaria tornar-hi. Ja ho he viscut. M’agrada mirar sempre endavant.
I què no repetiria?
Buff. No me’n penedeixo de res.
En un compromís. Camisa amb corbata o descordada?
No m’agrada disfressar-me. Gairebé sempre vesteixo amb normalitat i, per descomptat, sense corbata.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Em posa molt nerviós. Sempre l’agafo però a vegades no hi sóc a temps i sempre em queda el dubte d’haver perdut una oportunitat.
Què vol transmetre amb els seus vins?
Som gent senzilla. Simplement desitjo que la gent els gaudeixi.
S’imagina els vins d’una manera matemàtica?
No, on seria la màgia?
On espera estar d’aquí cinc anys?
No espero res, m’agrada que el futur em sorprengui, sempre i quant sigui amb salut i amb la gent que m’estimo.
__________________________________________
JOSEP SERRA
Enòleg i propietari d’aquest innovador celler de l’Empordà. La Vinyeta, segons ell mateix defineix, és una petita explotació de vinya i olivera al mig de l’Empordà, a Mollet de Peralada. És una empresa jove, familiar, fruit de l’esforç i les il·lusions.
Es tracta d’un celler nou que combina perfectament la modernitat, el respecte pel medi ambient, aplicant les últimes tecnologies i la tradició, treballen bàsicament amb varietats autòctones de la zona.
