El transport públic és cosa de dones
El transport públic és cosa de dones… No exclusivament, per suposat. Però si analitzem les darreres dades disponibles de l’enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF 15) podem fer una anàlisi dels desplaçaments realitzats per una mostra de 9.490 persones, i concloure que és així.
La veritat és que tenint en compte que és una enquesta que posa èmfasi en el gènere, m’ha sorprès que a la fitxa tècnica no ens mostrin el número d’homes i de dones entrevistades. Entenc que els resultats de l’enquesta es ponderen, etc… però si ens donen les dades de les persones que resideixen a cada corona, perquè no donar les dades d’homes i dones que van ser entrevistats/ades?
Així doncs, aprofitant el consell d’un amic de la PTP i la recomanació per part seva del llibre Dones, mobilitat, temps i ciutats de la Carme Miralles i publicat per l’Institut Català de les Dones, he ampliat els meus coneixements sobre mobilitat, i els he pogut vincular a la perspectiva de gènere.
Les dones, tant per nivell adquisitiu com per rol social, històricament, han tingut un accés molt menor als cotxes i a l’ocupació. Al 2015, ja molt més igualat, el 48,8% dels nous titulars de permisos de conducció van ser dones però cal destacar la diferència en el valor absolut de conductors/ores amb llicència, on el 42% són dones. En relació als llocs de treball, durant l’últim trimestre del 2015 el percentatge d’ocupació entre els homes era del 56,43%, mentre que el de les dones era del 45,96%.
Com ja he comentat a l’inici de l’article, on sí destaquen les dones en l’ús del transport públic en totes les seves varietats: autobús, metro, FGC, Renfe o tramvia i altres; així com caminant. Mentre que els homes destaquen en l’ús de cotxes i motos; així com en l’ús de la bicicleta.
Si observem les dades amb els motius de desplaçament, durant el 2015, l’home té 3 punts més que les dones en mobilitat ocupacional (incorpora els conceptes de treball i estudis), mentre que en la mobilitat personal la dona supera en 4 punts la mobilitat de l’home.
La mobilitat femenina és més social, les dones es desplacen més per motius d’estudis, acompanyar persones, compres i anar al metge/hospital, mentre els homes ho fan per temes laborals, per oci, passeig i gaudi.
Per altra banda, no puc estar-me de comentar que en els resultats de l’enquesta del 2004, el concepte “mobilitat ocupacional” apareixia com a “mobilitat obligatòria” (EMEF 04), un ús del llenguatge que obviava que comprar, anar al metge o acompanyar persones són tasques que inclouen una “obligatorietat”, i per tant no definia correctament els conceptes inclosos.
Per sort, l’evolució és constant…i els termes utilitzats també ho fan. Evolucionem i integrem cada nou concepte per avançar… cap a un futur on el disseny de l’espai urbà integra la mobilitat de tots els mitjans de transport, integra les “mobilitats” de totes les persones, millora la capacitat de funcions que ens ofereix el territori i que inclou el medi ambient i la salut. Una necessitat de canvi de paradigma que ve donada per la superació dels límits de nivells d’emissions de NO2 i de Partícules en Suspensió permesos per la Unió Europea i per l’Organització Mundial de la Salut.
_________________________________
Fotografia de portada extreta de: http://www.swlondoner.co.uk/assaulted-angry-afraid-london-women-face-barrage-abuse-public-transport-according-research/
