Que tornin los bandos

“S’ha mort Juanito Rabosa, viudo de Carmeta la Russa, l’enterrament serà demà a les onze del matí a l’església del poble. Avui ve la pescatera de Vinaròs i porta peix de tot tipo, la trobareu fins a les sis de la tarda a la plaça. Avui a les set de la tarda juga a casa el Masdenverge contra la Unió Deportiva Jesús i Maria.”

Si sou o heu viscut mai a un poble vos sonarà la cantarella. Els que no, vos faran enveja els qui en tenen. Estic parlant dels bandos (en català correcte: crida, tot i que al Delta ningú ho diu així).

Al meu poble (que no és poble, que és ciutat) no n’hi ha. Abans n’hi havia, però jo ja no els vaig vore. Mons pares sí, que el recorden, el bando pels carrers d’Amposta. Ara bé, els pobles del voltant encara en tenen. I n’hi ha que són prou grans, eh! A Deltebre mateix en tenen. I a Sant Jaume, als Muntells, Godall o Masdenverge.

A Amposta l’únic bando que tenim és metafòric: “No en vaigues fent un bando pel poble, ara tampoc!”, (quan contem un secret a algú) o “ho sé perquè ella s’ha dedicat a fer un bando pel poble i explicar-ho.” Em pregunto si un poble deixa de ser poble quan deixa de tenir un bando.

Ara he vist que existeix l’ebando, el bando digital. No faig conya. És una eina, una aplicació, per als ajuntaments, perquè publiquin a internet les comunicacions que tranquil·lament podrien fer amb un megàfon pels carrers, però vaja. Ara tot ho volem digital, fred, asèptic.

L’altre dia deia Marc Giró que el que Catalunya necessita és una mica de salseo, gossip, safareig. No se m’acut millor manera de donar temes de conversa a un poble que fa dos anys que parla de la pandèmia amunt, la pandèmia avall i que ja és capaç de comunicar-se només amb quatre frases (què fem? La volteta? La volteta. Com esteu? Anar fent. Ja està bé, pos) i poca cosa més, d’ensopits que estem. Potser podríem aprofitar l’amenaça de Zuckerberg que s’endurà Facebook i Instagram de la Unió Europea per tornar a allò analògic (que per allò ecològic podria ser una bici amb un megàfon o altaveu). Quin mal faria anar anunciant “se casen Jezabel i José Juan, ella, mestra de l’escola, ell, tractoriste, si els veieu feliciteu-los!”, o mentre fas un refrigeri a La Pepa assabentar-te que hi ha “liquidació de pernils al de Duque, que tanquen per jubilació”, i coses així. Aix. Deixeu-me que em flipe.

Només seria qüestió de resoldre quatre detalls de protecció de dades (suposo) i posar un bon guionista a redactar el discurs de la megafonia. Un al·licient. Un revulsiu ara que s’ha acabat la pandèmia i mos esperen los bojos anys vint, amigues, amb permís de Putin. Som-hi, defensors de la terra, ara que hem passat dos anys pràcticament en pijama, traiem l’anar per casa al carrer, que tornin los bandos!